Humor negre i crítica social amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
Una proposta que podríem encabir en el teatre de l’absurd, que ens fa reflexionar sobre el nostre comportament envers les situacions a les quals ens hem d’enfrontar i com responem envers les persones que ens rodegen. Uns personatges que decideixen no analitzar el que passa i creen el seu Schmürz per contrarestar els moments de negativitat, per no enfrontar una realitat que els atrapa.
Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz, Estudi Zero Teatre
Espai escènic: Dominic Hull, Pepa Ramon, Estudi Zero Teatre
Música original: Oleg Zahiney
Producció: Antònia Beltran, Pepa Ramon
Equip tècnic: Jaume Sastre, Antoni Jaume
Ajudant de vestuari: Cati Santos
Tècnic de llum i so: Oleg Zahiney
Dramatúrgia, traducció i direcció: Pere M. Mestre
Idioma: Català Duració: 70 min Espectacle per a públic jove i adult
«… magnífica proposta, on la direcció, les interpretacions, l’escenografia de Dominic Hull i Pepa Ramon, el vestuari i utillatge de Lourdes Erroz i la música original d’Oleg Zahiney, han estat magnífiques»
MIQUEL GASCON -VOLTARIVOLTAR.COM
«El resultado es L’Schmürz y a mi me parece una joya»
Valentina és la primera astronauta que farà un viatge a la lluna completament sola. Aquesta astrofísica, professora de secundària, va a fer realitat el seu somni: viatjar a les estrelles. Diversos incidents inesperats al llarg del trajecte alteren tant els seus objectius com els de l’Agència Espacial, convertint aquest viatge en una experiència de transformació personal.
PREMI MAX 2020 Millor espectacle per a públic infantil i familiar. Premi del públic professional, Int. Puppet Theatre Festival «Visiting Arlekin», Omsk (Rusia), 2019 Millor escenografia, Fira de Teatre de Titelles de Lleida, 2019 Millor Espectacle de Petit Formato, FETEN 2019
Sabates noves parla amb senzillesa i poesia del fet de créixer i dels sentiments que això comporta.
Un nin estrena sabates i se’n va al riu a berenar. Pel camí, descobreix el món que l’envolta: carrers, cases, paisatges, persones i animals. Les seves sabates van acumulant experiències i ell, a poc a poc, creix. La mida de les sabates ens acompanya en el transcurs dels anys. La mida mesura el peu, però també l’edat, les vivències, la forma com caminem per la vida. Passen els dies, els anys i les capses de sabates. Petitetes, mitjanes, grans, …
Aquest espectacle parteix d’un fet local (una tradició de Vinaròs, un poblet mediterrani) per arribar a l’universal (un petit viatge iniciàtic, d’aprenentatge, de descobriment i de vincle amb la natura). Ens agradaria que, pels petits, aquest muntatge fos una aventura. I que als adults els connectés amb la seva infantesa: les cançons populars, la relació amb la natura, el pas del temps. Perquè treballem tant pels uns com pels altres, per convertir l’estoneta que estarem junts en una vivència més.
Teatre d’objectes recomanat per a infants a partir de 3 anys i públic familiar.
Creació: Jordi Palet/Tian Gombau Dramatúrgia i direcció: Jordi Palet i Puig Actor i manipulador: Tian Gombau Escenografia i objectes: Isa Soto Música: Òscar Roig Enregistrament: Temps Record Músics enregistrament: Olvido Lanza, Benet Palet i Pep Pascual Il·luminació: Xavi Prieto Vestuari: Hernán Martínez Video: Xavi Manzanet Fotografia: Àlvar Buch Producció: Tian Gombau
Idioma: Català Duració: 35 min Espectacle per a públic familiar (+3 anys)
TIAN GOMBAU-L’HOME DIBUIXAT TÉ 30 ANYS DE TRAJECTÒRIA, HA REALITZAT MÉS DE 3.800 REPRESENTACIONS ALS ESCENARIS DE 45 PAÏSOS DE 4 CONTINENTS, EN 10 IDIOMES I HA REBUT 28 PREMIS, ATORGATS PER PRESTIGIOSOS FESTIVALS I ENTITATS NACIONALS I INTERNACIONALS.
