Temporada 2020-2021

Després de Set maneres de ser Hamlet, arriba la segona part de la trilogia Schakespeare. Comèdia de falsos personatges improvisada a partir de la tragèdia Otel·lo el moro de Venècia. De quina manera arriben les històries de enveges, gelosies i traïcions a les perifèries  habitades per personatges tragicòmics que tergiversen les noticies que els arriben per tal d’encabir-les en la seva quotidianitat.  Amb JOSEP PERE PEYRÓ, actor, director i dramaturg i BIEL RAMÓN actor.

Per què sembla impossible arribar a un punt d’enteniment quan les idees són diametralment oposades? I si, malgrat pensar tan diferent, trobàssim la manera d’entendre’ns? Dins un món on els polítics s’han extingit i el públic té el poder d’escollir, la reunió social s’ha vist clarament alterada.  A Clau Ubuntu dues dones, amb idees radicalment enfrontades, es troben enmig d’una reunió de veïnats. Comença el joc salvatge.  Lina Mira, Anna Berenguer i Ferran Bex, escriuen i dirigeixen Clau Ubuntu. La resta de l’equip són Belen Iniesta, Jordi Molero, Rosa Masagué i Biel Socias.
Partint del repte d’imaginar en col·lectiu i havent posat en comú què volem explicar plegats, cada membre de l’equip té el compromís d’aportar la seva pròpia creació artística.

Després de l’èxit de les darreres temporades de Flamenc arriba de nou al Teatre Sans una oferta cultural única. Un espectacle d’autèntic flamenc que es representa en un teatre situat en un casal gòtic del segle XIV, al centre històric de Palma. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir l’autèntic flamenc, interpretat per artistes premiats en diversos festivals internacionals. Fantasia flamenca inspirada en la substància de les sonoritats, els ritmes i l’esperit del folklore andalús, submergint-nos dins les profunditats, l’accentuació i el sabor flamenc tant per soleá, com per seguiriya o bulería.

Un «cantactor» a qui no li agraden les entrevistes és entrevistat en un programa de ràdio molt peculiar on haurà de contestar a tot tipus de preguntes, algunes d’elles compromeses…
Les cançons, els monòlegs i el teatre li seran de gran ajuda.

Creada i interpretada per Laura Dalmau, la historia de Mae és un poc la historia de tots, perquè a la solitud existeix un silenci revelador que explica el més profund sentit de la vida, aquesta veu ens pertany a tots i això ens fa únics i eterns. Avui Mae fa 70 anys i vol celebrar una gran festa, encara que les coses no sempre són com una espera, al final el millor és estar preparada a qualsevol canvi. 

Una dona lliure. Una època turbulenta. Una vida tràgica. «Maria Antonieta» és un unipersonal teatral i poètic, una encarnació delirant i honesta de la víctima més cèlebre de la Revolució Francesa.
Un text original de l’actriu a partir de diverses fonts: la biografia escrita per Stefan Zweig, cartes originals de Maria Antonieta i la seva família, pasquins periodístics i proclames de l’època, serveix de detonant per a un treball d’encarnació poderós i lliure, en la línia experimental del Laboratori Teatre de Jessica Walker. Un tour de force actoral que travessa amb honestedat i risc les diverses facetes de el personatge: La reina, l’amant, l’estrangera, la malgastadora, la mare, l’actriu, la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada.

 

 

Voleu viatjar per l’univers, conèixer els planetes? Una estrella ha caigut del cel i ens ha contat el secret del Big Bang. Un viatge visual i sonor per la immensitat de l’univers i dels seus planetes imaginaris. Un espectacle creat per Carme Serna i Maria Borràs.

 

 

El punt de partida és la llegenda popular medieval alemanya que conta com un flautista, amb la música de la seva flauta, allibera d’una plaga de rates la ciutat d’Hamelín i com, més tard, s’endú els nins de la localitat per a allunyar-los d’uns adults que s’han negat a complir la promesa de recompensar- li la feina. Una història que suggereix una societat putrefacta i decadent que necessita un canvi.

 

 

 

Sorprenent muntatge que s’escenifica usant un llenguatge ritual extravagant on l’objecte no es disfressa ni transforma per a representar papers o personatges propis de les vicissituds humanes, sinó que, acceptant o cercant d’eludir la seva funció objectiva, es representa a si mateix amb captivadora dignitat. L’actor no usa els objectes, sinó que els ajuda a expressar-se.

