Els Tallers d’Iniciació permeten un acostament al teatre per a tots els interessats i donen a conèixer també la nostra forma de treball a aquells que vulguin participar en el curs regular.
Aquests tallers són impartits per a professors titulars de l’eScola d’Arts escèNiqueS. Al final de cada curs es presenta una mostra del treball realitzat per a amics i familiars.
Un any més vine a fer teatre, vine a conèixer nous companys i a retrobar-te amb altres, vine a passar un estiu diferent ple d’activitats i rialles, vine a gaudir d’un estiu que mai oblidaràs!
L’eScola d’Arts EscèNqiueS del Teatre Sans, vos ofereix una proposta formativa dirigida a nins, joves i adults en diferents modalitats, horaris i metodologies perquè pugueu trobar el curs o taller que més s’adapti als vostres objectius i necessitats.
La companyia ESTUDI ZERO TEATRE, estrena avui dimarts dia 21 de desembre al TEATRE SANS el seu nou muntatge ELS ALTRES de Jean-Claude Grumberg amb una funció única.
L’objecte d’aquest muntatge és des d’un punt de vista lúdic i atractiu provocar una reflexió que, amb la diversió i la lleugeresa aparent, incideixi en l’espectador de forma subjacent afavorint els plantejaments de tolerància i respecte en les relacions interpersonals. Grumberg ens porta al seu món amb una ironia i una intel·ligència que aprofita els èxits del teatre de l’absurd i el transcendeix a força d’atorgar un sentit ple a cada frase i a cada escena. Pròximament es programaran més funcions al Teatre Sans una vegada acabades les gires de la companyia.
En arribar a casa, Roger i Julia descobreixen que algú ha entrat al seu pis. No se n’han endut absolutament res, però, no obstant, s’han estirat al seu llit de matrimoni, han canviat de lloc les juguetes de la seva filla de sis anys i han deixat la televisió en marxa amb un DVD d’una ecografia de la nina. La parella viu la situació amb inquietud i preocupació, i es pregunten qui i per què ha d’haver-ho fet. Després de l’incident, Roger i Julia aniran descobrint aspectes que desconeixien de la seva parella.
Umbrío va ser finalista al XL Premi Born de teatre 2015.
DISSENY D’ESCENOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ: Lua Quiroga Paúl
DISSENYESPAI SONOR: Carles Cors.
RESPONSABLE DE MOVIMENT: Roberto G. Alonso
DISSENY DE VESTUARI: Samantha Jiménez.
PRODUCCIÓ: AZarte.
IDIOMA: Castellà
DURACIÓ: 90 min
Espectacle per a públic jove i adult
LA CRÍTICA HA DIT
“Una historia de misterios y secretos”
Revista Godot
“Umbrío es una inquietante pieza”
Revista Prográmate
“Una obra interesante para ver y ahondar en la conducta humana”
Revista Tarántula
“Umbrío es una obra a tiempos hermética, a veces directa, pero siempre inquietante, sembrando el desasosiego”
Revista Tarántula
“UMBRÍO, oscuro… así es el relato que Miró propone. Juego de voyeurs, muy erótico, con pinceladas de thriller psicológico. Un ajedrez de tempos, cortinas y atmósferas enrarecidas donde nadie conoce a nadie”
Madrisesteatro
“Josep María Miró, ganador del Premio Max 2019, escribe y dirige esta obra llena de personajes enigmáticos. Josep María es probablemente el mejor autor contemporáneo y el más estrenado en todo el mundo”
Madrisesteatro
“Una obra de misterio con atmósfera enigmática y onírica de todo lo que acontece, acabo de ver que han prorrogado, se lo merecen”
TEXT: Marco Baliani y Remo Rostagno. Basado en “Michael Kohlhaas” de Heinrich Von Kleist
TRADUCCIÓ: Beatriz Castellary
DIRECCIÓ: María Gómez
IL·LUMINACIÓ: Magdalena Broto
Idioma: Castellà Duració: 75 Espectacle per a públic jove i adult
Michael Kohlhaas és un criador de cavalls, recte i observant de la llei, respectat en tota Saxònia. Un noble sense escrúpols pren al criador els seus dos millors cavalls. Kohlhaas intenta recuperar-los per mitjans legals, però quan les lleis reconegudes pels homes li fallen, cerca una altra manera d’aconseguir la justícia. En aquesta història basada en un fet real, Kleist se submergeix en el teixit de l’existència humana, construint una inquietant paràbola sobre la impossibilitat d’assolir el desig de justícia. Baliani i Rostagno adapten el relat per al teatre, però conservant la veu de l’narrador. El resultat és un intens drama per a un sol actor, en què el públic participa amb la seva imaginació per crear en l’escenari buit paisatges, personatges, emocions.