LA CRÍTICA HA DIT
LA CALAMANDA Alícia Coscollano i Massip, Novembre de 2018
Una màgica peça que et transporta per un univers paral·lel creat amb grans dosis d’afecte i estima per l’ofici. L’obra conté moltes lectures. Una teranyina emocional que incorpora objectes molt enginyosos i creatius que aporten un percentatge molt elevat tant estètic com de tendresa. El nuc a la gola és inevitable.
RECOMANA.CAT Jordi Bordes, Abril de 2019
Diu el lema del festival: “Espectacles que et fan créixer.” Hi coincideix l’espectacle més petit i preciós dels que s’han representat, fins ahir a la tarda, a la Mostra d’Igualada. Amb uns ulls ben oberts, el públic més menut no perd passada. El petit viatge del protagonista i el seu trajecte en una escenografia que es desplega, dona moltes sorpreses. L’Home Dibuixat es posa les sabatilles i incentiva a volar a tothom, menuts i adults. Amb una tendra humanitat.
RECOMANA.CAT Núria Cañamares, Maig de 2019
Senzill, sensible i valuós. Una proposta molt senzilla (i ben feta) de teatre d’objectes. Transmet un valuós missatge: petits i grans, tots creixem, com també ho fa la mida de les nostres sabates. Desborda una gran sensibilitat i atrapa l’espectador de qualsevol edat (als més grans els connectarà amb la infantesa). Un espectacle ideal per batejar-se en les arts escèniques.
DIARI DE TARRAGONA Glòria Aznar, Octubre de 2019
Per als nens és una intrèpida aventura. En el teatre, no se sentia respirar ni a un d’ells. Sabatetes que gairebé volaven per l’escenari. Tian Gombau arriba al cor dels petits espectadors amb un senzill però càlid espectacle. «Sabates noves», una petita joia de pau, 30 minuts de quietud, un bàlsam.
LA VANGUARDIA Andalusia Febrer 2020
Una creació que recupera una tradició mediterrània. Una història imaginativa que ofereix una doble lectura: els petits viuen les aventures d’un jove que descobreix el món que l’envolta, mentre que els adults reviuen la seva infantesa a través de cançons populars, el pas del temps i la relació amb la natura. Una peça sensible que gaudiran nens, pares i avis.
EL PEQUEÑO ESPECTADOR Lorena Cámara, Novembre de 2020
Senzill, subtil, fabulós. El text és un autèntic conte infantil. Amb una escena de ritme tàctil, s’enalteixen i aguditzen els sentits, i la música acompanya un deliciós titella que surt d’una de les cares de la caixa. Una recreació de situacions possibles carregada de bellesa on la versatilitat de les caixes i la destresa de les mans del seu manipulador Tian Gombau ens enlluernen. Hi ha un doble joc d’escales constant entre personatge i caixa que permet a l’espectador prendre el telescopi i el microscopi per a gaudir de la història des de diferents punts de vista. El camí es fa al caminar. El doble joc constant entre el simbòlic i el real, entre el nen i l’adult, és realment sorprenent i delicat. Els nostres ulls són tremendament expressius, no importa la mascareta que portem posada. Potser, pugui servir-nos per acollir totes aquestes llàgrimes que brollen dels nostres vidriosos ulls al sentir-nos afortunades i connectats amb aquest xiquet interior que gaudeix de tot el que ha passat i demana més; connectats amb el públic, l’autor, el text. Una obra carregada de simbologia, de portes i puntes d’iceberg constants. Gràcies per permetre’ns continuar somiant.
