L’eScola d’Arts EscèNqiueS del Teatre Sans, vos ofereix una proposta formativa dirigida a nins, joves i adults en diferents modalitats, horaris i metodologies perquè pugueu trobar el curs o taller que més s’adapti als vostres objectius i necessitats.
Creada i interpretada per Laura Dalmau, la historia de Mae és un poc la historia de tots, perquè a la solitud existeix un silenci revelador que explica el més profund sentit de la vida, aquesta veu ens pertany a tots i això ens fa únics i eterns. Avui Mae fa 70 anys i vol cel·lebrar una gran festa, encara que les coses no sempre són com una espera, al final el millor és estar preparada a qualsevol canvi.
Després de Set maneres de ser Hamlet, arriba la segona part de la trilogia Shakespeare. Comèdia de falsos personatges improvisada a partir de la tragèdia Otel·lo el moro de Venècia. De quina manera arriben les històries de enveges, gelosies i traïcions a les perifèries habitades per personatges tragicòmics que tergiversen les noticies que els arriben per tal d’encabir-les en la seva quotidianitat. Amb JOSEP PERE PEYRÓ: Actor, director i dramaturg i BIEL RAMÓN: Actor
Aquest estiu vine a fer teatre amb els Tallers d’Estiu per a nins, joves i adults!
Aquests tallers permeten un acostament al teatre per a tots els interessats i donen a conèixer també la nostra forma de treball a aquells que vulguin participar en el curs regular.
Els NINS, a partir de 6 anys, podran introduir-se en el món de la interpretació mitjançant el joc dramàtic, desenvolupant la seva imaginació i la seva capacitat creadora.
Els JOVES en grups específics per la seva edat, canalitzen interactivament les seves inquietuds i capacitats i el seu dinamisme.
Els ADULTS podran entrenar la espontaneïtat, desenvolupar la creativitat i l’expressió dramàtica, corporal i grupal a través del moviment, ritme, so, veu, improvisacions, relaxació…
Aquests tallers són impartits per a professors titulars de l’eScola d’Arts escèNiqueS.
Al final de cada curs es presenta una mostra del treball realitzat per a amics i familiars.
Vos informam que ja s’han obert les inscripcions per al proper curs de
l‘Escola d’Arts Escènqiues 2020-2021
SI T’AGRADA EL TEATRE APUNTA’T!
I SI NO ET DONAM MOTIUS PER QUE CANVIIS D’OPINIÓ.
QUINS BENEFICIS TÉ EL TEATRE?
Afavoreix la confiança en un mateix. Millora la nostra expressió corporal, l’autoconeixement, i l’autoestima. Ens permet el trasllat de tècniques corporals a la nostra quotidianitat. Millora la concentració. Ajuda a la desinhibició. Estableix un control corporal. Indueix a la relaxació. I augmenta la creativitat.
JA HAS CANVIAT D’OPINIÓ?
Recorda que tenim recorregut per a nins a partir 6 anys, joves i adults en diferents tipus de formació.
Un «cantactor» a qui no li agraden les entrevistes és entrevistat en un programa de ràdio molt peculiar on haurà de contestar a tot tipus de preguntes, algunes d’elles compromeses… Les cançons, els monòlegs i el teatre li seran de gran ajuda.
El Teatre Sans, degut a la situació actual, comunica que les representacions previstes entre avui dia 13 de març i fins el 12 d’abril queden ajornades. Tot d’una que es pugui, anunciarem els canvis de dates pertinents. Pregam estigueu atents a les nostres xarxes i web des d’on vos informarem puntualment. Les persones que hagin comprat les seves entrades rebran la devolució de l’import a través de la mateixa plataforma de compra.
Espectacle basat en la poesia escènica de Joan Brossa.
A partir d’una de les seves peces RRRPRRR! i juntament amb fragments d’altres peces emblemàtiques del seu enorme bagatge, tenyit d’una reflexió crítica i combativa i una innovació estètica, hem construït un collage brossià.
Jugam amb peces de diferents èpoques des d’accions-espectacle fora de l’escenari esquitxades de post-teatre, entrada de clowns, alguns números de striptease combinats amb màgia de veres i de bromes, el joc cerimonial, números musicals surrealistes, tot envoltat d’un fregolisme col·lectiu amb més de 60 personatges dins una proposta vital, insòlita i original.
Volem celebrar el seu aniversari acostant la seva obra al públic amb un muntatge de proximitat en format de cafè teatre on les il·lusions, els trucs i el seu particular engany festiu i carnavalesc hi són presents des de l’inici a on brindam tots plegats amb una copa de cava.
LA CRÍTICA HA DIT…
Descarado, divertido, brillante. Escenas de todo tipo y registro, desde las más elaboradas a las efímeras, desde las densas de texto a las que son un simple chiste visual. Con distintas maneras de resolverse y por tanto de enlazarse. A pesar de tal variedad, la sensación es de coherencia artística. Telones arriba y abajo, juegos de luces (lámparas que se encienden y apagan), disfraces. Hay prestidigitación, strip tease, sátira. Mucho transformismo, que obliga a los actores a un frenético trabajo de caracterización, resuelto con aparente naturalidad. Mucho vestuario para dar cuerpo a un desfile de personajes generados a velocidad de vértigo. Y algunas escenas antológicas, como la del concierto para piano y perro o el diálogo entre el general y el cardenal.
