“Una part de cada vida, i encara de cada vida insignificant, transcorre cercant les raons de ser, els punts de partida, les fonts”. Amb aquestes paraules de Marguerite Yourcenar a “Memòries d’Adriano” dins la seva ment, es volen asseure Ariadna, Haizea, Mar i Amancio al banc per partir cada un d’ells a la cerca vital. Però per fer-ho necessiten un banc verd, un banc que està dins una exposició fotogràfica, un banc no tan accessible com sembla.

La Cia Utopian, neix el 2012, alhora que l’espai de creació i la Sala Utopian Aretoa com a part d’un projecte multidisciplinar i contemporani. Des dels seus començaments com a Cia el seu objectiu és investigar en nous llenguatges i noves dramatúrgies. Entre els seus muntatges destaquen «La Maestra», «Cabaret Voltaire» i «Ophelia» versió de Hamlet de W.Shakespeare. Els muntatges de la cia sempre tracten de temàtiques compromeses com l’educació, la guerra, la venjança, etc. per tal que l’espectador qüestioni la societat on li ha tocat viure i la transformeu en el seu dia a dia.

LA COMPANYIA

Arriba al TEATRE SANS

ESTRELLAS

Els estels són esferoides lluminosos que mantenen la seva forma a causa de la seva pròpia gravetat. Aquestes estrelles romanen al cel en la mateixa posició durant la nostra vida. Aquest és el punt de partida, dues germanes comparteixen la seva infància, maduresa i vellesa mentre les estrelles contemplen els seus moviments, els seus jocs, les seves alegries i les seves penes. En una muntanya russa d’emocions, les dues actrius fan un recorregut per tota una vida. Una infància on tot és nou i divertida, una maduresa plena de presses i estrès on no hi ha temps per veure els estels i una vellesa on tornem a connectar amb la nostra infància amb un gran aire de nostàlgia.

Estrelles és un petit muntatge que a través de la manipulació d’objectes, teatre negre i titelles ens parla del pas del temps i com és d’efímera la vida.

 

TEATRO ARBOLÉ (Aragó)

presenta

BLANCANIEVES

DIES 25 i 26 DE NOVEMBRE

Divendres i dissabte 19h

 

Teatre Arbolé ha adaptat al món dels titelles Blancaneus, l’immortal conte dels Germans Grimm. La novetat d’aquesta obra rau en el fet que Teatre Arbolé ha utilitzat per a la construcció dels personatges objectes quotidians, coneguts per tothom. S’utilitzen elements de neteja per fabricar, davant dels espectadors, tots els personatges. És sorprenent la capacitat evocadora dels nins que des del principi veuen la Blancaneu al motxo d’un pal de fregar, s’emocionen amb la pena d’un recollidor d’escombraries i riuen amb els nans, pots d’un netejador de vitroceràmiques. La trama és la clàssica: la gelosia de la madrastra cap a Blancaneu encara són l’element de conflicte d’aquest conte amb final feliç.

LA COMPANYIA

TEATRO ARBOLÉ és una fàbrica de somnis, una companyia, una sala d’exhibició, una editorial.

Dedicada des de l’any 1979 a la producció d’espectacles infantils i a la docència són ja més de 9.100 les representacions realitzades en aquests 38 anys, i això ho confirmen les més de 750 localitats que la companyia ha visitat en aquests anys: Aragó i tot el territori nacional, Amèrica Llatina (Cuba, Mèxic, Equador, Argentina, Brasil, Puerto Rico, Veneçuela, Xile, Bolívia, Colòmbia), Europa (França, Portugal, Itàlia i Suïssa) a més del desert Sahrauí (Algèria) i a Àsia (Corea del Sud).

Arbolé, sempre ha cercat amb el seu treball divertir, encantar, fascinar i fer que el teatre sigui una cosa fabulosa per als nins i nines, i deixar empremta en el procés formatiu dels espectadors.

 

Si bé el tema central és l’assetjament escolar, Here comes your man també parla de la solitud, de l’autoestima, del perdó, de la identitat, de quant sacrifiquem de nosaltres mateixos per complaure i ser acceptats pels altres. Però encara va més enllà: apareixen la seducció, la curiositat per allò prohibit, el sexe, la manipulació, la mentida i acaba fent-se la pregunta de si la venjança és legítima com a acte sanador del passat. Una producció valenta i arriscada. Un muntatge cru, directe i explícit, però molt necessari per mostrar una realitat latent al nostre país que encara és molt lluny de superar-se, i és que hi ha persones que pateixen violència, assetjament, intimidacions, abús i violacions per la seva condició sexual.

Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor.  Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.

Acoso y rebelión entre hombres en un thriller muy logrado

CULTURAMAS.ES Por Horacio Otheguy Riveira.

El espectáculo está tan bien dirigido e interpretado que incluso los dejes de sensacionalismo se
antojan sinceros.

DOS MANZANAS Por Juan Roures.

Te gustaría que te lo hicieran a ti.

REVISTA GODOT Por Sergio Díaz.