LA RÉPUBLIQUE Cathy Caldimbide, Gener de 2021
És un públic jove, molt jove («tinc quatre anys!», diuen, estenent la mà amb el polze plegat) que entra a la sala. Tian Gombau dóna vida a caixes i sabates, però no a qualsevol … S’inspira en una tradició local del seu poble natal, a la vora del Mediterrani. Des del principi, els xiquets i xiquetes es van veure atrets per l’aventura de les sabates. Les seves ràfegues puntualitzaran l’espectacle. Els petits espectadors segueixen les mans de Tian Gombau que obren, alinean les caixes amb precisió i delicadesa. Un moment molt tendre i bonic és quan les seves mans donen vida a un suau teclat de piano. Sacsejant-lo, aquest teclat s’enfonsa, es converteix en onades per on navega un vaixell. Moment màgic… El servei d’actuació en directe del CAPB ha merescut les rialles i les alegries dels xiquets, malgrat les instruccions donades que han estat acuradament respetades per tothom.
PUTXINEL·LI Revista de Titelles, ombres i marionetes Toni Rumbau, Juny 2021
Ens trobem davant d’un artista únic i excepcional, si tenim en compte l’insòlit volum de la seva projecció internacional. La genialitat de la visió de Gombau-Palet és haver partit de dues sabates per explicar la infància d’una persona. Ara, tan importants són les sabates com les caixes que les contenen. A partir d’aquests dos elements i d’una mínima escenografia que ben bé podríem dir, jugant amb el nom de la companyia, apareix dibuixada a l’escenari, Tian Gombau es submergeix en aquest registre narratiu de mínims, que coneix tan bé i tants bons resultats li ha donat: gestualitat continguda, presència tímida però alhora aplomada i tranquil·la, subtils pinzellades de complicitat amb els espectadors, deixant que la força arquetípica i essencial dels objectes i del relat s’expressin per si mateixos. L’altre gran encert de Sabates Noves és haver aconseguit que una història basada en tradicions locals esdevingui una històries universal, capaç de connectar i emocionar a un públic global, sigui a Europa, a la Xina, a l’Àfrica, a les Amèriques o a les Illes Oceàniques. Les pinzellades poètiques de la narrativa desplegada per Tian Gombau es van succeint, i quan tenen l’espectador ben atrapat i ficat a la butxaca, arriba el desenllaç amb un esclat emocional d’una gran potència, que no revelarem per òbvies raons teatrals. El públic, entregat a l’espectacle i al bon fer de l’actor valencià, s’aixecà enardit per aplaudir.
LA RÉGION Yverdon-les-Bains (Suïssa) L.Pn, 2022
Un passeig d’emocions. Amb aquest espectacle de titelles, l’actor Tian Gombau porta el públic jove a un remolí emocional. Tot es tracta de sabates, però sobretot d’emocions en aquest nou espectacle. Tian Gombau no només ofereix una viva i sorprenent representació de titelles, però també aconsegueix transmetre un missatge ple d’emocions, a petits i grans. Tian Gombau i l’autor i director Jordi Palet transporten el públic en un viatge universal, el de l’aprenentatge de les emocions.
PETIT SABADELL Marc Sabater, 2022
Una meravella minimalista. Aquesta meravella s’hauria de convertir en indispensable en qualsevol temporada per als més petits, però també, i m’atreviria a afegir-hi molt especialment, per als grans perquè «Sabates noves» ens recorda, novament, que això que anomenem teatre familiar no deixa de ser teatre per a tots els públics. O per a tots els públics capaços de deixarse seduir per una bona història explicada des del cor i des de l’emoció. «Sabates noves» és una anècdota local que Palet i Gombau saben transformar en universal i essencial, una metàfora de com mai deixem de créixer, tinguem 5 o 50 anys. Com no pot ser d’altra manera, la proposta té un actiu vital en el saber fer de Gombau, un mestre en la manipulació d’objectes (en aquest cas, principalment, caixes de sabates) que serveixen per desenvolupar l’acció. Però més enllà del seu ofici, a «Sabates noves» brilla especialment el seu magnetisme escènic, la seva capacitat per captar l’atenció dels espectadors des del minut zero, de fer-los sentir a casa i predisposar-los a seguir-lo. La conjunció entre aquest magnetisme i el talent narratiu de Palet fan d’aquest espectacle una petita meravella davant de la qual és impossible resistir-se. Una escenografia tant enginyosa com minimalista i un extraordinari espai sonor acaben per doblegar els més reticents, si és que n’hi ha algun.
