Martinsky, un maldestre oficinista que contínuament es fica en problemes, viu entre els pols oposats de la seva realitat quotidiana i el somni de ser un artista reeixit i triomfant.

L’avorriment que genera la rutina el porta a jugar amb els seus elements de treball per transportar-se a mons de fantasia, transformant la seva oficina en un circ on mostrar al públic les seves habilitats, i així sentir-se ple de valor i autoestima.

Aquesta realitat onírica es veu coartada quan sorgeixen els fantasmes del passat, les seves pors i els seus pensaments limitants que el tornen a arrossegar a la realitat quotidiana de la seva oficina, i la frustració que això li genera. Durant el desenvolupament de l’espectacle, Martinsky descobreix que l’afecte i el reconeixement no arriben quan viu dins del seu món de fantasia basat sobre una imatge idealitzada del que ell voldria ser; sinó quan es permet ser ell mateix amb totes les seves qualitats i particularitats.

I per què no… sacsejar suaument les nostres idees preconcebudes sobre La distribució de rols entre papàs i mamàs?

I aquí teniu… una suau sacsejada als rols tradicionals entre pares i mares. Aquest espectacle de titelles explora la química que connecta Dadum (una mescla de pare i mare) amb el seu fill o filla. Retrata la tendresa infinita, la complicitat turbulenta i les situacions còmiques del seu dia a dia. Pourquoi pas?, un duet entre un home-acròbata i una tereseta-infant, és una peça peculiar, emotiva i extravagant alhora.

Trobem el mateix procés per a cada creació d’Alain Moreau: a partir d’una primera idea, construeix una història embrionària, una escenografia, titelles. Els posa en escena amb la complicitat dels actors que els donen vida, els xiuxiueja a l’orella un tema, una inquietud, una pregunta i només li queda escoltar-los comptar sense paraules el que han de dir-nos. Després d’això amb gran preocupació per la llegibilitat, treball dramatúrgic de gran precisió i sempre amb una gran economia de mitjans.

 Quan es tracta de creació per a un públic jove, confia en els nens, no els ensenya prèviament la feina, sinó que simplement els marca les pautes que els permeten experimentar el fil de la història que compta. I després hi ha aquest amor indescriptible per les emocions que permet que els seus petits personatges siguin més humans que la natura

Pañuelos és una proposta teatral dissenyada acuradament per a nadons, on ells són els protagonistes d’un viatge sensorial per les estacions de l’any. Guiats per una papallona i un arbre amb acolorides branques i aromes, els petits espectadors experimenten un món ple de sensacions que estimulen els seus sentits a cada moment.

Aquest espectacle ofereix als nadons l’oportunitat d’interactuar amb paisatges creats a partir de mocadors, convidant-los a descobrir textures, colors i formes noves. A través de la dansa, la música, els jocs de llums i elements visuals i tàctils, es genera un ambient on els nadons poden explorar i desenvolupar les seves habilitats de manera lúdica i natural.

Un home i una dona d’edat madura esguincen la nit d’una solitària carretera secundària sobre una vella motocicleta. L’exhausta màquina necessita emplenar el petit dipòsit de benzina i la llum difosa d’una estació de servei promet l’ajuda que necessiten. Mentre l’home posa el combustible, la dona ha entrat a la rudimentària botiga de la benzinera per reposar forces amb alguna cosa dolça. Un inesperat i inexplicable acte de violència es desferma i acaba amb la dona subjectant la caixa registradora i un cadàver als peus. L’home i la dona es veuen forçats a tancar-se a la petita benzinera fingint normalitat i intentant que els inoportuns i inusualment freqüents clients que apareixen aquella nit no descobreixin la realitat.

3 segons ens planteja d’una manera poc convencional les intimitats d’una parella que després d’un sopar, arriben no saben com, a un lloc que «sembla» una sala d’espera. A partir d’aquest moment de confusió en Joan i la Laia entraran en una discussió de la qual faran partícips al públic de les seves intimitats, problemes, aspiracions i altres qüestions sempre al voltant de la temàtica conjugal. Reflexions tipus…»ja condueixo jo», «en què penses», «t’estimo», «no hem de tenir secrets»… són la base d’aquesta divertida obra de teatre que a ningú deixarà indiferent.