Texto: Marco Baliani y Remo rostagno. Basado en “Michael Kohlhaas” de Heinrich Von Kleist
Traducción: Beatriz Castellary
Dirección: Maria Gómez
Iluminación: Magdalena Broto
Idioma: Castellà Duració: 75 Espectacle per a públic jove i adult
Michael Kohlhaas és un criador de cavalls, recte i observant de la llei, respectat en tota Saxònia. Un noble sense escrúpols pren al criador els seus dos millors cavalls. Kohlhaas intenta recuperar-los per mitjans legals, però quan les lleis reconegudes pels homes li fallen, cerca una altra manera d’aconseguir la justícia. En aquesta història basada en un fet real, Kleist se submergeix en el teixit de l’existència humana, construint una inquietant paràbola sobre la impossibilitat d’assolir el desig de justícia. Baliani i Rostagno adapten el relat per al teatre, però conservant la veu de l’narrador. El resultat és un intens drama per a un sol actor, en què el públic participa amb la seva imaginació per crear en l’escenari buit paisatges, personatges, emocions.
LA CRÍTICA HA DIT
“La función es un polvorín: imanta el interés, sacude el ánimo, estimula la reflexión y devasta la apatía. Parece escrita para los tiempos que corren: no deja incólume a nadie.”
Javier Vallejo (El País)
“Desde luego que logran su cometido; además, porque el texto está sintetizado con sabiduría y apuntalado por breves diálogos, repeticiones líricas que indican las emociones del protagonista (esas punzadas que siente en el corazón) y por un equilibrio entre la acción directa y la reflexión. ”
Ángel Esteban (Kritilo)
“Lo que Riccardo Rigamonti, bajo la dirección de María Gómez, logra hacer sentado en esa silla no tiene nombre. ”
El capità Nemo, que estima la mar més que la seva pròpia vida, viu a bord del Nautilus, un submarí secret que recorre els oceans de tot el món. Des de fa un temps, la vida marina està en perill i Nemo comptarà amb l’ajuda del professor Aronax per descobrir els secrets d’un món fascinant amenaçat per la contaminació humana.
Una lectura actual, compromesa i ecologista de la clàssica novel·la d’aventures 20.000 llegües de viatge submarí de Jules Verne.
DRAMATÚRGIA: Diego Guill
DIRECCIÓ: Xavo Giménez
INTERPRETACIÓ: Juli Cantó i Carlos Amador.
DURACIÓ: 45 minuts
EDAT DEL PÚBLIC: familiar a partir de 5 anys.
IDIOMA: Català
LA COMPANYIA
La Negra és una companyia teatral constituïda l’any 2017 per l’actor Carlos Amador i el dramaturg Diego Guill, als quals s’uneix Xavo Giménez per dirigir la seva primera producció, «En las nubes». La Negra neix amb l’objectiu de crear espectacles per a infants que parlin sobre els diferents, els solitaris o els rebutjats, a través d’un llenguatge poètic i visual. En resum, un teatre de llum i colors sobre ovelles i moixos negres.
Verde és un extraterrestre que habita al planeta Laranxus. Aquest ésser té una vida d’allò més monòtona i avorrida, i sense ningú amb qui jugar fins que té la gran idea de crear un amic amb qui passar temps junts. Malauradament, el seu planeta és colonitzat per uns malvats i horribles invasors. Verde, el nostre protagonista, s’embarcarà en un viatge fantàstic a la recerca d’ajuda. La seva odissea el portarà a conèixer diverses races i llocs de l’univers que acabaran per canviar la visió del món i descobrir el veritable valor de l’amistat.
“Laranxus 7” transmet als nins i nines, missatges tan importants com el respecte a la natura i l’ecologia sense oblidar-ne d’altres com la tolerància, l’amistat i la solidaritat. En una època on els individualismes estan a l’ordre del dia, aquesta obra aposta per potenciar el contrari, animant als més petits a ajudar els altres, ja que si ens donam suport, tots podrem aconseguir els nostres objectius.
Actors: Martín Maez i Fernanda Barrio Barcala
Tècnica: Rocío Salgado
Música Original: Cristian Luzza
Disseny i realització de titelles: Gustavo Brito i Avento Producións
Escenografía: Gustavo Brito i Avento Producións
Producció: Merchy lago i Avento Producións
IDIOMA: castellà
DURACIÓ: 50 min
Espectacle per a públic familiar (+3 anys)
LA COMPANYIA
Avento Producións Teatrais és una companyia fundada l’any 1985. Arran de la seva creació es va convertir en un referent teatral a Vigo durant aquesta època. Cal destacar que en l’àmbit amateur va guanyar 70 premis a certàmens nacionals. A més, actualment com a professionals porten 4 espectacles estrenats: Laranxus 7, O Mago de Oz, Fantasticks, Hansel e gretel.