Aquests pròxims dies Els Follets d’Estudi Zero Teatre venen al Teatre Sans carregats de colors, ilusió, emocions, cançons en directe, celebracions, viatges, contes i molt més.
Aquests follets volen acostar el món el teatre als espectadors més petits i aprofitar la vessant lúdica i educativa del món dels colors bàsics. Els espectacles del Follet són una proposta innovadora de creació, pensada especialment per als més petits especialment de 0 a 6 anys.
EL FOLLET VERMELLET explica i realitza tot un seguit d’activitats màgiques sobre el seu color, utilitzant recursos de teatre de text, d’objectes, de titelles, de contacontes, cançons i moviment amb la participació dels nins. Després de presentar d’una manera lúdica el color vermell i la seva identificació dins el món dels aliments, dels jocs infantils i dels objectes, el follet representa el conte que s’ha explicat en més idiomes del món, que no podia ser d’altre que, La caputxeta vermelleta, el seu preferit. Des de la proximitat, amb un teatre de titelles de color vermell que surt de la seva maleta vermella, es representa la història, introduint uns titelles que ara ja són d’altres colors. Seguidament, ens trobarem amb un país negre, gris i avorrit. Però el nostre follet cridarà a La Bruixa Coloraina que amb el seu sac de pols màgica, va donant color als elements perquè aquest món sigui més bonic i divertit. Per acabar, el nostre amic el follet ens presenta dos companys de viatge, en Tomeu i na Miquela, dos nins que suposadament tenen la mateixa edat que els espectadors, que s’intenten vestir per tal de facilitar l’aprenentatge dels nins a vestir-se tots sols, triant el color dels vestuaris reforçant el color vermell.
EL FOLLET GROGUET manté els paràmetres del primer personatge i obre noves perspectives de joc. Els objectes, les flors, els animals grocs es converteixen en titelles d’aquest muntatge. El Follet Groguet és un personatge enamorat del sol, i dels reflexos d’aquest dins la mar. S’endinsa dins les profunditats amb el seu submarí groc i viatja amb el ritme de les músiques del Sol, Solet o el Yellow Submarine… Aquest celebra per sorpresa el seu aniversari i li agradaria que tots hi assistíssiu. A la seva festa podreu trobar cançons i contes sobre els colors i les emocions. Per menjar ens prepararà una sopa sorprenent, creada a partir dels seus ingredients preferits. Amb el seu submarí groc viatjarem a les profunditats marines i per acabar desplegarà una festa amb el sol, la lluna i els estels mostrant el món a través d’aquest filtre de color. I ens ensenyarà amb titelles de diferents tamanys a través d’una mirada a la seva infantesa i adolescència que sempre estam preparats per aprendre.
EL FOLLET BLAVET és un personatge viatger que va explicant contes i experiències d’arreu del món, treballant valors com la integració, el respecte per la natura, la importància de compartir, el valor de la diversitat, la participació, la imaginació… L’actriu, amb un teatret de tres portes (Kamishibai) i altres tècniques com l’origami, el pop-up, les titelles, el teatre d’objectes, la música i les cançons, explica i interpreta els contes per als nins aconseguint un efecte màgic que desperta la imaginació i fantasia dels més petits, viatjant a través de l’espai i del temps, i narrant les seves vivències i les dels seus avantpassats.
