ESTUDI ZERO – TEATRE SANS

Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor.  Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.

3 segons ens planteja d’una manera poc convencional les intimitats d’una parella que després d’un sopar, arriben no saben com, a un lloc que «sembla» una sala d’espera. A partir d’aquest moment de confusió en Joan i la Laia entraran en una discussió de la qual faran partícips al públic de les seves intimitats, problemes, aspiracions i altres qüestions sempre al voltant de la temàtica conjugal. Reflexions tipus…»ja condueixo jo», «en què penses», «t’estimo», «no hem de tenir secrets»… són la base d’aquesta divertida obra de teatre que a ningú deixarà indiferent.

Mabel Revival és una mescla insolent, absurda i hilarant de performance, dansa i cabaret DIY que ha encisat públic d’arreu.

La coreògrafa Liisa Pentti porta el seu públic al món encantat de les dives femenines, icones de la nostra adoració i objectes del nostre desig. Grunyint, cantant, ballant, gallardejant – Mabel és una dona sense vergonya ni remordiments, una diva i una xaman-intèrpret. Però per celebrar la vida també cal parlar de la mort i abraçar els regnes als quals només podem entrar en els nostres somnis…

Mabel Revival es basa en el treball en solitari anterior de Liisa Pentti Mabel or The Queen of Bones que es va estrenar al Zodiak– Center for New Dance a Hèlsinki l’any 2008, i ha estat en gira des de llavors.

Una altra persona tracta el conflicte que li genera a una cuidadora el fet d’anar a cuidar el pare que la va maltractar, a ella i a la mare. Un text pronunciat per la filla, però que no deixa de mostrar les paraules de la neta i els conflictes de l’estructura familiar.

Una neta que no entén com la mare cuida un iaio que sempre les ha  menyspreades. Una neta a qui li pareix injust que el iaio haja sobreviscut la iaia. Una neta filla del seu temps, que vol dir també filla de l’allunyament de l’envelliment i la mort com a parts integrants de la vida. Una filla que conserva el record dels bons moments de la infantesa junt al pare. Una filla que s’ha relacionat amb els homes condicionada per la relació que ha tingut amb son pare.

Una filla que sap que les preguntes per què ho fas, mare? Per què hi vas? porten implícit que la seua pròpia filla no ho farà, que no la cuidarà. I una filla que de vegades deixa que les preguntes de la neta es confonguen amb els seus pensaments.

Un home i una dona d’edat madura esguincen la nit d’una solitària carretera secundària sobre una vella motocicleta. L’exhausta màquina necessita emplenar el petit dipòsit de benzina i la llum difosa d’una estació de servei promet l’ajuda que necessiten. Mentre l’home posa el combustible, la dona ha entrat a la rudimentària botiga de la benzinera per reposar forces amb alguna cosa dolça. Un inesperat i inexplicable acte de violència es desferma i acaba amb la dona subjectant la caixa registradora i un cadàver als peus. L’home i la dona es veuen forçats a tancar-se a la petita benzinera fingint normalitat i intentant que els inoportuns i inusualment freqüents clients que apareixen aquella nit no descobreixin la realitat.

Una adaptació del conte de Fernando Lalana.

Tri és un país tan petit que ni tan sols té ni un rei ni un capitost.

Edelmiro II aconseguirà el càrrec, encara que primer haurà d’alliberar el país de Tri del Drac Gutierrez. Després de rebre diversos i extravagants aspirants, ha de ser ell mateix qui s’enfronti al drac. Ben armat i proveït, encara que mort de por, es troba amb ell i…, aquest drac no és el que sembla! Entre altres coses, li agrada cantar (encara que ho fa fatal) i prepara la millor sangria del món.

Pañuelos és una proposta teatral dissenyada acuradament per a nadons, on ells són els protagonistes d’un viatge sensorial per les estacions de l’any. Guiats per una papallona i un arbre amb acolorides branques i aromes, els petits espectadors experimenten un món ple de sensacions que estimulen els seus sentits a cada moment.

Aquest espectacle ofereix als nadons l’oportunitat d’interactuar amb paisatges creats a partir de mocadors, convidant-los a descobrir textures, colors i formes noves. A través de la dansa, la música, els jocs de llums i elements visuals i tàctils, es genera un ambient on els nadons poden explorar i desenvolupar les seves habilitats de manera lúdica i natural.

Martinsky, un maldestre oficinista que contínuament es fica en problemes, viu entre els pols oposats de la seva realitat quotidiana i el somni de ser un artista reeixit i triomfant.

L’avorriment que genera la rutina el porta a jugar amb els seus elements de treball per transportar-se a mons de fantasia, transformant la seva oficina en un circ on mostrar al públic les seves habilitats, i així sentir-se ple de valor i autoestima.

Aquesta realitat onírica es veu coartada quan sorgeixen els fantasmes del passat, les seves pors i els seus pensaments limitants que el tornen a arrossegar a la realitat quotidiana de la seva oficina, i la frustració que això li genera. Durant el desenvolupament de l’espectacle, Martinsky descobreix que l’afecte i el reconeixement no arriben quan viu dins del seu món de fantasia basat sobre una imatge idealitzada del que ell voldria ser; sinó quan es permet ser ell mateix amb totes les seves qualitats i particularitats.

Rondaies és un muntatge actualitzat del recull de contes populars de Mallorca amb recursos originals i pròxim a l’espectador que manté la riquesa i la vivor d’un llenguatge extraordinàriament ric, carregat de musicalitat i expressions genuïnament populars.

Aquest constitueix l’essència d’aquesta col•lecció, que combina l’ús de totes les paraules lligades als oficis artesans, a la fauna, flora i paisatge i a tots els elements tradicionals amb les més extravagants i sorprenents fantasies.

Amb aquest conjunt i una acurada selecció de moments característics i culminants de les rondaies, plantejam un joc d’històries imbricades, fuses i combinades en un festival de fantasies com un viatge imaginari que podem testar a l’estil d’una coca de tallades de la millor cuina tradicional.

El joc tractarà de seduir al públic contemporani amb una certa complicitat amb la nostra realitat quotidiana, introduint-hi l’espectador més tendre, a partir de la creació de la màgia escènica amb els elements més comuns, aprofitant una de les col•leccions de contes populars més extensa del món

I per què no… sacsejar suaument les nostres idees preconcebudes sobre La distribució de rols entre papàs i mamàs?

I aquí teniu… una suau sacsejada als rols tradicionals entre pares i mares. Aquest espectacle de titelles explora la química que connecta Dadum (una mescla de pare i mare) amb el seu fill o filla. Retrata la tendresa infinita, la complicitat turbulenta i les situacions còmiques del seu dia a dia. Pourquoi pas?, un duet entre un home-acròbata i una tereseta-infant, és una peça peculiar, emotiva i extravagant alhora.

Trobem el mateix procés per a cada creació d’Alain Moreau: a partir d’una primera idea, construeix una història embrionària, una escenografia, titelles. Els posa en escena amb la complicitat dels actors que els donen vida, els xiuxiueja a l’orella un tema, una inquietud, una pregunta i només li queda escoltar-los comptar sense paraules el que han de dir-nos. Després d’això amb gran preocupació per la llegibilitat, treball dramatúrgic de gran precisió i sempre amb una gran economia de mitjans.

 Quan es tracta de creació per a un públic jove, confia en els nens, no els ensenya prèviament la feina, sinó que simplement els marca les pautes que els permeten experimentar el fil de la història que compta. I després hi ha aquest amor indescriptible per les emocions que permet que els seus petits personatges siguin més humans que la natura