¡CHARCO A LA VISTA!

Na Goizalde vol sortir a passejar després que plogui i troba bassiots per tot arreu. Com pot caminar? Pensa en nou maneres de no trepitjar un bassiot, però al mateix temps la temptació de trepitjar-los és allà mateix, allà mateix. Mirar tant l’aigua la fa pensar també en nou maneres de recollir l’aigua per no tudar-la. En fi, un dia meravellosament aquàtic, sobretot quan l’Ekaitz apareix amb la seva bicicleta i la convida a trepitjar…, els bassiots. Trepitj el bassiot o bot el bassiot?, es diu na Goizalde contrariada. Prendrà una decisió “amb el cap” tal com li diuen la seva mare i el seu pare: “Pensa amb el cap Goizalde, amb el cap”.