L’estiu ja s’acosta i des de l’eScola d’Arts escèNiqueS del Teatre Sans ja s’han obert les inscripcions per al Campus de teatre 2024. Un any més vine a fer teatre, vine a conèixer nous companys i a retrobar-te amb altres, vine a passar un estiu diferent ple d’activitats i rialles, vine a gaudir d’un estiu que mai oblidaràs!
Estudi Zero Teatre presenta:
EL FOLLET VERMELLET
Dia 11 de maig de 2024
Dissabte a les 11 h
Espectacle per a públic familiar (0-6 anys)
Durada: 40 min.
Idioma: Català
Mercè Framis.
Dia 12 de maig de 2024
Dg. 13:15 h i 18:15 h
Espectacle per a públic familiar (a partir de 3 anys)
Durada: 45 min.
Tècnica: Teatre d’ombres
Idioma: Català
Estudi Zero Teatre presenta:
LA CANTANT CALBA
Un divertidíssim poema fonètic a un ritme frenètic.
Informació i reserves: 971727166 i info@estudizeroteatre.com
Estudi Zero Teatre presenta:
LA REBEL·LIÓ DE LES COSES
16 i 17 de desembre de 2023
Dissabte 19h i diumenge 17h
Espectacle per a públic familiar (+5 anys)
Duració: 60 min
Idioma: Català
Estudi Zero Teatre presenta:
EL GRAN MANICOMI d’Antonina Canyelles
Teatre Principal de Palma
Dies 6 i 7 d’octubre
Dv. 6 i Ds. 7 a les 20 h
Durada: 75 min.
Idioma: Català
Aquest estiu vine a fer teatre amb els Tallers d’Estiu per a nins, joves i adults!
Aquests tallers permeten un acostament al teatre per a tots els interessats i donen a conèixer també la nostra forma de treball a aquells que vulguin participar en el curs regular.
Els NINS, a partir de 6 anys, podran introduir-se en el món de la interpretació mitjançant el joc dramàtic, desenvolupant la seva imaginació i la seva capacitat creadora.
Els JOVES en grups específics per la seva edat, canalitzen interactivament les seves inquietuds i capacitats i el seu dinamisme.
Els ADULTS podran entrenar la espontaneïtat, desenvolupar la creativitat i l’expressió dramàtica, corporal i grupal a través del moviment, ritme, so, veu, improvisacions, relaxació…
Aquests tallers són impartits per a professors titulars de l’eScola d’Arts escèNiqueS.
Al final de cada curs es presenta una mostra del treball realitzat per a amics i familiars.
Vos informam que ja s’han obert les inscripcions per al proper curs de
l‘Escola d’Arts Escènqiues 2020-2021
SI T’AGRADA EL TEATRE APUNTA’T!
I SI NO ET DONAM MOTIUS PER QUE CANVIIS D’OPINIÓ.
QUINS BENEFICIS TÉ EL TEATRE?
Afavoreix la confiança en un mateix. Millora la nostra expressió corporal, l’autoconeixement, i l’autoestima. Ens permet el trasllat de tècniques corporals a la nostra quotidianitat. Millora la concentració. Ajuda a la desinhibició. Estableix un control corporal. Indueix a la relaxació. I augmenta la creativitat.
JA HAS CANVIAT D’OPINIÓ?
Recorda que tenim recorregut per a nins a partir 6 anys, joves i adults en diferents tipus de formació.
Un «cantactor» a qui no li agraden les entrevistes és entrevistat en un programa de ràdio molt peculiar on haurà de contestar a tot tipus de preguntes, algunes d’elles compromeses… Les cançons, els monòlegs i el teatre li seran de gran ajuda.
El Teatre Sans, degut a la situació actual, comunica que les representacions previstes entre avui dia 13 de març i fins el 12 d’abril queden ajornades. Tot d’una que es pugui, anunciarem els canvis de dates pertinents. Pregam estigueu atents a les nostres xarxes i web des d’on vos informarem puntualment. Les persones que hagin comprat les seves entrades rebran la devolució de l’import a través de la mateixa plataforma de compra.
Espectacle basat en la poesia escènica de Joan Brossa.
A partir d’una de les seves peces RRRPRRR! i juntament amb fragments d’altres peces emblemàtiques del seu enorme bagatge, tenyit d’una reflexió crítica i combativa i una innovació estètica, hem construït un collage brossià.
Jugam amb peces de diferents èpoques des d’accions-espectacle fora de l’escenari esquitxades de post-teatre, entrada de clowns, alguns números de striptease combinats amb màgia de veres i de bromes, el joc cerimonial, números musicals surrealistes, tot envoltat d’un fregolisme col·lectiu amb més de 60 personatges dins una proposta vital, insòlita i original.
