L’eScola d’Arts EscèNqiueS del Teatre Sans, vos ofereix una proposta formativa dirigida a nins, joves i adults en diferents modalitats, horaris i metodologies perquè pugueu trobar el curs o taller que més s’adapti als vostres objectius i necessitats.
Els Tallers d’Iniciació permeten un acostament al teatre per a tots els interessats i donen a conèixer també la nostra forma de treball a aquells que vulguin participar en el curs regular.
Aquests tallers són impartits per a professors titulars de l’eScola d’Arts escèNiqueS. Al final de cada curs es presenta una mostra del treball realitzat per a amics i familiars.
Després de l’èxit de les darreres temporades de Flamenc arriba de nou al Teatre Sans una oferta cultural única. Un espectacle d’autèntic flamenc que es representa en un teatre situat en un casal gòtic del segle XIV, al centre històric de Palma. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir l’autèntic flamenc, interpretat per artistes premiats en diversos festivals internacionals. Fantasia flamenca inspirada en la substància de les sonoritats, els ritmes i l’esperit del folklore andalús, submergint-nos dins les profunditats, l’accentuació i el sabor flamenc tant per soleá, com per seguiriya o bulería.
Eurídice parla de llibertat, amor propi i de l’ésser humà.
Eurídice parla de la llibertat, de l’amor propi i, en definitiva, de l’ésser humà. És possible estimar a un altre sense perdre’t a tu mateix pel camí? Es pregunta la protagonista, Eurídice, la mateixa que en aquesta revisió del mite clàssic Orfeu i Eurídice suposa un punt de partida per a Las Reinas del Baile, que permeten donar veu al personatge femení i que, per primera vegada, decideixi el seu propi destí. Aquest projecte compta amb el suport del Teatre Sans i el Teatre Principal de Palma. La peça està escrita per Rosa Marsillí i interpretada per Jasmina Ferrer i Rosa Marsillí, totes dues membres fundadores de la companyia. També hi participa Joan Seguí, a càrrec de la il·luminació. Les entrades per l’esdeveniment es podran aconseguir a través de la pàgina web estudizeroteatre.com o a la taquilla del Teatre Sans abans de l’espectacle.
Wet denúncia, exclama i reclama els drets de la dona en el món de l’art
Wet va néixer d’una urgència. La d’esclarir el que significa ser pintora en una societat patriarcal. També va començar amb la seva necessitat d’aclarir uns certs tabús que encara dominen la societat actual; explicar el rol de les dones en el món de l’art, desentranyar què s’amaga darrere de la categoria de “geni” en el món de l’art contemporani. O és només una categoria reservada per a homes? I les dones? Han canviat les coses des de la dècada dels 50 fins ara? Lee Krasner ja ho va resumir molt bé en una entrevista: “Desafortunadament, vaig tenir la sort de conèixer a Jackson Pollock”.
Wet és també una manera d’aprofundir en la seva experiència com a pintora i comprendre la seva transició de la pintura a la performance. I Pollock és l’excusa perfecta. Gran part dels textos provenen dels seus diaris personals que recopilen experiències íntimes de la seva relació amb la pintura, amb el seu procés creatiu i amb el seu company sentimental que llavors també era pintor. Altres textos pertanyen a un conegut escriptor mallorquí anomenat José Vidal Valicourt.
La companyia ESTUDI ZERO TEATRE enceta la temporada 22-23 al TEATRE SANS amb el seu darrer muntatge ELS ALTRES de Jean-Claude Grumberg. Un muntatge que des d’un punt de vista lúdic i atractiu pretén provocar una reflexió que, amb la diversió i la lleugeresa aparent, incideixi en l’espectador de forma subjacent afavorint els plantejaments de tolerància i respecte en les relacions interpersonals. Grumberg ens porta al seu món amb una ironia i una intel·ligència aprofitant els èxits del teatre de l’absurd i el transcendeix a força d’atorgar un sentit ple a cada frase i a cada escena.
Bel i Esther són dues dones que han acabat sotmeses a l’espai de la rutina, a una vida monòtona que té poc a veure amb les seves aspiracions. L’habitació on es reuneixen esdevindrà l’espai de la trencadissa i del descobriment, en adonar-se que, amb el pas dels anys, ni poden retrocedir en el temps, ni somiar com ho fan les parelles. Sentiran la necessitat imperiosa de canviar radicalment les seves vides i proposaran una ruptura amb aquestes regles.
Inicien un joc arrollador de canvi de rols. Bel demana a Esther que llegeixi en veu alta els missatges que li escrivia la seva exparella, impostant la veu, fingint ser qui no és; mentre que Esther demana a Bel que es vesteixi i es comporti també com la seva antiga parella.
En aquesta recreació on intenten recuperar el passat, enfrontant-se als seus devaneigs, dubtes i desenganys, l’escenografia mateixa es desmunta, com es desmunten els desitjos.
Quan alguna de les dues no compleix les expectatives de l’altra, continuen la correspondència entre elles, imaginant possibles respostes, recreant-se en la ficció. Els mails que escriuen compulsivament s’obren a l’assagístic i teatral, confonent vida i obra. Fins que arriba un moment en què tots aquells correus ja tenen poc a veure amb una reprimenda personal, sinó amb una declaració de l’abandonament del paradís i la caiguda final, ¿als inferns?