LA CRÍTICA HA DIT
“La función es un polvorín: imanta el interés, sacude el ánimo, estimula la reflexión y devasta la apatía. Parece escrita para los tiempos que corren: no deja incólume a nadie.”
Javier Vallejo (El País)
“Desde luego que logran su cometido; además, porque el texto está sintetizado con sabiduría y apuntalado por breves diálogos, repeticiones líricas que indican las emociones del protagonista (esas punzadas que siente en el corazón) y por un equilibrio entre la acción directa y la reflexión. ”
Ángel Esteban (Kritilo)
“Lo que Riccardo Rigamonti, bajo la dirección de María Gómez, logra hacer sentado en esa silla no tiene nombre. ”
Noah és un nin curiós. Una tarda plujosa de tardor és a casa amb febre i troba un llibre que parla! És el Diari Secret dels Germans Grimm, el llibre màgic que ha donat vida a tot el món dels contes. Però un terrible perill amenaça el món dels contes i els germans Grimm necessitaran tot el valor, la imaginació i la generositat de Noah per salvar al seu món de fantasia de la desaparició.
INTERPRETACIÓ: Riccardo Rigamonti
TEXT: Riccardo Rigamonti. Basat en contes tradicionals europeus
DIRECCIÓ, IL·LUMINACIÓ, VESTUARI I ESPAI ESCÈNIC: Nadadelirios
GÉNERE: Teatre de Narració
IDIOMA: Castellà
DURACIÓ: 55 min
Espectacle per a públic familiar (+6 anys)
Riccardo Rigamonti és llicenciat en LLiteratura Italiana, Cine i Teatre per la Universidad de Pavía. Ha estudiat també cant, teatre físic i dramatúrgia al LabPerm de Domenico Castaldo, alumne de J. Grotowski y T. Richards.
LA CRÍTICA HA DIT
‘El diario secreto de los hermanos Grimm’. Una fantástica historia para salvar el mundo de los cuentos
Los ingredientes de ‘El diario secreto de los hermanos Grimm’ son un actor excepcional, sentado sobre una silla que no abandona en ningún momento de los casi 60 minutos de duración del montaje, desde donde el artista es capaz de llevar a todo el público por lugares mágicos que van desde la habitación del niño protagonista del cuento, Noah, hasta el corazón de mil y un cuentos que atraviesan sitios lúgubres, casas acomodadas, palacios, aires siderales, magia, monstruos, situaciones de peligro, huidas desenfrenadas, búsquedas casi imposibles, mares, vientos y tierra…
Todo empieza una lluviosa tarde de otoño, como la del domingo pasado. Un día como ese, Noah está en casa con fiebre y encuentra un libro que… ¡habla! Es el Diario Secreto de los Hermanos Grimm, un libro mágico que es el origen del mundo de los cuentos. Pero ahora un terrible peligro amenaza ese mundo y los hermanos Grimm necesitarán todo el empuje, la valentía, la imaginación y la osadía de Noah para salvar ese mundo de una auténtica catástrofe que puede hacerlo desaparecer…
“Es que a mí no me gustan los cuentos… Son todos iguales…”. “Este es un cuento diferente –responde a Noah el cuento que habla-. Me llamo Wilhelm y con mi hermano Jacob escribo este diario. Todo empezó un día en la torre de nuestra casa blanca…”. Impresionante la capacidad de comunicación de Rigamonti que domina el español con una fluidez envidiable -difícil de conseguir, incluso, para muchos compatriotas nuestros-, y que, con los mínimos elementos (el actor frente al público, a menos de metro y medio) combina instantáneamente la voz y los gestos corporales y faciales necesarios para construir docenas de personajes a la velocidad de la luz, y todos dotados con cuerpos y almas distintos, específicos de cada uno de ellos.
Como ya hemos dicho, ‘El diario secreto de los hermanos Grimm’ es la segunda producción, y la primera para público infantil, de la compañía Nada de Lirios, surgida en 2016 de la colaboración de María Gómez y Riccardo Rigamonti. Emoción, sueños y pensamiento son, hasta el momento, los ingredientes de sus producciones, aparentemente sencillas, pero de un trabajo y una minuciosidad ejemplares en su factura final. Si este es el camino a recorrer, estoy seguro de que serán muchas más las propuestas que volverán a hacernos felices a cuantos espectadores volvamos a verlos. Más que interesante.
