George Sand “Mi vida es la vuestra” és un espectacle creat i interpretat per Analía Puentes amb la direcció de Jessica Walker. L’actriu encarna l’escriptora francesa George Sand, figura clau de les lletres franceses del segle XIX i pionera en la defensa dels drets de la dona. Una posada en escena honesta, apassionada i profunda que compta amb la presència d’una pianista en viu, creant una atmosfera i un diàleg poètic amb la intèrpret. Així, música, literatura i teatre es fusionen en escena per reflectir a una vida travessada per la creació artística. El text escrit per Camilo Zaffora, amb col·laboració de Puentes, està inspirat en “Història de la meva vida” autobiografia de George Sand, en novel·les i cartes de l’escriptora, testimonis i documents històrics de l’època.
“No escribo para los santos, escribo para los que están enamorados como yo, para los que quieren atravesar las espinas de la vida sin dejar sus pellejos en ellas.”
Una dona lliure. Una època turbulenta. Una vida tràgica. «Maria Antonieta» és un unipersonal teatral i poètic, una encarnació delirant i honesta de la víctima més cèlebre de la Revolució Francesa. Un text original de l’actriu a partir de diverses fonts: la biografia escrita per Stefan Zweig, cartes originals de Maria Antonieta i la seva família, pasquins periodístics i proclames de l’època, serveix de detonant per a un treball d’encarnació poderós i lliure, en la línia experimental del Laboratori Teatre de Jessica Walker. Un tour de force actoral que travessa amb honestedat i risc les diverses facetes de el personatge: La reina, l’amant, l’estrangera, la malgastadora, la mare, l’actriu, la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada. Maria Antonieta fou la filla menor de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa, Maria Antonieta va ser una dona lliure en una època turbulenta. La van casar als 14 anys amb l’hereu al tron de França. Va ser un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea. L’obra relata la seva tempestuosa arribada a Versalles, la frustració davant la fredor del seu espòs, el seu apassionat romanç amb el comte Von Fersen, la seva caiguda en desgràcia -arrastrada per l’onada de l’aixecament popular- i el seu judici i execució en 1793. Per desprestigiar a la reialesa, la Revolució havia d’atacar a la reina i en la reina a la dona. No es va estalviar cap calúmnia per dur-la a la guillotina: tots els vicis, totes les formes de depravació van ser atribuïdes sense vacil·lar a «la lloba austríaca». De la carrossa d’or al carro de l’escorxador, del luxe a la privació, del triomf a la guillotina, la vida de Maria Antonieta és el símbol tràgic del brutal naixement d’una nova era en la Història de la Humanitat.
Vos informam que encara roman obert el període de matrícula per al proper curs de l’Escola d’Arts Escèniques 2021-2022 amb una oferta educativa per a totes les edats i per a tots els nivells.
SI T’AGRADA EL TEATRE APUNTA’T!
TEATRE PER A NINS (+ 6 anys)
A les classes utilitzam el joc pera crear a través del cos i de la ment, desenvolupant valors de respecte i responsabilitat, ensenyant als alumnes a expressar-se i a col·laborar i cooperar amb el grup. Apostam per un aprenentatge vivencial on, els infants experimenten i investiguen amb tot allò que els inquieta, els motiva i els encurioseix adquirint així experiències que els acompanyen en el seu creixement personal. Treballam amb una metodologia lúdica i respectuosa amb les necessitats pròpies dels infants. Cada trimestre fan una representació en base al seu treball.
Un espai on els joves poden expressar-se i comunicar-se i a on es potencia la capacitat creativa única de cada ésser i es genera consciència de responsabilitat cap al treball en equip. Una experiència única de creació i convivència col·lectiva que permet als joves expressar-se, treballar amb llenguatges diversos; la música, el moviment, la caracterització de personatges, la veu i la plàstica. Els joves creen i interpreten elaborant en grup de treball sobre temàtiques vinculades a les seves inquietuds. Es fomenta la feina en col·laboració i cooperació, la responsabilitat, el respecte i l’autoestima. Es realitza una presentació cada trimestre en base al seu treball.
