La companyia ESTUDI ZERO TEATRE, estrena avui dimarts dia 29 de novembreal TEATRE SANS el seu nou muntatge per a públic infantil i familiar.
Un espectacle basat en el realisme màgic de Pere Calders, que ens planteja un món quotidià on amb una aparent normalitat succeeixen les coses més inversemblants. I que vol acostar el món de Calders al públic infantil i familiar amb la inspiració d’alguns dels seus contes dirigits especialment als infants. Englobats en la insospitada aventura de La rebel·lió de les coses es planteja un espectacle en un to màgic i humorístic, arrelat en el que podríem dir-ne quotidià, però que ens sorprèn amb girs argumentals inaudits i una poesia senzilla i corprenedora. S’incorporaren els objectes habituals i ordinaris, per a crear una il·lusió, una realitat paral·lela, una visió insospitada del món que ens envolta.
Amb una visió tendra i emotiva, amb un to juganer, que fa entrar en el joc tant a nins com a grans es condueix per un camí de suggestives imatges, dels vells contes tradicionals, i les sorprenents innovacions d’un imaginari extraordinàriament ric i emocionant. La narrativa de Calders, que inspira aquest muntatge, escrita en un llenguatge natural i transparent, imaginativa i amb el recurs intel·ligent a la ironia, sempre afable, i a l’humor, incorpora la fantasia, l’element màgic o inesperat, en les situacions més quotidianes.
Humor negre i crítica social amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Una proposta que podríem encabir en el teatre de l’absurd, que ens fa reflexionar sobre el nostre comportament envers les situacions a les quals ens hem d’enfrontar i com responem envers les persones que ens rodegen. Uns personatges que decideixen no analitzar el que passa i creen el seu Schmürz per contrarestar els moments de negativitat, per no enfrontar una realitat que els atrapa.
Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz, Estudi Zero Teatre
Espai escènic: Dominic Hull, Pepa Ramon, Estudi Zero Teatre
Música original: Oleg Zahiney
Producció: Antònia Beltran, Pepa Ramon
Equip tècnic: Jaume Sastre, Antoni Jaume
Ajudant de vestuari: Cati Santos
Tècnic de llum i so: Oleg Zahiney
Dramatúrgia, traducció i direcció: Pere M. Mestre
Idioma: Català Duració: 70 min Espectacle per a públic jove i adult
«… magnífica proposta, on la direcció, les interpretacions, l’escenografia de Dominic Hull i Pepa Ramon, el vestuari i utillatge de Lourdes Erroz i la música original d’Oleg Zahiney, han estat magnífiques»
MIQUEL GASCON -VOLTARIVOLTAR.COM
«El resultado es L’Schmürz y a mi me parece una joya»
Aquests pròxims dies Els Follets d’Estudi Zero Teatre venen al Teatre Sans carregats de colors, ilusió, emocions, cançons en directe, celebracions, viatges, contes i molt més.
Aquests follets volen acostar el món el teatre als espectadors més petits i aprofitar la vessant lúdica i educativa del món dels colors bàsics. Els espectacles del Follet són una proposta innovadora de creació, pensada especialment per als més petits especialment de 0 a 6 anys.
EL FOLLET VERMELLET explica i realitza tot un seguit d’activitats màgiques sobre el seu color, utilitzant recursos de teatre de text, d’objectes, de titelles, de contacontes, cançons i moviment amb la participació dels nins. Després de presentar d’una manera lúdica el color vermell i la seva identificació dins el món dels aliments, dels jocs infantils i dels objectes, el follet representa el conte que s’ha explicat en més idiomes del món, que no podia ser d’altre que, La caputxeta vermelleta, el seu preferit. Des de la proximitat, amb un teatre de titelles de color vermell que surt de la seva maleta vermella, es representa la història, introduint uns titelles que ara ja són d’altres colors. Seguidament, ens trobarem amb un país negre, gris i avorrit. Però el nostre follet cridarà a La Bruixa Coloraina que amb el seu sac de pols màgica, va donant color als elements perquè aquest món sigui més bonic i divertit. Per acabar, el nostre amic el follet ens presenta dos companys de viatge, en Tomeu i na Miquela, dos nins que suposadament tenen la mateixa edat que els espectadors, que s’intenten vestir per tal de facilitar l’aprenentatge dels nins a vestir-se tots sols, triant el color dels vestuaris reforçant el color vermell.