Irina i Bel es reuneixen per compartir entre elles la correspondència que van tenir fa mesos amb les seves respectives exparelles. De vegades per email, altres per WhatsApp, qüestionaran la possibilitat de seguir formulant desitjos dins d’un model amorós salvatge, sense acabar emmalaltint. I el que en principi semblava un acte inofensiu -dues dones queden per llegir i reproduir missatges i àudios- acaba per transformar-les a totes dues.
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Carla Nyman ACTRIUS / INVESTIGACIÓ: Cristina Francioli – Lucía Luna Rey TRADUCCIÓ: Cristina Francioli PRODUCCIÓ: “Companyia Espill teatre” IDEA ORIGINAL: Carla Nyman ASSESSOR TÈCNIC: Dominic Hull CAP TÈCNIC: Rebeca Fiol INFOGRAFIA i VIDEO: Xen Garcinuño GRAFISME: “The last film” FOTOGRAFIA I CARTELL: «La naranja biónica» DISSENY DE VESTUARI: “La maleta de la abuela” AGRAÏMENTS: Ismael Luna, Pepa Ramón, familia, amics i companys…
IDIOMA: català
Duració: 70 min
Espectacle per a públic jove i adult
LA COMPANYIA
Espill teatre és una companyia teatral Balear que sorgeix el 2017 de la passió pel teatre clàssic i la tradició oral. Els seus espectacles són marcats per la unió de diferents disciplines de teatre: vers, lluita escènica, teatre d’objectes, entre d’altres. Han duit a terme nombroses actuacions de caire històric com “La reina Violant”, “Apicata, nova tragèdia Romana”, “Monólogos del Siglo de Oro”, de lluita escènica, com “L’atac pirata” al Castell de Bellver, així com contacontes infantils, com “La bici de na Lola” o “N’Estel d’Or” (tradicional mallorquina) entre d’altres.
En un abocador ple de fems i deixalles, dos amics entren en el territori dels mites clàssics i les transformacions. Objectes inútils cobren una vida inesperada per contar-nos històries de déus, reis, nimfes i herois. Un relat sorprenent i divertit on el públic gaudirà amb les metamorfosis del Rei Mides, Faetont, Eco o Narcís. Un espectacle de titelles que introdueix als menuts espectadors en el gran llibre de la mitologia clàssica Les Metamorfosis, del poeta Publi Ovidi Nasó. Adaptació didàctica i lúdica que parla de la transformació com a motor del l’univers, comparant l’explicació mitològica del món amb la científica. Perquè res no comença ni acaba, tot es transforma.
GUIÓ: Manel Mengual i Xavier Learreta
DIRECCIÓ: Josep Miquel Beltran, Xavier Learreta i Manel Mengual
ACTORS, MÚSICS I TITELLAIRES: Xavier Learreta i Manel Mengual
ESCENOGRAFIA: Joan Alfred Mengual i el ball de san Vito
DISSENYDELS TITELLES: Joan Alfred Mengual
REALITZACIÓ DELS TITELLES: J. Alfred Mengual, David Carboneras, Josep M. Beltran, Xavier Learreta i Manel Mengual
MÚSICA: Mesomedes de Creta i El ball de san Vito
IDIOMA: català
DURACIÓ: 50 min
Espectacle per a públic familiar (+2 anys)
LA COMPANYIA
El ball de sant Vito és una companyia de teatre de la ribera del Xúquer. Des de l’any 2001 creen i representen espectacles de teatre, titelles i animació, tant a sales com a carrers, escoles i biblioteques.
Volen divertir i es volen divertir, riure amb la gent, cantar amb ella, escoltar-la i aprendre, pensar, generar curiositat i descobrir nous i vells camins que els portin a llocs inexplorats.
No fan grans espectacles, els hi agrada molt la proximitat amb el públic i amanir-ho tot amb música en directe.
Consideren urgent la recuperació de la cultura popular, aquella que ens ha enriquit i ens ha conformat com a poble i com a persones. Pensen que cal curar i enfortir les arrels per fer brotar noves branques fortes i flexibles. Poc a poc han anat revivint romanços, auques de cec, velles històries, jocs, personatges i cançons populars.
