ESTUDI ZERO – TEATRE SANS

En un regne on l’astúcia val més que la força i la solidaritat és la clau per canviar el destí, neix la història de La Gata, Una leyenda con botas.
Inspirada en el conte clàssic d’El Gat amb Botes, aquesta obra reinventa la història des d’una nova perspectiva, on la protagonista, una gata enginyosa i valenta, desafia les normes establertes i demostra que la intel·ligència, l’empatia i l’enginy poden ser les millors eines per transformar el món.

La història comença quan Isabela, una jove humil i somiadora, hereta una gata del seu pare difunt. A primera vista, sembla un regal inútil, però aviat descobreix que la seva nova companya no és una gata qualsevol: és una estratega nata amb un objectiu clar, canviar el destí de totes dues.
Tanmateix, en aquesta versió, no es tracta només d’assolir riquesa i poder, sinó de desafiar les estructures d’un regne governat per l’avarícia i l’abús dels recursos naturals.

Mentre la gata idea plans per millorar la vida de l’Isabela, s’enfronta a un adversari inesperat: el Gat amb Botes, un personatge tan astut com ella, però que representa els interessos d’aquells que volen acaparar el poder sense importar-los les conseqüències. En una batalla d’enginy, carisma i estratègia, tots dos felins recorreran un camí ple de reptes, on aprendran que la veritable grandesa no rau en la riquesa material, sinó en l’impacte que deixem en els altres.

Amb un missatge profundament vinculat a l’equitat de gènere, el respecte pel medi ambient i el valor de compartir, La Gata: Una llegenda amb botes és un espectacle que combina humor, aventura i emoció, oferint una història vibrant que ressona tant en infants com en adults.

Aquesta obra no només busca entretenir, sinó també despertar la consciència del públic sobre la importància de la cooperació i la responsabilitat envers el món que ens envolta. A través d’un viatge èpic i commovedor, La Gata ens recorda que el veritable llegat no es mesura en títols ni en riqueses, sinó en els canvis que provoquem en aquells que ens envolten.

Un viatge musical i teatral que recrea l’atmosfera d’un cabaret íntim i desenfadat.
A través de cançons, coreografies i humor, els intèrprets conviden el públic a gaudir d’una experiència propera, elegant i divertida, on la interacció i la sorpresa són les protagonistes.

Què es diuen tres amigues que no saben com comunicar-se? Com expresses allò que et fa sentir fràgil? Com ens mirem quan la por ens paralitza?
Benvingudes al laboratori B1, el primer d’aquesta realitat innegablement semblant a la vostra. Aquí el poder es cobreix de blanc i assumeix el control del creixement dels individus abans d’inserir-los a la societat. Avui tenim una voluntària que ens guiarà per la seva experiència vital.

Una comèdia corrosiva sobre la vanitat, l’afartament i l’excés de benestar, en una societat que es regeix per la por del pitjor i on tot es resol amb un clic. Un projecte teatral plantejat com una declaració d’intencions sobre la nostra manera d’entendre aquest ofici.

Què passa si per un moment cal despullar-se de tot el confort i només entendre’s?
Aquest és el punt de partida d’aquesta epifania dels grills. Una parella, al·lot i al·lota, molt normals, es troben despullats de totes les seves comoditats.
No sabem on ni quan succeeix, només sabem que estan fugint. Aquesta fugida du a aquests dos antiherois a UN VIATGE INTERIOR EN EL QUAL EL MÓN DE LA PARELLA I “EL SENTIT DE LA VIDA” HAN DESAPAREGUT.
L’excés de llum i la sobre informació tàctil els ha deixats indefensos.
Aquest joc escènic conté: comèdia, amor, drama, passió, ombres xineses, màgia, fantasia, western, epopeia, conte infantil i epifania secundada per grills i ovelles; i planteja un viatge divertidíssim cap a la capacitat de l’ésser humà del pitjor i del millor.

Premi Millor Espectacle del Teatre del Mar, 2006
Premi Millor Espectacle de la fira In-victro de Vic, 2007

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contàssin històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són les que conta el llibre “Vaig creure que el meu pare era Déu”.  PER QUÈ ARA? Com que som un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo, vaig somiar que mon pare era Déu. Una coincidència o una revelació? No, un deute i un deure.
Per parlar de racisme, d’amor, de mort, d’amistat, de religió, de guerra, de por, de sort…, amb exigència i naturalitat sempre és un bon moment i fer-ho era la meva obligació. Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre. Les nostres històries són les millors perquè són les que hem viscut.

INFINITIU és un espectacle de teatre gestual que utilitza teresetes de paper per a explorar l’experiència de la maternitat des d’una perspectiva poètica: crua i plaent.
Mitjançant una narrativa visual, l’espectacle s’inicia amb un part i es desenvolupa amb el creixement i evolució de la tereseta, que habitarà diferents formes i viatjarà per diversos estats emocionals segons l’etapa vital que simbolitza.