 

 

 

Una fusió de blues, folk i rock, però també amb espècies de jazz, música de ball i melodies i ritmes ètnics.
Una actuació íntima però alhora fantàstica, que inclou cançons originals amb humor, carregades de sensació ètnica i de bluesy, us farà experimentar tot un espectre d’emocions, des de tremolar fins a balancejar-vos amb alegria a mesura que us deixeu anar al ritme i l’harmonia.
Més de 100 concerts a nombrosos escenaris de les Illes Balears (Mallorca, Eivissa i Formentera), així com a Polònia, Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, Croàcia, Hongria i Àustria, cridant l’atenció del públic, que ho descriu com una original combinació de sons i gèneres.

 

 

Set històries divertides, poètiques, sorprenents, representades amb sis marionetes i un esperit comú: la versemblança de vida pròpia. El tereseter actua amb elles en escena. De vegades hi intervé per voluntat pròpia o perquè s’hi veu forçat per la situació, en altres “desapareix” en centrar l’atenció en la tereseta.

 

 

 

Marley és un ca rodamón que es troba amb l’Abdul, un dels immigrants subsaharians que malviuen a la muntanya del Gurugú, molt a prop de Melilla, esperant que els arribi l’hora de saltar la tanca i entrar a Europa. Marley arriba al campament, anomenat El petit Bamako, i descobreix que l’han adoptat per a fer de gos guardià i els avisi dels atacs de la policia marroquina, molt freqüents. I aleshores, Marley s’adona que serveix per a alguna cosa, que és imprescindible, que pot tenir una llar i viure entre aquests Ulisses del segle XXI, que es desviuen per arribar a la terra promesa que tant han somiat. El rey del Gurugú és el testimoni del drama de la immigració des dels ulls d’un ca, una mirada alhora lúcida i desconcertada. La muntanya del Gurugú és un lloc de pas, la sala d’espera del paradís, en la que els immigrants subsaharians malviuen en unes condicions molt precàries i permanentment assetjats pels atacs de la policia marroquina.

 

 

 

A partir del llibre de Svetlana Aleksiévitx . Txernòbil. La tragèdia, el desastre, l’incident nuclear, l’horror. Tots pensem saber què va passar aquella nit. Per això, el nom de Txernòbil ens retorna sovint unes imatges breus i terribles, uns fets que no podem pas oblidar. Va succeir el 26 d’abril de 1986, ara fa 33 anys, quan el reactor número 4 de la central nuclear va explotar matant els treballadors i posant en greu perill tota l’àrea, un perímetre d’uns 30 quilòmetres. Dins d’aquest perímetre hi ha la ciutat de Prípiat (Ucraïna) que va ser evacuada pocs dies després de la catàstrofe, unes 50.000 persones van haver de marxar. Encara no s’han explicat, potser no se saben, els devastadors efectes de l’impacte humà en produir-se la pitjor tragèdia nuclear de la història.

La companyia Oblideu-vos de Nosaltres posa en escena alguns dels testimonis transcrits per Svetlana Aleksiévitx en el llibre «La pregària de Txernòbil» per acostar-nos a unes veus que són un exemple d’amor tan grandiós i d’una transparència i intensitat tan commovedores, que el testimoni personal de la seva terrible experiència familiar a Txernòbil el veiem com un emblema universal de com sobreviure a l’horror.

 

 

La projecció i música d’ «un globo, dos globos, tres globos» donen inici a l’obra en la qual les Xamanes «Katia i Selma» celebren amb el públic el «cumplesiglo» de Gloria Fuertes. Ens explicaran algunes coses molt interessants de la seva vida i també jugaran, amb algun dels contes, personatges i poemes més coneguts de la poeta: Pelines, Coleta, Pitu Piturra, para pintar un niño, los juguetes son para jugar, a jugar de verdad,…
Tot acaba amb el desallotjament urgent de la sala davant un voraç incendi que amenaça fins als mateixos fonaments del Teatre.

 

GASKIN, la darrera producció de Teatro Círculo està basada en l’obra de Laura Gassó «Diario de Gaskin. Un piloto de la república en los campos de concentración norteafricanos 1939 – 1943». Aquest muntatge no és només un homenatge a tots els republicans que van haver d’emigrar; és també una proposta escènica que tracta de l’amistat i de la traïció, del silenci i de les raons del silenci, del dol i de la culpa, de la infantesa i d’un pare i una filla que es retroben després de 35 anys.

Aquest espectacle d’imatges, dansa contemporània, teatre físic i ombres, narra diferents adversitats a les que s’ha d’enfrontar un personatge femení dins una societat utilitarista, especialment pel que fa a la seva manca de llibertat.
Una dona ingresa a una comunitat formada per un home i una altra dona. L’Status Quo opressiu intenta fer-la entrar a les seves regles del joc, però junts acabaran trencant les cadenes que els esclavitzen.
Mulla la llum és una reflexió sobre els límits de la llibertat personal i comunitària dins d’un món on regnen la incomunicació i el patriarcat, creada a partir de les impressions i les vivències de cada membre de la companyia. És un recorregut sensitiu, visual i emocional per un camí de lluita contra prejudicis i injustícies.