L’any 1989, a Itàlia, Marco Baliani, sol, assegut en una cadira, estrena «Kohlhaas» basat en un relat d’H Von Kleist. Comença el «Teatro di Narrazione», un gènere que s’inscriurà en la història de teatre italià i recollirà enorme èxit de públic i crítica. En aquest taller investigarem el poder de la narració dins el mitjà teatral, la seva capacitat de comunicar directament al públic i estimular la seva imaginació, creant un món en el qual cos narrant i públic viatgen junts. A partir d’una història per cada participant afinarem les tècniques i les eines de la narració unint-les a la feina física i sensorial de la interpretació, per intentar crear breus peces de «teatre teatro di narrazione».
Alguns dels punts que investigarem:
Què narrar: – L’elecció de la història: per què narrem, qui som quan narrem. – La dramatúrgia de la narració: l’elecció dels girs de la història, el punt de vista.
Com narrar: – La relació amb el públic: l’ús correcte de la postura, la mirada i l’escolta per a crear una connexió amb el públic i un espai / temps comú. – Ritme i temps: el control de el temps de el relat, la dilatació o la contracció per crear atmosferes diferents. – El detall: la creació del món de la història gràcies als detalls d’accions i llocs. – L’evocació de personatges: la caracterització dels personatges amb elements físics i vocals.
Imparteix el taller: Riccardo Rigamonti, actor i investigador teatral. Llicenciat en «Literatura, Cinema i Teatre» per la Universitat de Pavia, Itàlia, el 2006 entra al “Laboratorio Permanente di Ricerca sull’Arte dell’Attore-LabPerm di Domenico Castaldo (ex alumne de J. Grotowski y T. Richards)”. Allà entrena a diari amb el grup i participa en tallers amb altres ex-alumnes de Grotowski, a Polònia, assimilant tècniques que en els anys següents farà servir per guiar tallers de forma independent. L’any 2007 funda el «C.U.T. Les Enfants Sans Souci «, el seu propi grup de recerca teatral a la Universitat de Pavia i paral·lelament imparteix cursos anuals de teatre en una presó de màxima seguretat. Actualment viu a Madrid, on l’any 2016 funda la companyia NadaDeLirios amb Maria Gómez, estrenant per primera vegada a Espanya una peça clau de teatre italià: «Kohlhaas» de M. Baliani i R. Rostagno, basat en un relat d’H Von Kleist.
Les empremtes d’allò que hem sigut, d’allò que som i del que serem es poden veure des de l’estació espacial internacional i es mantenen a la vista diverses hores, i fins i tot en dies assolellats duren més d’una volta a la Terra. El Rastre d’Aquella Nit dota de paraules als objectes, als paisatges, als mars, als espais i al temps que habitem, permetent-nos escoltar les seves històries, si és que les tenen, i endinsar-nos en els seus pensaments. Indagant per tots aquests racons es poden trobar pistes sobre a on anem, d’on venim, de com parirem, del nostre desig de perdurar, del nostre desig de ser déus, ser més-forts-més-poderosos-més-humans que qualsevol, de ser més durs que les muntanyes, de fer-nos malbé i perdre definitivament el rastre.
Aquest moment pot ser la fi del món o el mig del món o l’inici del món. Dues parelles, una del nord i una del sud fan la vista enrere, endavant, sobre si mateixos. Observen el món al seu al voltant, tot el que han caminat i el que caminaran. En algun moment van ser déus i en un altre van estar per sota de les pedres. En un altre només van ser testimonis del temps, aquest temps que passa sobre el lloc en el qual ara reposen.
CREACIÓ I DIRECCIÓ: Jacobo Pallarés
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ Maribel Bayona
TEXT ORIGINAL “de quan érem bons” de Jacobo Pallarés
INTÈRPRETS Juan Andrés González, Alejandra Mandli, Cristina Granados, Andreas Eilertsen
DISSENY I REALITZACIÓ D’ESCENOGRAFIA I OBJECTES Los reyes del mambo
DISSENYAUDIOVISUAL Beatriz Herráez
DRAMATÚRGIA I VERSIÓ: Maribel Bayona, Juan Andrés González i Jacobo Pallarés
IDIOMA: català
DURACIÓ: 60 min
Espectacle per a públic jove i adult
LA CRÍTICA HA DIT
“En El Rastre d’Aquella Nit la conjunción del entramado argumental y su exposición es perfecta, al punto de que podría afirmarse que Pallarés ha conseguido armonizar uno de sus mejores trabajos. […] La puesta en escena, uno de los aspectos más interesantes de la propuesta, resulta bien diferente y personalizada. […] los objetos, la música, los sonidos y las proyecciones se emplean aquí con gran acierto y sensibilidad, como para obtener una escenificación de gran belleza plástica y sonora. Un trabajo brillante.”