PREMI CTBA A LA CREACIÓ I PRODUCCIÓ D’ARTS ESCÈNIQUES A SALES DEL CIRCUIT INDEPENDENT 2021
Un espectacle que combina el teatre de màscares, el clown i la manipulació d’objectes. Un únic actor en escena interpreta una varietat de personatges per abordar el món d’un constructor de màscares, introduir-nos al seu ofici i donar vida a les seves creacions. El protagonista ens introdueix a la vida d’un vell artesà, constructor de màscares. El públic arriba al seu taller, i s’endinsarà en el fascinant i misteriós món de les màscares. Gaspet, l’artesà, transmet al públic alguns dels secrets que li van arribar a través de les quatre generacions de la família que el van precedir en aquest ofici. Gaspet talla, modela, pinta, retoca, vidre. Reflexiona sobre aquestes vides i personalitats que crea amb les mans.
Els temes que transita Gaspet són la passió, la paciència, l’obsessió, la sorpresa. La disjuntiva entre mantenir intacte el llegat que li arriba des dels ancestres, o generar canvis que sent necessaris, atempten contra la tradició familiar. Mentre el públic s’endinsa al món de l’artesà, aniran apareixent diferents personatges, màscares que Gaspet està creant o reparant i donen vida a històries divertides i dramàtiques. Així apareixen en escena un aventurer rus del segle XIX, contrabandista de te, i apassionat per aquesta beguda. Una cantant de boleros que intenta seduir tots els homes i dones de la platea. Un clown de fira, amb les rutines hilarants. Un actor fascinat pel món de les màscares i les possibilitats que brinden al seu ofici.
L’humor és present al llarg de tot l’espectacle, amb gags lligats a la comèdia física, a jocs verbals i a efectes visuals còmics. Algunes de les temàtiques abordades a Gaspet resultaran properes als espectadors: la difícil convivència entre les diferents parts que habiten en un. L’exigència i el plaer pel treball. La tolerància envers un mateix. La llibertat per fer allò que un vol. La complexitat dels llaços familiars i la cerca del propi destí.
Autors: Martín Joab – Marcelo Katz Intèrpret: Marcelo Katz Disseny i Realització de Màscares, Escenografia i Utillatge: Alfredo Iriarte Disseny de Vestuari: Lili Piekar Realització de Vestuari: Jorge Masselli Peluques: Gabriela Guastavino Coordinador d’Escena d’Acció: Hugo “Kato” Quiril. Música Original: Diego Vila Supervisió d’Escenes amb Màscares: Carolina Pecheny Coreografies: Valeria Narvaez Disseny Il·luminació: Pablo Calmet Direcció: Martín Joab
IDIOMA: castellà
DURACIÓ: 70 min
Espectacle per a públic familiar
TRAJECTÒRIA DE L’EQUIP CREATIU
Gaspet és la nova producció de la dupla creativa Katz-Joab. Un equip amb 25 anys de treball en la creació d’espectacles. Les seves obres s’han presentat a importants sales de Buenos Aires i ha participat de festivals i esdeveniments culturals d’Argentina i exterior amb molt bona repercussió de crítica i públic. Entre elles destaquen: «Hostería Beninger» – Espacio Aguirre (2019), «Claro de luna» – Espectacle en gira amb 50 funcions a Llatinoamèrica, Espanya i Estats Units (2018-2021), «Eskoff» – La Carpintería (2017), «Los Fabulosos Singer» – Centro Cultural de la Cooperación (2013) – Timbre 4 (2014), «Top, top, top!» – Centro Cultural de la Cooperación (2011), «Tempo»- Centro Cultural de la Cooperación (2010), «Ilusos» – C.C. Konex (2007) – Portón de Sánchez (2008), «Elemental» – C.C. San Martín (2003-2004), «Guillermo Tell» – Teatro Nacional Cervantes – Sala María Guerrero (2004) Centro Cultural de la Cooperación (2003), «Allegro ma non Troppo» – Centro Cultural de la Cooperación (2003-2004), «ZTV»- Teatro Metropolitan (2013) «La Flauta Mágica» – Centro Cultural Recoleta (2000-2001), «Luna» – Centro Cultural Recoleta (1999), «Clun» – Centro Cultural Recoleta (1998). Al llarg de la seva trajectòria han estat mereixedors de diversos Premis i Nominacions del medi teatral: «ACE» (Asociación de Críticos de espectáculos), «María Guerrero» (Asociación Amigos del Teatro Nacional Cervantes), «Teatros del Mundo» (Universidad de Buenos Aires), «Atina» (Asociación de Teatristas Independientes para Niños y Adolescentes), «Pregonero» (Fundación el Libro), «Teatro XXI» (grupo de investigación teatral GETEA), entre d’altres.
