Com quedar-se dret en un camí ple de clots, on una s’acostuma a caminar ensopegant? Com tornar a donar valor a aquesta recerca constant d’equilibri, cuidar cada dia la pròpia postura davant els esdeveniments de la vida, del dia a dia i del temps que ens ha tocat viure? Desenvolupar i alimentar una mirada benevolent dins la misèria humana amb què ens enfrontam no és poca cosa.

Aquest text forma part del procés de creació d’una peça escènica que neix d’una recerca profunda sobre la fragilitat, l’equilibri i la resistència emocional. La proposta escènica es construeix a partir de preguntes viscudes en primera persona: com sostenir-se dempeus quan tot trontolla? Com cuidar el cos i l’ànima enmig del caos quotidià?

La creació es fonamenta en dues grans fonts d’inspiració: la poesia i l’amor com a forces que han acompanyat l’autora en els moments de foscor. El treball escènic parteix de l’experiència personal, però es transforma en una reflexió col·lectiva sobre la condició humana. Mitjançant el moviment, la paraula i la presència, es busca obrir un espai de ressonància emocional on l’espectador pugui reconèixer-se.

El procés ha estat travessat per una mirada poètica que intenta destriar la bellesa entre les esquerdes de la vida. La peça s’erigeix com un homenatge al fet de seguir endavant malgrat les caigudes, a la força transformadora de l’amor rebut i a la poesia com a refugi i revelació.

Un nas.
I quin nas!
Una nas a l’obra.
Una obra de nassos.
Una obra de tres nassos… quatre nassos impacients.
Una obra de molts personatges per a tres actors. Tres actors impacients.

El projecte que proposem és un unipersonal titulat provisionalment «Joana d’Arc: Obeir el Propòsit», una peça teatral d’una hora de durada que busca reinterpretar la vida d’aquest ícon històric des d’una perspectiva contemporània.

A través d’una mirada actual, abordarem els desafiaments, contradiccions i èxits de la Joana, tot posant èmfasi en el seu coratge i determinació en un món hostil dominat pels homes.