Nel Diago. Cartelera Turia (18/06/2021)
«Jacobo Pallarés es uno de los autores valencianos destacables por sus posdramaturgias, que sobrepasan a realidad para mostrar conflictos en clave metafísica fundiendo texto, medios escénicos e imagen. Su nuevo estreno, ‘El Rastre d’Aquella Nit’, es su mejor libreto. […] Un trabajo bien labrado, con una estética oscura atractiva, una explotación máxima de los recursos y un interesante punto de vista.»
José Vicente Peiró. Las Provincias (19/06/2021)
«Islas volantes en miniatura plagadas de abetos, nieve, alces e individuos de tallas que forman un juego a turnos nostálgico, dulce y evocador; a turnos perturbador, tétrico e inquietante. Un relato que hilvanan cámara en mano, pues los bellos y cuidadísimos elementos audiovisuales no son en este escenario una pincelada anecdótica, sino que su lenguaje se integra en una dramaturgia fascinante con vocación poética y plástica.»
CONY és la història d’una dona que retorna a la veu del seu instint per a transformar el que ha construït fins ara a la seva vida. Un viatge físic i emocional que parteix de les arrels i acaba en ella mateixa en un gest d’autoafirmació. El seu cony és qui dialoga amb ella i esdevé veu de consciència, motor de trencament i catapultador a la nova dona que és.
Text: Sebastià Portell i Maria Rosselló Idea i dramatúrgia: Mònica Fiol i Maria Rosselló Creació, direcció i interpretació: Maria Rosselló i Mònica Fiol Arranjament i enregistrament del tema Cry to me:Mon Joan Tiquat Disseny tècnic i tècnic en gira: Dani Noceda Escenografia, vestuari, ambient sonor i producció: Mònica Fiol i Maria Rosselló Idioma: Català Duració: 55 min Espectacle per a públic jove i adult
Mònica Fiol i Maria Rossellósón dues actrius amb més de deu anys de feina juntes en tallers de teatre, formacions de cos i espectacles teatrals. Els temes que els interessen són diversos: feminitat, natura, herència, illa, paradoxa, perspectiva, responsabilitat. Els interessa el treball teatral abordat des d’un punt de vista inter-disciplinar i connectat a les inquietuds del moment.
Un espectacle de titelles i actor que ens parla de la vida, de la memòria i de la passió per l’ofici de titellaire. La infància, les gires, els inicis de la companyia, el mestre, els titelles somiats que van cobrar vida, l’actualitat, l’amor, la pèrdua, el pas del temps i la necessitat de la creació són alguns dels capítols que mostra l’espectacle. Juan Muñoz, acompanyat pel tècnic a l’escenari i envoltat de maletes, compartirà amb el públic els seus moments més preuats en aquest espectacle íntim i proper situat a l’esmunyedís territori de la memòria: aquest no lloc on la realitat i la ficció es barregen, on el present i els records s’entrellacen per construir una història commovedora i sincera.
Idea i creació: La Tartana Teatro Autors: Juan Muñoz i Inés Maroto Actors – Manipuladors: Juan Muñoz i Gonzalo Muñoz Direcció: Inés Maroto Iluminació: Magdalena Broto Disseny de titelles i espai escènic: Inés Maroto i Juan Muñoz Tècnic de llum i so: Gonzalo Muñoz Interpretació musical: Laura González
PREMI NACIONAL DE TEATRE ASSITEJ
Idioma: Castellà Duració: 70 min Espectacle per a públic jove i adult
La Tartana, companyia especialitzada en Teatre de titelles per a públic infantil i familiar, té un valor artístic inqüestionable, ha obtingut múltiples premis i reconeixements pel seu treball, i ha estat sempre involucrada en la transformació que ha viscut el món teatral des de la transició. Pionera des de finals dels anys 70, creadora del primer Festival de Carrer de Madrid, presentant a Espanya al Odin Teatro i creadora de Teatro Pradillo. La Tartana ha estat una companyia, no només preocupada pel seu què fer artístic, sinó que també, ha prestat especial atenció al valor social que té el teatre, així com la col·laboració i ajuda a altres companyies i creadors. Un equip creatiu estable d’investigació en constant recerca de noves formes d’expressió ha fet que aquesta companyia estigui al capdavant en el seu gènere.