Volem celebrar el seu aniversari acostant la seva obra al públic amb un muntatge de proximitat en format de cafè teatre on les il·lusions, els trucs i el seu particular engany festiu i carnavalesc hi són presents des de l’inici a on brindam tots plegats amb una copa de cava.
LA CRÍTICA HA DIT…
Descarado, divertido, brillante. Escenas de todo tipo y registro, desde las más elaboradas a las efímeras, desde las densas de texto a las que son un simple chiste visual. Con distintas maneras de resolverse y por tanto de enlazarse. A pesar de tal variedad, la sensación es de coherencia artística. Telones arriba y abajo, juegos de luces (lámparas que se encienden y apagan), disfraces. Hay prestidigitación, strip tease, sátira. Mucho transformismo, que obliga a los actores a un frenético trabajo de caracterización, resuelto con aparente naturalidad. Mucho vestuario para dar cuerpo a un desfile de personajes generados a velocidad de vértigo. Y algunas escenas antológicas, como la del concierto para piano y perro o el diálogo entre el general y el cardenal.
Emili Gené Vila, Ultima Hora, 07-04-2019
Estudi Zero da en la diana aproximándose al artista-poeta-rebeldeloco catalán, a su faceta más surrealista, gamberra, hilarante, coincidiendo con el Centenario de su nacimiento. Rrrprrr! es, efectivamente, lo que pretende: fregolismo puro. Siete cómicos sobre el escenario; siete intérpretes con oficio, metamórficos, carismáticos, que dominan los códigos que proponen y que llenan el escenario de historias independientes, breves gags o relatos que se explican por sí solos; personajes extraños que tocan pianos extraños, que mantienen conversaciones delirantes, que hacen clown del clásico, que se desnudan, que ladran o que recitan peculiares poemas, y números, que filosofan… que crean instantes de lirismo visual, de puro teatro concierto aroma cabaretero, popular y estimulante. ¿Quién mejor que la compañía que reside en el Sans para sacar a Brossa a dar una vuelta? ¿Qué mejor espacio que este para acogerla onomatopeya?
Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa.
Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió.
Fo era un visionari i un gran generador de situacions còmiques a partir d’una realitat incòmode i amb una crítica mordaç de les desigualtats i dels comportaments autoritaris.
SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.
LA CRÍTICA HA DIT…
Embarassos que no ho són, morts que no ho acaben d’estar, policies per triplicat, lladres morts de gana, proletaris extremistes amb problemes ètics i conviccions relatives amb alternatives, revolució social de supermercat, vaguistes i esquirols d’una crisi d’ombra allargada. Dario Fo en estat pur i en clau de vodevil, delirant, però com sempre font torrencial de material de denúncia per a franctiradors sociopolítics; crític, àcid, incisiu, demolidor amb els poders fàctics, amb el sistema… anarquia. Crònica social i política despietada, des de la broma, la caricatura, la paròdia, la pallassada, però càustica com sempre, com mai. Amb Fo rep tothom, i gaudim tots. I Estudi Zero se l’en duu cap al terreny de la bufonada, la barrabassada, l’embolic dialèctic i l’embull escènic, i es deixa portar pel ritme que marca el mateix text, convenientment adequat i actualitzat, i farcit de moments còmics realment efectius…
Javier Matesanz, Fancultura, 11-03-2018
COMEDIA EN ESTADO PURO…
Noventa minutos diseñados para irse de la sonrisa a la carcajada y de paso echarle un vistazo a un duro día a día. Excelente el cuadro final mudo, con personajes protagonistas y secundarios deslizándose atropelladamente sin una dirección clara sobre el escenario en un claro homenaje a las comedias de enredo de Chaplin y Keaton… Unos personajes caricaturescos que darán pie a un sinfín de malentendidos, que provocan una accidentada sucesión de enredos con los que el dramaturgo italiano plantea su implacable crítica social…
Fernando Merino, Diario el Mundo, 18-03-2018
COMEDIA ÁCRATA…
Un texto de Dario Fo, todo un nobel de literatura; sarcástico, incisivo -como todo lo que escribía- demoledor contra el sistema establecido, incluso cruel si se tercia, sirve de base y palanca para la última propuesta de Estudi Zero, recibida con entusiasmo por un Teatre Sans lleno en la función del sábado. Y es que la compañía no defrauda jamás a su público. El vodevil, intenso, algo caótico, la bufonada; ese continuo entrar y salir de personajes hilarantes; unos gags a veces histriónicos, delirantes en ocasiones, eficaces casi siempre, que juegan con el imaginario colectivo, con los guiños a la actualidad (Trump incluido) con los denominadores comunes del humor, fácilmente accesible… este montaje en concreto, se va llenando de engaños más o menos inocentes de tretas y trucos esperados y llevados al límite, de embarazos surrealistas, de persecuciones locas, y también de discurso de clase, de lucha obrera y de sana irreverencia. Todo al servicio de unos intérpretes con oficio… la parodia, la caricatura y la gamberrada encuentran perfecto acomodo en los textos de Fo, que siempre invitan a la soflama anárquica y Estudi Zero ha sabido sacarle jugo…