Si això és una sinòpsi seriosa, diré que Peajes és un projecte de na Clara Ingold amb música de na Clara Ingold que parla de l’acumulació, l’afecció, l’amor i sobretot de la creació.  Però en realitat és un monòleg que no és un monòleg i un concert que no és un concert.  Veniu a gaudir del meu sofriment. Vos estim.

 

 

 

 

Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.

Un espectacle de màgia de Miguel Gavilán, un il·lusionista amb gran recorregut professional que ha estat guardonat amb premis nacionals i internacionals. La seva combinació d’efectes visuals i elecció musical, fan que sigui un muntatge diferent i actual. El ritme, la força i una acurada posada en escena fan d’ell un artista capaç de tocar diferents disciplines aconseguint una experiència única i inoblidable. Noves il·lusions, trucs i la seva elegància garantiran unes NITS DE MÀGIA aquestes festes al Teatre Sans

Un dia en el Teatro  és un viatge d’iniciació al teatre ofert de manera natural. L’espectacle està pensat perquè sigui la primera, o una de les primeres experiències teatrals dels més menuts com espectadors. D’una manera senzilla, l’espectacle fa un recorregut pels gèneres més coneguts de les Arts Escèniques, acostant els diferents llenguatges teatrals: el mim, la dansa, el clown, les titelles, el circ, la música, etc. per gaudir d’una gran història. Amb el moviment rítmic sorgeix la dansa, el llenguatge de el cos. Uns nassos de pallasso donen lloc a nous personatges i del joc entre ells, sorgeixen primer les onomatopeies, després la paraula i després el text, la història i la narració. 

Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor.  Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.

El capità Nemo aprecia el mar més que la seva pròpia vida. Nemo viu a bord del Nautilus, un submarí secret que recorre els oceans de tot el món, lluny de tot i de tots. Però des de fa algun temps, el capità observa que els bancs de corall s’han convertit en muntanyes d’escombraries, peixos en bosses de plàstic i prats de posidònia en abocadors aquàtics. La vida marina està en perill i en Nemo s’ha posat a evitar-ho, però no pot fer-ho sol. És per això que recluta el professor Aronax, amb qui assumirà un viatge submarí de 20.000 llegues per mostrar-li els secrets d’aquest fascinant món amenaçat per la contaminació humana. «Nautilus» és una versió de la novel·la clàssica d’aventures «20.000 llegues de viatges submarins» amb una lectura actual, compromesa i ecologista. En definitiva, la història que Jules Verne explicaria avui.

Michael Kohlhaas és un criador de cavalls, recte i observant de la llei, respectat en tota Saxònia. Un noble sense escrúpols pren al criador els seus dos millors cavalls. Kohlhaas intenta recuperar-los per mitjans legals, però quan les lleis reconegudes pels homes li fallen, cerva una altra manera d’aconseguir la justícia.
En aquesta història basada en un fet real, Kleist se submergeix en el teixit de l’existència humana, construint una inquietant paràbola sobre la impossibilitat d’assolir el desig de justícia.
Baliani i Rostagno adapten el relat per al teatre, però conservant la veu del narrador. El resultat és un intens drama per a un sol actor, en què el públic participa amb la seva imaginació per crear en l’escenari buit paisatges, personatges, emocions.

Radiofémina és un espectacle de teatre i cinema, en el qual la companyia Disperses planteja la diferència entre la figura d’Elena Francis i les actuals influencers. Amb molt d’humor i també amor, Clara, Georgina i Aurora duen a terme una investigació sobre les il·lusions perdudes de les seves padrines i comprenen que cercar la veritat a l’exterior pot esdevenir un autèntic viatge interior. Els projectes de Disperses sempre han posat en el centre la dona i la cultura des del punt de vista del feminisme. L’obra és en castellà, segons les cartes i el consultori, que són la base temàtica de l’espectacle.

L’escriptor i periodista Carlos Garrido escriu sobre Palma a la premsa des de 1976, descobrint els petits detalls, les històries grans i menors de la ciutat. Els seus escrits s’han reunit en llibres com La meva vida en un punt, Palma íntima, Metàfores de ciutat, o  La Pau. En tots ells ens brinda un retrat proper i emotiu de la realitat palmesana.