EL FOLLET GROGUET manté els paràmetres del primer personatge i obre noves perspectives de joc. Els objectes, les flors, els animals grocs es converteixen en titelles d’aquest muntatge. El Follet Groguet és un personatge enamorat del sol, i dels reflexos d’aquest dins la mar. S’endinsa dins les profunditats amb el seu submarí groc i viatja amb el ritme de les músiques del Sol, Solet o el Yellow Submarine… Aquest celebra per sorpresa el seu aniversari i li agradaria que tots hi assistíssiu. A la seva festa podreu trobar cançons i contes sobre els colors i les emocions. Per menjar ens prepararà una sopa sorprenent, creada a partir dels seus ingredients preferits. Amb el seu submarí groc viatjarem a les profunditats marines i per acabar desplegarà una festa amb el sol, la lluna i els estels mostrant el món a través d’aquest filtre de color. I ens ensenyarà amb titelles de diferents tamanys a través d’una mirada a la seva infantesa i adolescència que sempre estam preparats per aprendre.
EL FOLLET BLAVET és un personatge viatger que va explicant contes i experiències d’arreu del món, treballant valors com la integració, el respecte per la natura, la importància de compartir, el valor de la diversitat, la participació, la imaginació… L’actriu, amb un teatret de tres portes (Kamishibai) i altres tècniques com l’origami, el pop-up, les titelles, el teatre d’objectes, la música i les cançons, explica i interpreta els contes per als nins aconseguint un efecte màgic que desperta la imaginació i fantasia dels més petits, viatjant a través de l’espai i del temps, i narrant les seves vivències i les dels seus avantpassats.
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
«El resultado es L’Schmürz y a mi me parece una joya»
La companyia ESTUDI ZERO TEATRE enceta la temporada 22-23 al TEATRE SANS amb el seu darrer muntatge ELS ALTRES de Jean-Claude Grumberg. Un muntatge que des d’un punt de vista lúdic i atractiu pretén provocar una reflexió que, amb la diversió i la lleugeresa aparent, incideixi en l’espectador de forma subjacent afavorint els plantejaments de tolerància i respecte en les relacions interpersonals. Grumberg ens porta al seu món amb una ironia i una intel·ligència aprofitant els èxits del teatre de l’absurd i el transcendeix a força d’atorgar un sentit ple a cada frase i a cada escena.
La companyia ESTUDI ZERO TEATRE, estrena avui dimarts dia 21 de desembre al TEATRE SANS el seu nou muntatge ELS ALTRES de Jean-Claude Grumberg amb una funció única.
L’objecte d’aquest muntatge és des d’un punt de vista lúdic i atractiu provocar una reflexió que, amb la diversió i la lleugeresa aparent, incideixi en l’espectador de forma subjacent afavorint els plantejaments de tolerància i respecte en les relacions interpersonals. Grumberg ens porta al seu món amb una ironia i una intel·ligència que aprofita els èxits del teatre de l’absurd i el transcendeix a força d’atorgar un sentit ple a cada frase i a cada escena. Pròximament es programaran més funcions al Teatre Sans una vegada acabades les gires de la companyia.
Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Des de la seva estrena s’han realitzat més de 100 funcions amb un gran èxit de públic i crítica. Ha realitzat gires per diferents teatres d’Espanya (Barcelona, Girona, Zaragoza, Sevilla, Madrid,…). També ha participat en la VII Muestra Nacional de Danza y Teatro Contemporáneos de la Red de Teatros Alternativos (Ciudad Real). Ha viatjat a Mèxic (Yucatán, Querétaro, México DF,…) a on han fet gira i ha inaugurat el 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA IBEROAMÉRICA MÉXICO
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
«El resultado es L’Schmürz y a mi me parece una joya»
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