Emili Gené Vila, Ultima Hora, 07-04-2019
Estudi Zero da en la diana aproximándose al artista-poeta-rebeldeloco catalán, a su faceta más surrealista, gamberra, hilarante, coincidiendo con el Centenario de su nacimiento. Rrrprrr! es, efectivamente, lo que pretende: fregolismo puro. Siete cómicos sobre el escenario; siete intérpretes con oficio, metamórficos, carismáticos, que dominan los códigos que proponen y que llenan el escenario de historias independientes, breves gags o relatos que se explican por sí solos; personajes extraños que tocan pianos extraños, que mantienen conversaciones delirantes, que hacen clown del clásico, que se desnudan, que ladran o que recitan peculiares poemas, y números, que filosofan… que crean instantes de lirismo visual, de puro teatro concierto aroma cabaretero, popular y estimulante. ¿Quién mejor que la compañía que reside en el Sans para sacar a Brossa a dar una vuelta? ¿Qué mejor espacio que este para acogerla onomatopeya?
Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa.
Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió.
Fo era un visionari i un gran generador de situacions còmiques a partir d’una realitat incòmode i amb una crítica mordaç de les desigualtats i dels comportaments autoritaris.
SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.
LA CRÍTICA HA DIT…
Embarassos que no ho són, morts que no ho acaben d’estar, policies per triplicat, lladres morts de gana, proletaris extremistes amb problemes ètics i conviccions relatives amb alternatives, revolució social de supermercat, vaguistes i esquirols d’una crisi d’ombra allargada. Dario Fo en estat pur i en clau de vodevil, delirant, però com sempre font torrencial de material de denúncia per a franctiradors sociopolítics; crític, àcid, incisiu, demolidor amb els poders fàctics, amb el sistema… anarquia. Crònica social i política despietada, des de la broma, la caricatura, la paròdia, la pallassada, però càustica com sempre, com mai. Amb Fo rep tothom, i gaudim tots. I Estudi Zero se l’en duu cap al terreny de la bufonada, la barrabassada, l’embolic dialèctic i l’embull escènic, i es deixa portar pel ritme que marca el mateix text, convenientment adequat i actualitzat, i farcit de moments còmics realment efectius…
Javier Matesanz, Fancultura, 11-03-2018
COMEDIA EN ESTADO PURO…
Noventa minutos diseñados para irse de la sonrisa a la carcajada y de paso echarle un vistazo a un duro día a día. Excelente el cuadro final mudo, con personajes protagonistas y secundarios deslizándose atropelladamente sin una dirección clara sobre el escenario en un claro homenaje a las comedias de enredo de Chaplin y Keaton… Unos personajes caricaturescos que darán pie a un sinfín de malentendidos, que provocan una accidentada sucesión de enredos con los que el dramaturgo italiano plantea su implacable crítica social…
Fernando Merino, Diario el Mundo, 18-03-2018
COMEDIA ÁCRATA…
Un texto de Dario Fo, todo un nobel de literatura; sarcástico, incisivo -como todo lo que escribía- demoledor contra el sistema establecido, incluso cruel si se tercia, sirve de base y palanca para la última propuesta de Estudi Zero, recibida con entusiasmo por un Teatre Sans lleno en la función del sábado. Y es que la compañía no defrauda jamás a su público. El vodevil, intenso, algo caótico, la bufonada; ese continuo entrar y salir de personajes hilarantes; unos gags a veces histriónicos, delirantes en ocasiones, eficaces casi siempre, que juegan con el imaginario colectivo, con los guiños a la actualidad (Trump incluido) con los denominadores comunes del humor, fácilmente accesible… este montaje en concreto, se va llenando de engaños más o menos inocentes de tretas y trucos esperados y llevados al límite, de embarazos surrealistas, de persecuciones locas, y también de discurso de clase, de lucha obrera y de sana irreverencia. Todo al servicio de unos intérpretes con oficio… la parodia, la caricatura y la gamberrada encuentran perfecto acomodo en los textos de Fo, que siempre invitan a la soflama anárquica y Estudi Zero ha sabido sacarle jugo…
Rafael Gallego, Diariro de Mallorca, 19-03-2018
PODER FEMENINO
Teatro a tope para asistir a este trabajo que ha conseguido una respuesta entusiasta del público. Masiva y cómplice… La gente de Sans acierta de pleno en programar esta divertida sátira, Una comedia de enredos, desarrollados con ingenio y adaptados con más ingenio a las peculiaridades del local: idas y venidas, entradas y salidas, transformaciones del policía en guardia civil o incluso suegro, las ventanas virtuales a través de las que divisamos la calle. Un personaje memorable, Antonia, tejiendo la madeja de los despropósitos sin perder el acento coloquial que nos acerca a su realidad como si fuéramos parte de la familia o el vecindario. Comedia acelerada que mantiene el ritmo sin descarrilarse, consiguiendo integrar los muchos nuevos elementos que se van añadiendo a la rocambolesca trama, hasta un final donde se reúnen todos los hilos. Gran desenlace.
Un Gran mag i un preciós teatre. Què més necessites per gaudir d’un bon espectacle de màgia? Pot ser que les coses surtin bé, o que la partenaire col·loqui les coses a lloc, o que el conill no s’escapi o el mag no perdi els papers al mig l’espectacle… No! Tot això és superflu. Per gaudir d’un bon espectacle de màgia has d’estar-hi TU i els teus entre el públic. I veuràs com les coses volen, exploten, reboten, apareixen i desapareixen. Tot això davant els teus ulls i ben a prop! A part, són guapos i fan bona olor. Com a mínim al principi de l’espectacle.