No hi ha final. Ni perdius. Ni conte.
L’obra estableix així una triple analogia entre la ruptura de la relació amorosa, el muntatge i desmuntatge de la il·lusió i de la pròpia escenografia teatral, per donar pas al buit de l’escena i l’entrada en la voràgine del món frenètic i estèril del després.
Al final, NARANJAS és una cerca del desig, l’amor, ¿l’únic?, una cerca que pretén ser constant al llarg del temps, del dolor, de la ciutat i dels metres. És un viatge al passat, a les preguntes que han quedat sense resposta, a aquella única resposta que creuen que té la capacitat de salvar-les.
L’obra es mou entre el passat i el present. S’explica des del fragmentarisme d’una història que passa en dos temps i amb dos personatges diferents i alhora. Explota i es manifesta mitjançant el testimoni, l’acte sagrat de tornar i dialogar amb allò que vam ser i som.
Només queda un lloc sempre en tensió, on les protagonistes emmalalteixen i guareixen pel desig i el poder transformador de la paraula.
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Carla Nyman ACTRIUS / INVESTIGACIÓ: Cristina Francioli – Lucía Luna Rey PRODUCCIÓ: Companyia Espill Teatre IDEA ORIGINAL: Carla Nyman ASSESSOR TÈCNIC: Carlos Poyal DISSENY DE VESTUARI: La Maleta de la Iaia GRAFISME: The Last Film
Aquest projecte teatral sorgeix a partir d’una notícia que vaig llegir a EL CONFIDENCIAL durant el confinament. CLUB OLIMPO és el nom del lloc on va ocorre aquesta punyent història durant l’estat d’alarma motivat per la crisi sanitària mundial de la COVID-19 i que va mantenir l’estat espanyol confinat del 15 de març del 2020 fins al 21 de juny del 2020.
Fitxa artística
Dramaturgia i direcció: Manel I. Serrano Art, escenografia i Muralisme: Alexandra Castillo Campoy (@alexandramultiart) Video Art: Chuchi Espinosa (Montador de TVE i BOX Multimedia)
El vespre de dissabte 28, a una festa plena de joves, desapareix una al·lota. Poqueshores després la troben morta devora el local on es feia la festa. A través d’interrogatorisals amics de la víctima i flashbacks sobre la festa, descobrirem qui ha estat el culpablede la mort de la jove. Una peça dramàtica que combina parts corporals i pretén fercomprendre a la joventut d’aquests moments i el per què de certs comportaments.
Fitxa artística
INTERPRETACIÓ I DRAMATÚRGIA: Marc Torres, Clara Carbonell i Andrea López
Realización de una pieza para todos los públicos, que por medio de las visuales, el teatro de sombras y objetos, cuente la historia y visibilice la obra de algunas de las mujeres que formaron parte de la generación del 27.
Coloradas és una companyia dedicada a la creació d’espectacles on conviuen el dibuix, les ombres, els objectes, la llum i tot el que pot aportar poesia i màgia. Formen part de la companyia ballarines, narradores, artistes plàstiques, músiques que s’han anat sumant al projecte. Ha participat en nombrosos festivals locals, nacionals i internacionals (FIET, Festival de Teresetes, Pendientes de un Hilo a Madrid, Festival Iberoamericano de teatro de muñecos de Colombia, Festival Off de Santiago de Chile, etc.). Kylonatura és un projecte que sorgeix de l’evolució de “Vent del Pla”, anterior proposta de la companyia on s’interactua amb la dansa, les arts visuals i la música. Mallorca és l’escenari. Connecta amb la natura i temes universals com l’amor, la mort, el desig, la por i la vida. Els objectius de la residència han estat la creació d’una peça multidisciplinària unint la imatge i la música i fent servir recursos com el pop-up, formes dibuixades en directe, altres de creació digital, en bucle, textures d’objectes naturals, el videoprojector, mapping, videoart, etc.
INTEGRANTS DE LA RESIDÈNCIA
CREADORES: Blanca Alonso, CIA COLORADAS
TEMPORALITZACIÓ
Septiembre de 2022. Sala entrada. Presentación abierta día 30 de septiembre 20h. Sala Entrada.
Paula no pot arribar a l’orgasme. Ho ha provat tot i ha seguit tots els consells de la seva amiga Rut. Però tot i així, cada vegada que ho intenta, no aconsegueix relaxar-se i gaudir. El motiu? Tan senzill com absurd. No sap com evitar que les cançons de Mónica Naranjo ressonin dins el seu cap en el moment del clímax. A través d’aquesta peça de microteatre musical, pretenem abordar en clau d’humor un tema tabú que afecta a més del 30% de la població mundial amb vulva: l’anorgàsmia.
Fitxa artística
IDEA ORIGINAL: María Marín DRAMATÚRGIA: María Marín i Pau Coya DIRECCIÓ: Pau Coya INTÈRPRETS: María Marín, Rebeca Del Fresno i Adrià Vicens FOTOGRAFIA I DISSENY: Pau Coya