CURS REGULAR: Dissabte de 10:30 h a 14:00 h TALLERS TRIMESTRALS: Dimecres de 18 h a 20 h
Tant per els que persegueixen una formació professional, com per aquells que simplement pretenen divertir-se i créixer com a persones gràcies al teatre. Assumim un repte constant cap a la creació, potenciant la concentració, l’escolta, el treball en equip, les sinèrgies i el plaer del joc. Tots podem fer teatre utilitzant el joc com a mitjà d’aprenentatge. A partir d’un treball en equip, milloram les tècniques d’expressió corporal i vocal, potenciant la imaginació amb la creació de treballs per a una presentació trimestral.
CURS REGULAR: Dissabte de 9 h a 14:00 h TALLERS TRIMESTRALS: Dimecres de 20 h a 22 h
Aquest any com a muntatge de final de curs els alumnes avançats de l’eScola d’Arts escèNiqueS presenten LA GAVINA d’Anton P. Txèkhov amb direcció de Dominic Hull. Una proposta de l’eScola d’Arts escèNiqueS, com el resultat d’un treball continuat dins l’àmbit de la interpretació, creació, realitzacions tècniques i produccions realitzades com a programa de formació. Generalment considerada com una de les obres majors del dramaturg rus, La gavina posa en escena el conflicte romàntic i artístic entre quatre personatges, a més d’un repertori coral integrat per altres personatges amb una complexa psicologia.
INTÈRPRETS: Alumnes Escola d’Arts Escèniques DIRECCIÓ: Dominic Hull AUTOR: Anton P. Txèkhov
Direcció: Ricardo Cristóbal Autor: Ozkar Galán Interprets: Eva Bedmar Laura García Marín, Marina Muñoz Coreografía: Raúl Amores y Ricardo Cristóbal Música Original/ Espai sonor: Diego Miranda Veus tema principal: Eva María Cortés Disseny Escenografia: Tarambana Espectáculos, S.L Disseny Il·luminació: Sara Esquivel Disseny Vestuari: Marta Aranda Producció Executiva: Nacho Bonacho, Amanda R. García Idioma: Castellà Duració: 60 Espectacle per a públic jove i adult
És un ocell ?, És un avió? No! És CHISPIS WOMAN, la superheroïna de barri que ha aterrat al Teatre Sans.
Creada per Ozkar Galán i dirigida per Ricardo Cristóbal, CHISPIS WOMAN és la nova producció de Tarambana Espectáculos, una obra que pretén servir d’homenatge a la dona madura i a aquells barris obrers on cada dia es lluita amb dignitat per tirar endavant.
Una història de dones, de resiliència, de supervivència a la memòria, individual i col·lectiva, en un barri d’una ciutat. Aquesta és la història de Chispis Woman, la súper heroïna qui al costat de StarGirl, s’enfrontarà al temible Stablishment, i ho farà al barri més representatiu de la perifèria madrilenya i centre de l’univers canalla i “cañí», és Caravanchel, però podria ser el teu barri.
SOBRE L’OBRA
L’art és el nostre rotllo i la realitat la nostra font d’inspiració. Per això ens sorgeixen algunes inquietuds que són el motor de les creacions de la Companyia Tarambana Espectacles.
En la cultura contemporània, ens manquen referents de la dona madura. Hi ha un buit en la seva representació, per això abordam aquesta creació des de la realitat de les actrius que no troben personatges. Es passa de la dona jove (gairebé sempre hiper-sexualitzada) a l’anciana, deixant de banda els anys en què la dona és més polièdrica i protagonista de les seves decisions, al contrari del que es veu en els pocs referents que trobam, els conflictes dramàtics orbiten, gairebé sempre, al voltant d’una figura masculina (mares de…, esposes de…, amants de …). Carabanchel és el nostre barri, i després de 15 anys treballant-hi de valent, volem fer-li un homenatge una vegada més. Un barri amb una història, gairebé invisible a dia d’avui, gairebé en l’oblit d’un macro que dilueix les peculiaritats i heroïcitats que aquí s’han viscut i es viuen cada dia (la guerra, la delinqüència, l’heroïna, la pobresa, la marginalitat …)
Amb aquests ingredients: dones madures, memòria individual i col·lectiva i el barri com a marc, aborden aquest text escrit per Ozkar Galán i direcció de Ricardo Cristóbal.
CHISPIS és una història de dones madures, sense referents, de les que lluiten amb armes inventades, com si fossin súper poders per resistir a l’oblit alhora que es fan invisibles.