Ara, Garrido s’ha decidit a oferir aquesta mateixa visió però en directe i sobre un escenari. El seu monòleg Palmesan@s és una versió dramatitzada de les històries, els escenaris i els personatges de la Palma que ha conegut.

Palmesan@s és un passeig per la ciutat des dels anys 70 fins a l’actualitat. La zona de Born, Gènova, Son Armadans, El Terreno, Canamunt … Amb els seus racons, alguns personatges populars, els seus escenaris. Sempre amb unes gotes d’humor i una mica de misteri, en el seu estil.

Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.

L’obra, ens planteja d’una forma intimista i sincera les darreres hores de vida d’un porc. Una reflexió lúcida sobre la nostra manera de viure però sobre tot de morir. Quin sentit té la nostra vida? Quin sentit li donam? En té de sentit? D’una manera intel·ligent, creiem, l’autor va filant un text que atrapa a l’espectador. No és un drama, tampoc una comèdia. Com diu l’autor; La vida només té una direcció, fixa i obligatòria: camp, porquera i escorxador!

Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals. PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I  MILLOR ESCENOGRAFIA. Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España

L’amicale du stand-up és una companyia francesa de gran qualitat amb un públic encara de més qualitat per passar una nit de…., bé ja queda clar. Comprau l’entrada, no us decebrà. Aquesta vetllada d’humor promet ser molt divertida. Per a aquesta nova edició a Palma, rebrem OLIVIA MOORE, CERTE MATHURIN i PACO PEREZ

 

Aquest espectacle recull la millor tradició del bululú gallec, amb dos textos immortals en la tradició titellaire: de Don Ramón del Valle Inclán, Los cuernos de Don Friolera i de Federico García Lorca, El retablillo de Don Cristóbal, els dos comptats a la manera del bululú gallec. El cec que fa retaule amb el seu cos i la seva capa, i es recolza en els titelles per recuperar l’essència del Teatre, el teatre en brut, la catarsi de la cachiporra. Les dues històries vénen introduïdes per les Coplas al vino de Nicanor Parra.  Cec, vi i titelles es barregen per recobrar la tradició més genuïna del joglar. Tractar d’unir tradició i avantguarda és l’objectiu d’aquest espectacle unipersonal a càrrec de Iñaqui Juárez Montolio.

Dels personatges més estimats i divertits de la granja, arriba un clàssic que perdura Teatre Arbolé ha adaptat a el món dels titelles aquesta història, per tots coneguda, per iniciar els més petits en el món teatral. La representació està elaborada amb titelles de taula i fils que es combinen amb els diàlegs dels personatges perquè parlin per si mateixos i cantin senzilles i enganxoses cançons. En la versió de Arbolé, a més del llop, adquireixen protagonisme altres personatges com el granger titellaire, Papacerdo, un ca lladrador, i Manolito, un porc no humanitzat; així com altres elements de la granja. La història explica les aventures de tres porquets: Tocinete, que és treballador, i Cochinillo i Gorrinico, que són molt mandrosos. Quan han de fer cadascú la seva pròpia casa per amagar-se del llop; el primer es construeix una casa forta amb maons i ciment, mentre els altres per jugar i divertir-se només els dóna temps a fer-se cases de palla i de fusta, amb el final que tots coneixem.

La petita Magdalena està malalta al llit per culpa de la pòlio. Ella vol ser metgessa per tal de curar a xiquets i xiquetes com ella. Es sent molt sola, de tal manera que, mitjançant la seva imaginació, crearà una amiga imaginària anomenada Frida que l´hi ensenyarà i l´hi farà comprendre i estimar l´ART.
“La xiqueta que volia pintar” és una creació Dansa-teatre que juntament amb els audiovisuals i espais sonors, es donarà forma al món tan característic de Frida Khalo. 

De vegades els contes es confonen amb la realitat, i ja no es pot distingir entre una cosa i l’altra. Alícia va partir perseguint un conill i ara està atrapada en una casa i vol sortir, però és massa petita. Necessita la vostra ajuda per fer-se gran i poder anar-se’n d’allà i anar a jugar amb els seus amics. Voleu ajudar-la?

Una narradora us introduirà en aquesta experiència participativa de teatre d’ombres, dibuix en directe i visuals interactives, en la qual formareu part de la història.  Una reflexió sobre el poder de les persones que s’ajunten per col·laborar en equip i com l’ésser humà i social necessita dels altres.  Una activitat de per a petits grups de totes les edats.

En Marc està preparat per a començar el programa en directe i en línia. Té una carta; és important, però esperarà n’Aina per a obrir-la. Com que fa tard, obre en secret la carta que anuncia la tria de les productores finalistes que formaran part de la programació 2021 de la televisió autonòmica. No han estat seleccionats. Com li ho contarà a n’Aina, que acaba d’arribar?