I per als qui es vulguin formar, impartirà el següent taller
TALLER CLOWN
La tècnica del clown és profunda, esbojarrada i inesperada. Descobrir el nostre clown és un delit que ens permet transitar el plaer de jugar, convertir-lo en força escènica i compartir-lo amb el públic. Els principals objectius són: gaudir del plaer del joc, convertir aquest joc en material escènic, aprendre a tolerar el buit i la “no-organització prèvia de l’escena”, aprendre a “deixar anar” el material que no prospera, i a “pescar” en escena el material interessant. Trobar al cos, i no a l’intel·lecte, el material de treball per poder jugar i gaudir, començar a acceptar-se tal com un és, aprofitar la pròpia personalitat, fins i tot amb els elements que considerem «negatius», per poder divertir-nos i jugar.
IMPARTIT PER MARCELO KATZ 10/10 – 17h a 21h 11/10 – 17h a 21h 12/10 – 9:30h a 13:30h i 14:30h a 18:30h 13/10 – 17h a 21h
Pere Sastre Obrador, va ser un pagès de Llucmajor (Mallorca) amb un cervell privilegiat que emmirallat pels avanços del seu temps, a principis del segle XX, va dissenyar i construir un prototip d’helicòpter. Aquest és el late-motiv que ens empeny a contar una història que va més enllà d’aquest fantàstic succés.
Hem gratat dins la passada centúria, des del bessó dels anys vint fins als dies finals de la segona república, uns anys vertiginosos d’idees i progrés com no s’havia vist mai, on especialment destacà la cursa aeronàutica que va ser liderada per França i els Estats Units.
Però tanmateix Pere Sastre, en Pere de Son Gall, va fer que Mallorca també formàs part d’aquesta carrera i és aquí on nosaltres incidim en la nostra proposta. Una proposta dins la línia de la companyia, que lluny de voler fer un espectacle anecdòtic i decimonònic, -al marge ser un treball històricament rigorós dins les llicències que la ficció permet-, ens serveix per parlar de Mallorca, dels mallorquins i mallorquines, dels temes que ens han desdibuixat com a societat, i ens han atorgat el segell de ser una terra conservadora que pràcticament va passar de l’activitat primària al turisme, deixant-se, majoritàriament pel camí, l’herència cultural, rebutjant la innovació tecnològica i abocant-se a les desigualtats socials
AUTOR: Joan Gomila INTÈRPRETS: Joan Gomila, Xesca Forteza i Joan Aguiló. DIRECCIÓ ACTORAL: Frederic Roda AJUDANTIA DIRECCIÓ: Francina G. Ars. DIRECCIÓ PRODUCCIÓ I CONCEPTE ESPECTACLE: Joan Gomila DISSENY DE L’ESCENOGRAFIA I VESTUARI: Joana Serra CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA: Felip Forteza PRODUCCIÓ EXECUTIVA I ASSISTÈNCIA TÈCNICA: Antoni Gomila Servera TÈCNIC DE SO I VÍDEO: Gabriel Padilla IL·LUMINACIÓ: Joan Gomila i Gabriel Padilla
IDIOMA: català
DURACIÓ: 70 min
Espectacle per a públic jove i adult
OPINIONS DEL PÚBLIC
El prosceni podria ser el de qualsevol hospici o sanatori de Rosselló-Porcel, Màrius Torres, o Thomàs Mann. Una habitació massa blanca, d’un blanc lletós..Tot impolut i immaculatat. Al costat del llit una finestra ampla, sempre tancada on hauria de penetrar la claror però ben romànticament, tot esdevé una nit de trons, llamps i pluja. Acompanyem Pere de son Gall a les darreres hores de la seva vida amb la visita del seu amic Gabriel Moragues que ens contarà les peripècies i odissees pretèrites en un biopic atractiu i desenfadat. La interpretació de Joan Gomila resultat solvent i ben travada. Cal destacar la bellesa del quasi-monòleg poètic amb una riquesa lèxica que recorden l’eixutesa de la terrenca de veus líriques com ara Blai Bonet o Damià Huguet
Carles Cabrera. Esbós de la crítica a El temps de les arts
Sense paraules, una obra espectacular. M’ha emocionat, encantat. L’actuació de Joan Gomila és majúscula. Feia temps que no disfrutava tant.