Del 28 al 30 de maig el Teatre Sans acull el XXIII FESTIVAL DE TEATRE DE TERESETES AL TEATRE SANS i acull la següent programació:
ESBARJO FEST
LA MARCIANA 28 maig Dv 18:30h Espectacle per a públic familiar
En Marc està preparat per a començar el programa en directe i en línia. Té una carta; és important, però esperarà n’Aina per a obrir-la. Com que fa tard, obre en secret la carta que anuncia la tria de les productores finalistes que formaran part de la programació 2021 de la televisió autonòmica. No han estat seleccionats. Com li ho contarà a n’Aina, que acaba d’arribar?
ESTUDI ZERO TEATRE 29 maig Ds 18:15h i 19:30h Espectacle per a públic familiar
El follet groguet celebra per sorpresa el seu aniversari i li agradaria que tots hi assistíssiu. A la seva festa podreu trobar cançons i contes sobre els colors i les emocions. Per menjar ens prepararà una sopa sorprenent, creada a partir dels seus ingredients preferits. Amb el seu submarí groc viatjarem a les profunditats marines i per acabar desplegarà una festa amb el sol, la lluna i els estels mostrant el món a través d’aquest filtre de color.
FORRÓ DO PULPO (Brasil) 29 maig Ds 21:30h Espectacle per a joves i adults
El trio format per Aninha Paschoal, Diego Santiago i Antoni Crespí, fa versions pròpies de “xotes i baiões” de clàssics i “lados B” del forró, i també navega per diferents estils de la cultura popular del Brasil, com el coco de roda, la capoeira, la ciranda, el carimbó, entre d’altres. El forró és un estil de música i de ball brasilers que té el seu origen en les festes populars de l’interior del nord-est del Brasil. Gràcies als seus senzills passos, la seva alegria i diversió, el forró s’ha convertit en un estil apte a qualsevol públic. Siguin ballarins o no, la festa és garantida per la música senzilla i riquíssima, alhora, a més de sensible, alegre i explosiva.
L’ECHELLE (França) 30 maig Dg 11h i 13h Espectacle per a públic familiar
Dos periodistes antiquats i amb aspecte professional, us presenten breus esbossos que tracten de l’actualitat i d’altres fets diversos. Amb l’ajuda de teresetes objecte (i no d’objectes teresetes) abordaran senzills temes com treballar més per a… la moda, els grans discursos, els estrangers… Un espectacle alegre, intransigent i ple d’amor.
L’estiu ja s’acosta ️ i des de l’eScola d’Arts escèNiqueS del Teatre Sans
ja s’han obert les inscripcions per al Campus de teatre 2021. Un any més vine a fer teatre , vine a conèixer nous companys i a retrobar-te amb altres vine a passar un estiu diferent , ple d’activitats i rialles, vine a gaudir d’un estiu que mai oblidaràs!
TOTS PODEM FER TEATRE!
DEL 28 DE JUNY AL 30 DE JULIOL
De dilluns a divendres de 9h a 14h
Servei opcional d’escola matinera 8h a 9h
Servei opcional de menjador de 14h a 15h
(S’ha de dur el menjar de casa)
Aprendrem divertint-nos Viurem una experiència artística en un teatre real Treballarem en equip Crearem personatges, escenografies, històries, vestuaris… Farem trucs de màgia, jocs de cartes… Treballarem amb coreografies i jocs de ritme Crearem escenografies i materials d’utillatge Manipularem objectes fets per nosaltres mateixos I tot això amb un gran equip de professors que faran que cada dia sigui diferent i una mostra final setmanal per a pares i familiars amb el suport dels nostres tècnics i el personal d’Estudi Zero Teatre
L'estiu ja s’acosta i des de l'eScola d'Arts escèNiqueS del Teatre Sans ja s'han obert les inscripcions per al Campus de teatre 2021. Un any més vine a fer teatre, vine a conèixer nous companys i a retrobar-te amb altres, vine a passar un estiu diferent ple d’activitats i rialles, vine a gaudir d’un estiu que mai oblidaràs!