Dies 28 i 29 GENER (versió castellana) Dies 30 i 31 GENER (versió catalana)
a les 19h
Autor: Jordi Cadellans Intèrprets: Sergi Cervera i Marc Ribera Direcció : Jordi Cadellans i Raül Tortosa Disseny escenografia i il·luminació: Ricard Martí – Sergi Cervera Vestuari: Tarambana Espectáculos Il·luminació i espai sonor: Betho Carvajal Sara Esquivel Idioma: Castellà (28 i 29) Català (30 i 31) Duració: 85 Espectacle per a públic jove i adult
Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor. Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.
Acoso y rebelión entre hombres en un thriller muy logrado
CULTURAMAS.ESPor Horacio Otheguy Riveira.
El espectáculo está tan bien dirigido e interpretado que incluso los dejes de sensacionalismo se antojan sinceros.
RESOLUCIÓ DE LA PRIMERA CONVOCATÒRIA DE RESIDÈNCIES DE 2021
Reunits el Teatre Principal i el Teatre Sans han decidit seleccionar les següents propostes per al programa en conveni del TP i TS de Centre de residències del 2021 per ordre d’acollida:
Espill Teatre amb Naranjas
Mònica Fiol amb Cony
Moirai Teatre amb Kryptonita
Donat que s’han presentat 12 propostes de molt d’interés el Teatre Sans acollirà també dins el seu propi programa de residències
Disperses amb Radioféminas
Coloradas amb Alicia
El Teatre Sans vol felicitar a tots els creadors i companyies que han presentat sol·licitud de residència i valorar positivament la qualitat i l’originalitat de les propostes presentades. S’han presentat molts de projectes de gran interès i finalment en aquesta primera fase s’acolliran sis projectes.
Seguirem fent esforços per tal de poder acollir més companyies i creadors mantenint el contacte amb els projectes presentats.
Volem agrair a tots/es la vostra participació a la convocatòria i donar l’enhorabona a tots els seleccionats.
Un dia en el Teatro és un viatge d’iniciació al teatre ofert de manera natural. L’espectacle està pensat perquè sigui la primera, o una de les primeres experiències teatrals dels més menuts com espectadors. D’una manera senzilla, l’espectacle fa un recorregut pels gèneres més coneguts de les Arts Escèniques, acostant els diferents llenguatges teatrals: el mim, la dansa, el clown, les titelles, el circ, la música, etc. per gaudir d’una gran història. Amb el moviment rítmic sorgeix la dansa, el llenguatge de el cos. Uns nassos de pallasso donen lloc a nous personatges i del joc entre ells, sorgeixen primer les onomatopeies, després la paraula i després el text, la història i la narració.
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Un espectacle de màgia de MiguelGavilán, unil·lusionistaambgran recorregutprofessional que ha estat guardonat amb premisnacionalsi internacionals.La seva combinaciód’efectesvisualsi elecciómusical, fan quesiguiun muntatgediferent i actual. El ritme, la forçai una acuradaposadaen escenafand’ell unartistacapaçde tocardiferentsdisciplinesaconseguint unaexperiènciaúnicai inoblidable. Noves il·lusions, trucs i la seva elegància garantiran unes NITS DE MÀGIA aquestes festes al Teatre Sans.
MIGUEL GAVILAN ha trepitjat alguns dels millors escenaris tant d’àmbit nacional com internacional. L’any 2007 aconsegueix el Primer Premi de Màgia d’Escena d’Espanya, convertint-se en el primer mag mallorquí que aconsegueix aquest reconeixement. L’any 2011 participa al programa de la televisió francesa anomenat «Li plus grand cabaret du monde», on participen els millors artistes internacionals de l’món. El mateix any aconsegueix el «Mandrake d’Or» (l’Óscar dels mags), un reconeixement de repercussió mundial en el qual també han estat guardonats il·lusionistes de la talla de David Copperfield o Juan Tamariz.
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Des de la seva estrena s’han realitzat més de 100 funcions amb un gran èxit de públic i crítica. Ha realitzat gires per diferents teatres d’Espanya (Barcelona, Girona, Zaragoza, Sevilla, Madrid,…). També ha participat en la VII Muestra Nacional de Danza y Teatro Contemporáneos de la Red de Teatros Alternativos (Ciudad Real). Ha viatjat a Mèxic (Yucatán, Querétaro, México DF,…) a on han fet gira i ha inaugurat el 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA IBEROAMÉRICA MÉXICO
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