Catalina Rafela
Admir la teva actitud amb el teatre. El teu compromís amb fer de l’escenari un lloc on créixer com a espectador i ciutadà. El que vaig veure al Teatre del Mar em va semblar un grandíssim exemple de Compromís, estimació i cariño cap al gènere teatral. Una peça deliciosa que me va descobrir una història totalment desconeguda. On et vaig veure passar per infinitat de registres, sempre amb un llenguatge acurat i estimulant
Pablo López. Ex-director adjunt al Teatre Principal de Palma
Fascinant! La història és increïble i molt propera. La posada en escena és fantàstica. Cal la pena conèixer i saber, gaudir com a espectador. Elisabet
Emocionada. Un espectacle fantàstic: text, interpretació i muntatge. Reivindicació necessària d’un personatge. Didàctica i emotiva. Gràcies Elisabet Vaquer
Fantàstica! La interpretació de Joan Gomila impressionant, com es mou per l’escenari, com parla, com interpreta. I la interpretació del malalt Pere de Son Gall, perfecte. I sense menysvalorar la interpretació de la monja., un paper curt però molt correcte. Mayte Font
Genial. La història commou i la interpretació de Joan Gomila encara més. Vaig gaudir de bon de veres Bàrbara Cànoves
Me va agradar incommensurablement. La interpretació és magistral. Em va emocionar la història tan fidelment contada. Tant de bo que les institucions l’aprofitassin Joan Salva
N’he gaudit molt tant de la història com de la representació! La documentació de l’època, l’ambientació, de la situació històrica i sociocultural que envolten en Pere, no té desperdici! Heu fet un treball immillorable!!! Cal que en gaudeixin i en reflexionin molts d’espectadors amants del teatre. Faré córrer la veu. Teresa Gener
«Hem gaudit moltíssim, el text és exquisit i la interpretació fabulosa, plena de matisos i dinamisme. En una paraula, ens ha encantat!» Ilde Muñoz
«Un 10. Actuació impecable; text una passada. En Joan Gomila ho broda»» Joana Sales
«Una obra mestra» Joana
«Fantàstic, va ser una gran experiència» Antònia
«Una gran obra. Boníssima, un tema que remou sentiments, tractat amb gran professionalitat i una espectacular interpretació. No puc deixar de recomanar-la a tots els meus coneguts. Crec que hi ha obra per molt de temps» Francisca Gayà
«La Fornal és un espai on poder exercir l’art de l’escena amb llibertat. Ho demostra amb L’home del vol vertical, quasi un monòleg en prosa poètica. Una petita i fina perla. Una autèntica gran miniatura que et fa retornar la fe en la cultura. Xavier Gelabert
Molt inspirat, l’autor -Joan Gomila- es mou a gust en un text ple de referències a les primeres passes de l’aeronàutica fins a canalitzar aquesta història per la senda desgraciada del llucmajorer Pere de Son Gall, que va dissenyar un prototip d’helicòpter. Amb un aire poètic, sobre una història malferida, amb reflexions tendres, posa el matís humà que l’obra agraeix. Enhorabona Antoni Truyols
Un particular homenatge en ocasió del centenari de Boris Vian, un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia i va crear contra corrent, amb un impuls vitalista i heterodox, incomprès a la seva època i avui en dia recuperat com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. L’Schmürz és una peça lúdica, còmica i gratuïta, encara que davall els diàlegs inconnexes i aparentment sense sentit rau la fatalitat i l’angoixa. Amb l’esperit rebel i revulsiu, amb un humor negre ple de crítica social, amb la influència del teatre de l’absurd que entronca amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.