El follet groguet celebra per sorpresa el seu aniversari i li agradaria que tots hi assistíssiu. A la seva festa podreu trobar cançons i contes sobre els colors i les emocions. Per menjar ens prepararà una sopa sorprenent, creada a partir dels seus ingredients preferits. Amb el seu submarí groc viatjarem a les profunditats marines i per acabar desplegarà una festa amb el sol, la lluna i els estels mostrant el món a través d’aquest filtre de color.

El trio format per Aninha Paschoal, Diego Santiago i Antoni Crespí, fa versions pròpies de “xotes i baiões” de clàssics i “lados B” del forró, i també navega per diferents estils de la cultura popular del Brasil, com el coco de roda, la capoeira, la ciranda, el carimbó, entre d’altres.
El forró és un estil de música i de ball brasilers que té el seu origen en les festes populars de l’interior del nord-est del Brasil. Gràcies als seus senzills passos, la seva alegria i diversió, el forró s’ha convertit en un estil apte a qualsevol públic. Siguin ballarins o no, la festa és garantida per la música senzilla i riquíssima, alhora, a més de sensible, alegre i explosiva.

Dos periodistes antiquats i amb aspecte professional, us presenten breus esbossos que tracten de l’actualitat i d’altres fets diversos.
Amb l’ajuda de teresetes objecte (i no d’objectes teresetes) abordaran senzills temes com treballar més per a… la moda, els grans discursos, els estrangers… Un espectacle alegre, intransigent i ple d’amor.

Una història de dones, de resiliència, de supervivència a la memòria, individual i col·lectiva, en un barri d’una ciutat. Aquesta és la història de Chispis Woman, la súper heroïna. Al costat de StarGirl, Chispis s’enfrontarà al temible Stablishment, i ho farà al barri més representatiu de la perifèria madrilenya i centre de l’univers canalla i “cañí”, veiem Carabanchel, però podria ser el teu!

Aquest any com a muntatge de final de curs els alumnes avançats presenten LA GAVINA d’Anton P. Txèkhov amb direcció de Dominic Hull. Una proposta de l’eScola d’Arts escèNiqueS, com el resultat d’un treball continuat dins l’àmbit de la interpretació, creació, realitzacions tècniques i produccions realitzades com a programa de formació. Generalment considerada com una de les obres majors del dramaturg rus, La gavina posa en escena el conflicte romàntic i artístic entre quatre personatges, a més d’un repertori coral integrat per altres personatges amb una complexa psicologia. 

 

Buena Risa Comedy torna amb cara i piles renovades per a una edició d’estiu molt especial i per primera vegada a les Illes Balears. Després d’èxits recents a Paris i Barcelona, arriba a Mallorca el primer plató de stand up i música 100% en espanyol per conquerir a tots amb artistes locals.

Buena Risa Comedy reunirà a tres descarats humoristes (Germán Conde, Jaume Gili i Juma Fernández) amb històries que no et deixaran indiferent. El plató promet llàgrimes i no precisament de tristesa. En un context on més que mai, riure és un antídot, t’oferim a més un concert sorpresa d’obertura i tancament en una nit de pur talent per al record.

 

I si tot en aquest món no fos més que una història de diners? Per què es va renunciar al troc? Per què és més important la llei Pinel que el sexe? Per què la Casa de Papel no hauria funcionat en pessetes? En quina base s’hauria de negociar el preu d’un planeta al cosmos amb els extraterrestres? Tantes preguntes que Certe Mathurin planteja en el seu nou espectacle «Une histoire d’argent».  En aquest tercer monòleg, el còmic es diverteix disseccionant amb una mirada perspicaç i precisa allò que ha governat el món des de la nit dels temps: diners,  la pasta, la pela, la guita, els quartos, els doblers! Un espectacle que configura un baròmetre del desenfocament ineludible, on inevitablement trobaràs el teu lloc.

 

 

Després de l’èxit de les darreres temporades de Flamenc arriba de nou al Teatre Sans una oferta cultural única. Un espectacle d’autèntic flamenc que es representa en un teatre situat en un casal gòtic del segle XIV, al centre històric de Palma. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir l’autèntic flamenc, interpretat per artistes premiats en diversos festivals internacionals. Fantasia flamenca inspirada en la substància de les sonoritats, els ritmes i l’esperit del folklore andalús, submergint-nos dins les profunditats, l’accentuació i el sabor flamenc tant per soleá, com per seguiriya o bulería.