Rafael Gallego, Diariro de Mallorca, 19-03-2018
PODER FEMENINO
Teatro a tope para asistir a este trabajo que ha conseguido una respuesta entusiasta del público. Masiva y cómplice… La gente de Sans acierta de pleno en programar esta divertida sátira, Una comedia de enredos, desarrollados con ingenio y adaptados con más ingenio a las peculiaridades del local: idas y venidas, entradas y salidas, transformaciones del policía en guardia civil o incluso suegro, las ventanas virtuales a través de las que divisamos la calle. Un personaje memorable, Antonia, tejiendo la madeja de los despropósitos sin perder el acento coloquial que nos acerca a su realidad como si fuéramos parte de la familia o el vecindario. Comedia acelerada que mantiene el ritmo sin descarrilarse, consiguiendo integrar los muchos nuevos elementos que se van añadiendo a la rocambolesca trama, hasta un final donde se reúnen todos los hilos. Gran desenlace.
Un Gran mag i un preciós teatre. Què més necessites per gaudir d’un bon espectacle de màgia? Pot ser que les coses surtin bé, o que la partenaire col·loqui les coses a lloc, o que el conill no s’escapi o el mag no perdi els papers al mig l’espectacle… No! Tot això és superflu. Per gaudir d’un bon espectacle de màgia has d’estar-hi TU i els teus entre el públic. I veuràs com les coses volen, exploten, reboten, apareixen i desapareixen. Tot això davant els teus ulls i ben a prop! A part, són guapos i fan bona olor. Com a mínim al principi de l’espectacle.
Còrdova i Europa no són el mateix. Encara que comparteixin una regió geogràfica, són realitats diferents que la companyia Estigma vol plasmar a l’escenari amb un interessant joc: el d’una parella de ball cordovesa que intenta fer-se amb el títol d’un concurs de ball a Torremolinos. A partir d’aquesta premissa, Els primers d’Europa planteja una sèrie d’interrogants sobre la competitivitat, l’amor fraternal, el talent i, com no, la mateixa Europa.Des de la companyia Estigma sostenen que Els primers d’Europa parla d’alguna cosa universal: «De les guerres íntimes i de l’amor, i de com Europa ens empeny a intentar ser els millors en alguna cosa, en el que sigui. Transitem per l’humor i la teatralitat d’una forma orgànica fins arribar a la ferida, a la debilitat, a l’inevitable fracàs «.Els primers d’Europa planteja si la idea d’Europa és un lloc a on arribar o d’on fugir. L’arquitectura de la dramatúrgia té aparença de late night, el saló d’una casa cordovesa qualsevol és l’espai-pretext de l’acció i alhora l’única realitat dels intèrprets, la seva identitat.
LA CRÍTICA HA DIT…
Ayer los que estuvimos viendo Mecenazgo. LOS PRIMEROS DE EUROPA posiblemente no se nos va a olvidar en la vida.
Dos hermanos. Nieves y Antonio L. Pedraza. Dos actores sembraos.
Una radiografía de nuestro patetismo conformista como miembros de una idea (la de
Europa) que desde el prisma de una ciudad como Córdoba, se ve de lejos; chiquita.
Porque Europa es el éxito, lo más grande, la comodidad del primer mundo. Y frente a
eso está Córdoba, la eterna perdedora, Antonio. Con sus miserias, su provincianismo
y sus -aparentemente- pocas ganas de cambiar, Antonio. Quizá para ser los primeros
en Europa hay que huir de todo ésto, Antonio, Antonio. De su idiosincrasia pueblerina
y religiosa. O quizá cuanto más te alejes de ella, Antonio, más lo entiendas y quieras
formar parte de ella y tal vez, cambiarla desde aquí. Porque no sabes formar parte de
Europa. Pero sí de Córdoba.
FÉLIX GONZÁLEZ
Qué bien lo pasemos ayer viendo “Los Primeros de Europa” de Estigma Teatro. ¡¡¡¡Qué
pedazo de espectáculo!!!! El tiempo se nos pasó volando: Hubo razón profunda (viva
la lógica paradójica), no paramos de reir de nuestras bufonescas miserias, cabaret por
derecho made in la Unión Europea de Córdoba, amor fraternal de hermanos que lo
empapaba todo… y como guinda nos hicieron SALSER+S, nos metiron el espíritu-duende-
tumbao de la salsa en el cuerpo, eso lo tengo yo ya para toda la vida. Por eso
gracias y más gracias y más gracias por ser personas tan entregadas y tan trabajadoras
para el bien de nuestra humanidad ¡¡¡¡Teatro Teatro Teatro!!!!