«El resultado es L’Schmürz y a mi me parece una joya»
EmotiColors ens explica la història d’un color, el negre (BLACK), que és rebutjat per la seva condició de diferent i no és acceptat per la resta dels colors. Però els colors l’aniran coneixent, deixaran de tenir por i comprendran que BLACK no és sinó la suma de tots ells, i també de totes les emocions que representen. Un conte on els colors, les emocions, la música, la tolerància i la diversitat s’uneixen creant un espectacle màgic i, mai més ben dit, ple de color. La proposta familiar està recomanada per a nins i nines a partir de 3 anys, i barreja teatre, música i audiovisuals per introduir-los a l’univers de la intel·ligència emocional a través dels colors, perquè aprenguin a posar nom a les seves emocions. Una manera meravellosa d’acceptar les diferents emocions que ens envaeixen cada dia i aprendre a gestionar-les.
I vosaltres, com expliqueu als vostres fills les emocions?
Direcció: Manu Medina
Autora: Eva Bedmar
Intèrprets: Eduart Mediterrani, Eva Bedmar, Rosi Tejera, Camila Puelma, Aida de la Cruz, Gabriela Cortés, Cristina Alcívar, Sandra de la Victoria y Esther Peña.
Banda sonora original: Momo Cortés, David G. Bonacho, Diego Miranda y Nacho Bonacho.
Una mirada a la història d’Espanya recent i diferent
Ana y Serafín; els pares de l’autor, arriben a Barcelona l’any 1962, fugint d’una Còrdova pobre i miserable. Arriben a Barcelona de nit, amb una maleta i un matalàs com a úniques pertinences. Viuen rellogats durant anys en una habitació i compartint cuina, de vegades ni tan sols això. Finalment, aconsegueixen comprar una barraca, en el Carmel, sense aigua corrent i la teulada d’uralita. Allà els seus quatre fills són feliços…, davant d’un descampat que el record converteix en un paradís, aliè a les rates, les escombraries, la misèria del lloc i d’una Barcelona postfranquista i gris. L’any 76 per fi obtenen un pis, en la perifèria de Barcelona, una ciutat dormitori. En el barri lluitaran per escoles dignes, perquè en el moment només hi ha barracons. Una odissea fins al crepuscle d’una vida, deambulant amb el fantasma de la solitud i de la precarietat, en un sistema que els considera al marge i els va diluint la dignitat de la vida que els hi queda sense mirar-los a la cara.
Som el que som per tot el que varen fer, ells i tantes persones com ells, estem aquí amb espatlles de gegant. Què deixem quan emigrem? Què som? Què és la identitat en realitat?
Dramatúrgia i direcció: David Martínez
Actor: Rafa Sánchez
Disseny de llums: Francisco Jaraba
Escenografia i vestuari: Factoria Los Sánchez i La Nave Va
Després de l’èxit de les darreres temporades de Flamenc arriba de nou al Teatre Sans una oferta cultural única. Un espectacle d’autèntic flamenc que es representa en un teatre situat en un casal gòtic del segle XIV, al centre històric de Palma. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir l’autèntic flamenc, interpretat per artistes premiats en diversos festivals internacionals. Fantasia flamenca inspirada en la substància de les sonoritats, els ritmes i l’esperit del folklore andalús, submergint-nos dins les profunditats, l’accentuació i el sabor flamenc tant per soleá, com per seguiriya o bulería.