Aquest espectacle recull la millor tradició del bululú gallec, amb dos textos immortals en la tradició titellaire: de Don Ramón del Valle Inclán, Los cuernos de Don Friolera i de Federico García Lorca, El retablillo de Don Cristóbal, els dos comptats a la manera del bululú gallec. El cec que fa retaule amb el seu cos i la seva capa, i es recolza en els titelles per recuperar l’essència del Teatre, el teatre en brut, la catarsi de la cachiporra. Les dues històries vénen introduïdes per les Coplas al vino de Nicanor Parra. Cec, vi i titelles es barregen per recobrar la tradició més genuïna del joglar. Tractar d’unir tradició i avantguarda és l’objectiu d’aquest espectacle unipersonal a càrrec de Iñaqui Juárez Montolio.
Dels personatges més estimats i divertits de la granja, arriba un clàssic que perdura Teatre Arbolé ha adaptat a el món dels titelles aquesta història, per tots coneguda, per iniciar els més petits en el món teatral. La representació està elaborada amb titelles de taula i fils que es combinen amb els diàlegs dels personatges perquè parlin per si mateixos i cantin senzilles i enganxoses cançons. En la versió de Arbolé, a més del llop, adquireixen protagonisme altres personatges com el granger titellaire, Papacerdo, un ca lladrador, i Manolito, un porc no humanitzat; així com altres elements de la granja. La història explica les aventures de tres porquets: Tocinete, que és treballador, i Cochinillo i Gorrinico, que són molt mandrosos. Quan han de fer cadascú la seva pròpia casa per amagar-se de el llop; el primer es construeix una casa forta amb maons i ciment, mentre els altres per jugar i divertir-se només els dóna temps a fer-se cases de palla i de fusta, amb el final que tots coneixem.
TEATRO ARBOLÉ
Una Fàbrica de somnis
Una companyia, una sala d’exhibició, una editorial.
Dedicada des de l’any 1979 a la producció d’espectacles infantils i a la docència són ja més de 9.100 les representacions realitzades en aquests 38 anys, i això ho confirmen les més de 750 localitats que la companyia ha visitat en aquests anys: Aragó i tot el territori nacional, Amèrica Llatina (Cuba, Mèxic, Equador, Argentina, Brasil, Puerto Rico, Veneçuela, Xile, Bolívia, Colòmbia), Europa (França, Portugal, Itàlia i Suïssa) a més del desert Sahrauí (Algèria) i a Àsia (Corea del Sud).
Arbolé, sempre ha cercat amb el seu treball divertir, encantar, fascinar i fer que el teatre sigui una cosa fabulosa per als nins i nines, i deixar empremta en el procés formatiu dels espectadors.
Estudi Zero Teatre presenta "La Cantant Calba", un divertidíssim poema fonètic a un ritme frenètic d'Eugène Ionesco. Consultau les dates de les noves funcions.
ESTUDI ZERO TEATRE
PRESENTA
LA CANTANT CALBA Un divertidíssim poema fonètic a un ritme frenètic
Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Des de la seva estrena s’han realitzat més de 100 funcions amb un gran èxit de públic i crítica. Ha realitzat gires per diferents teatres d’Espanya (Barcelona, Girona, Zaragoza, Sevilla, Madrid,…). També ha participat en la VII Muestra Nacional de Danza y Teatro Contemporáneos de la Red de Teatros Alternativos (Ciudad Real). Ha viatjat a Mèxic (Yucatán, Querétaro, México DF,…) a on han fet gira i ha inaugurat el 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA IBEROAMÉRICA MÉXICO
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
El Porc ens planteja d’una forma intimista i sincera les darreres hores de vida d’un porc. Una reflexió lúcida sobre la nostra manera de viure però sobre tot de morir. Quin sentit te la nostra vida? Quin sentit li donem? En té de sentit? D’una manera intel·ligent, creiem, l’autor va filant un text que atrapa a l’ espectador. No és un drama, tampoc una comèdia. Com diu l’autor ; La vida només té una direcció, fixa i obligatòria: camp, porquera i escorxador!
Aquesta obra basada en el text de l’any 1976 «Stratégie pour deux jambons» de Raymond Cousse estrenada a França l’any 1979 es va convertir en l’obra francesa més representada al mon als anys 80. Rafel Vives guionista especialitzat en monòlegs i Chus Martín productor de «Minut 1 Teatre» han adaptat aquesta obra als temps moderns sense perdre l’essència del text original.