COMPRAR ENTRADES

Una nit, Estrella descobreix unes calces a la butxaca dreta de l’americana de Bernabé. Aquesta troballa converteix la nit en una espiral delirant en què surten a la llum els desitjos més ocults, frustracions i tensions del seu matrimoni.

COMPRAR ENTRADES

És una obra on en Guillem i na Matilda, dos vells mil·lenaris, juntament amb la cantant lírica Magnòlia, ens conviden a través d’un campionat del Joc de l’Oca a reflexionar sobre el secret de Viure que porta implícit Morir.

Una obra de TEATRE DOCUMENT, on a més de la Companyia intervenen persones de la comunitat que expliquen els seus testimonis per tal d’apropar-nos com a societat compassiva a una etapa de la vida que ens porta a Rumbo Desconocido, però no per això un destí “horrible” .

Un dels personatges, Guillem ens diu: “No entenc perquè la mort té tantes fakes news, si els que han estat a prop diuen que hi ha llum i se sent pau”.

COMPRAR ENTRADES

Hi ha una tragèdia oblidada, a què els llibres d’història gairebé no fan al·lusió, consumida fins a la caiguda del mur de Berlín molt a prop nostre. Al final de la Segona Guerra Mundial, milers de soldats i civils italians es mantenen atrapats a Albània amb l’arribada del règim dictatorial, obligats a viure en un clima de terror i subjectes a persecucions periòdiques i violentes. L’espectacle ITALIANESES explica en primera persona, amb inesperada ironia i tendresa, una història inspirada en aquestes històries reals: Tonino Cantisani neix a un camp de presoners a Albània el 1951. De pare calabrès i mare albanesa, viu al camp durant quaranta anys creient en un pare i en una Itàlia de conte. Al 1991 arriba a Itàlia després de la caiguda del règim i la realitat no coincideix amb el que s’havia imaginat. Amb un to lleuger, poètic, amb una mirada càndida, Tonino ens explica la seva passió per les teles, el seu amor per a una noia al camp, la seva reclusió i la de la seva mare, el seu retrobament amb el pare.

COMPRAR ENTRADES

Ponència Performàtica
Enveja/culpa/tristesa/frustració/ És natural tenir filles a l’edat en què ens plantegem tenir-les? Què podries arribar a fer per evitar-ho? Fins on estàs disposada a arribar per tenir-les? Sabem acompanyar emocionalment a les persones que no han pogut complir el seu desig de ser mare o pare? Les Moskitas Muertas varen néixer l’any 2017 en l’entorn particular de l’illa Formentera. Procedents de llocs i disciplines diferents, Xènia Fuertes (músic i actriu) i Mireia Sobrevela (actriu i ballarina), ens unim impulsades per la necessitat vital de comunicar-nos amb el nostre entorn a través de l’art.
Órfiles (memòria d’un ventre buit) pretén donar llum a un tema tan amagat i comú com és la infertilitat. Assessorades en tot moment per la xarxa Red Infértiles, ens posem a la pell de parelles que senten la frustració i el dolor de perdre la seva criatura. Dones, no sempre reconegudes com a mares que pateixen falta de cura i menyspreu per part del seu entorn i d’una societat que les deixa soles i vulnerables.

Una peça de teatre físic amb música original més un col·loqui amb els espectadors i especialistes en la temàtica

COMPRAR ENTRADES

Una illa,
o un desert.
Una moqueta firal aferrada amb cinta de doble cara.
Ogigia o Mallorca,
és igual on.

Penèlope o Calipso condemnades a estimar a un mateix home intenten trobar qui són
dins aquest buit.
En un altre temps, o a una altra freqüència, 41 i 43 sostenen un volant que les condueix a l’origen dels seus mals.
Un viatge frenètic on la col·lisió d’aquestes quatre veus aixecarà les faldes i les vergonyes.

COMPRAR ENTRADES

Aquest és un espectacle de 3 dimensions on la performance, els objectes i les projeccions, juguen individualment i en conjunt, per a crear noves imatges plàstiques, resignificant el sentit dels objectes constantment, gràcies al joc dels dispositius escènics, creant capes i capes de sentit. Hey!! Fet per mi, el menda lerenda, amb una poètica que soscava en el més profund de l’espectador, per a llançar-li un missatge d’obertura de consciències, open mind… open mind… tot això gràcies a la dimensión del distanciament brechtiá… fins que…. Em cago en Satanàs… va haver de caure sobre mi un esdeveniment catastròfic… es va anar tot a la merda… Go to the shit… go to the shit….”la història viscuda per entendre, per entendre’s, per resoldre, per tancar, per col·locar el caos, per mantenir l’eix.