Crearem un espectacle fet de monòlegs que, emboscats, atacaran al públic, perquè es pregunti: qui els envia? qui els diu? d’on surten? on s’amaguen? com capturar-los? Fins on perseguir-los?
PROGRAMA
Tres bales a la recambra
– Què diu el personatge? Construcció del text LA LLETRA
– Cóm ho diu el personatge? Veritat i versemblança. LA VEU
– Perquè ho diu el personatge? Motivació, voluntat i desig L´OBJECTIU
LA GUERRILLA
Apunta, dispara i desapareix
Nombre màxim de participants: 10. Requisits d’accés: És un taller dirigit a gent que estudia i treballa la interpretació i/o la direcció i/o l’escriptura, dramàtica. Vine i arma LA REVOLTA
La companyia El Pollo Campero Comidas para Llevar ens acosta a la realitat de les xarxes socials i l’esclavatge al que estem sotmesos. Vivim de cara a la galeria, només pendents de penjar fotos que mostrin felicitat? A ‘Parecer felices’ les dues intèrprets Glòria March i Cristina Celada posen en dubte aquesta vida en un espectacle molt còmic però amb una realitat molt profunda de rerafons.
Aquest muntatge és una investigació escènica que parteix de les realitats paral·leles que vivim, dels diferents personatges que interpretam perquè això que anomenam món no se’ns vagi de les mans.Un brindis pel segle XXI, on tot el temps celebram, no hi ha treva. Un homenatge a totes aquestes festes en què el més divertit són les fotos que es pengen a Instagram. Una festa que s’ha celebrat moltes vegades, la mateixa festa, sempre la mateixa festa. Perquè hi ha moltíssimes coses aparentment alegres que ens posen una mica tristos.
LA CRÍTICA HA DIT…
En este Festival TNT pude, por fin, ver un espectáculo de El pollo campero, comidas para llevar y lo que descubrí fue a dos mujeres con las que no pude identificarme más. Gloria March y Cristina Celada montan una especie de fiesta de cumpleaños/camping decadente para reflexionar en voz alta sobre nuestra vida, la de los que nos acercamos peligrosamente a los 40, en este siglo XXI tecnificado, artificial y deshumanizado.
Si estáis esperando redención y optimismo podéis irlo a buscar a cualquier otra parte, pero si lo que os gusta (como a servidora) es el humor negro, el cinismo, el petardeo y las contradicciones, ya estáis tardando. Y es que El pollo campero tiene una capacidad infinita para destilar todas esas piedras en los zapatos que nos amargan la vida y traducirlas al lenguaje de la performance.
Chistes malos sobreexplicados (quizá mi escena favorita), karaoke etílico, poses artificiales en selfies para Instagram y miserias del primer mundo en general adquieren en Parecer felices el tono justo de tragicomedia que nos permite empatizar con nosotros mismos y sentirnos un poco menos solos.
Con una puesta en escena que parece espontánea e improvisada (como solo un trabajo bien ensayado y milimetrado puede parecerlo) una setlist que deberían compartir en forma de lista de Spotify y la cantidad justa y necesaria de helio, Parecer felices es tan profundamente triste que lo único que podemos hacer al verla es echarnos a reír. Claramente, si no existieran las Pollo campero, habría que inventarlas.
companyia Estigma vol plasmar a l’escenari amb un interessant joc: el d’una parella de ball cordovesa que intenta fer-se amb el títol d’un concurs de ball a Torremolinos. A partir d’aquesta premissa, Els primers d’Europa planteja una sèrie d’interrogants sobre la competitivitat, l’amor fraternal, el talent i, com no, la mateixa Europa.Des de la companyia Estigma sostenen que Els primers d’Europa parla d’alguna cosa universal: «De les guerres íntimes i de l’amor, i de com Europa ens empeny a intentar ser els millors en alguna cosa, en el que sigui. Transitem per l’humor i la teatralitat d’una forma orgànica fins arribar a la ferida, a la debilitat, a l’inevitable fracàs «.Els primers d’Europa planteja si la idea d’Europa és un lloc a on arribar o d’on fugir. L’arquitectura de la dramatúrgia té aparença de late night, el saló d’una casa cordovesa qualsevol és l’espai-pretext de l’acció i alhora l’única realitat dels intèrprets, la seva identitat.
