Rondaies és un muntatge actualitzat del recull de contes populars de Mallorca amb recursos originals i pròxim a l’espectador que manté la riquesa i la vivor d’un llenguatge extraordinàriament ric, carregat de musicalitat i expressions genuïnament populars.
Aquest constitueix l’essència d’aquesta col•lecció, que combina l’ús de totes les paraules lligades als oficis artesans, a la fauna, flora i paisatge i a tots els elements tradicionals amb les més extravagants i sorprenents fantasies.
Amb aquest conjunt i una acurada selecció de moments característics i culminants de les rondaies, plantejam un joc d’històries imbricades, fuses i combinades en un festival de fantasies com un viatge imaginari que podem testar a l’estil d’una coca de tallades de la millor cuina tradicional.
El joc tractarà de seduir al públic contemporani amb una certa complicitat amb la nostra realitat quotidiana, introduint-hi l’espectador més tendre, a partir de la creació de la màgia escènica amb els elements més comuns, aprofitant una de les col•leccions de contes populars més extensa del món
Fitxa artística
Intèrprets: Pepa Ramon, Laura Dalmau, Paula Reus
Manipulació: Lourdes Erroz
Veu en off: Pere M. Mestre
Titelles escuma: Pepa Ramon Lourdes Erroz
Titelles cartró, màscares i caparrots: Pepa Ramon
Pop up i siluetes: Antònia Beltran
Gegants: Steffi Knabe
Disseny siluetes: Laura Dalmau
Espai escènic: Dominic Hull, Pepa Ramon
Ajudant tècnic: Jaume Sastre
Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz
Ajudant vestuari: Cati Santos
Il·luminació: Dominic Hull
Selecció musical: Pere M. Mestre
Producció: Antònia Beltran, Pepa Ramon
Fotografia: Álvaro Maldonado
Vídeo: Pere M. Mestre
Comunicació i distribució: Rafel Llompart, Mireia R. Ferriol
Dramatúrgia: Pere M. Mestre
Col·laboració dramatúrgia: Pepa Ramon, Laura Dalmau
Gràcies a la càlida acollida que ha tengut el nou muntatge d’ Estudi Zero Teatre durant aquest dies, tots aquells que encara no heu pogut venir o els que volgueu tornar o compartir-ho amb els vostres amics teniu una altra oportunitat.
Dies 21, 22 i 23 de març de 2025
Divendres i dissabte a les 20:30h i diumenge a les 19h
Inspirada en els textos de Kafka i dramatúrgia de Sanchís…
…que incideix en l’humor, la ironia i el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
La peça transporta l’espectador a un món desorientador i desconcertant, on les fronteres entre la burocràcia, l’angoixa existencial i la llibertat personal es dilueixen.
El jove K., protagonista d’aquesta ‘història’, intenta abandonar els llaços que l’atabalaven a la família, a la feina, als ‘deures socials’ en definitiva, per anar al Gran Teatre d’Oklahoma, a un món utòpic de l’art en què tots són acceptats si tenen el valor d’acceptar-se primer a si mateixos.
L’escenari sembla una extensió de l’univers kafkià on el públic es veurà arrossegat en un viatge en què tot allò familiar es converteix en estrany, el concret en incert, i allò aparentment immutable en un camp de lluita constant. El Gran Teatre d’Oklahoma convida a qüestionar la nostra relació amb el poder, la identitat i la llibertat, desvelant una realitat on les ombres de l’alienació i la desesperança ens assetgen a cada racó. Amb una dramatúrgia carregada d’ironia i angoixa, la fusió de la sensibilitat existencial de Kafka amb la punyent crítica social de Sinisterra crea una atmosfera única, on l’absurd es converteix en un mirall de la societat contemporània.
ELS ESPECTADORS OPINEN:
“Un espectáculo muy logrado. Todo muy bien trenzado, desde la recepción por las animadores en la entrada hasta el final.”
“Os recomiento que vayáis a verla, es una auténtica pasada!”
“Atrevida, especial, surrealista, dinámica, divertida…, vale la pena”
“Lo recomiendo, está muy bien todo: la interpretación, el mensaje, el texto, la puesta en escena, incluso la bienvenida al teatro también se lleva buena nota y algunos detallitos por ahí que ya descubriréis”
Inspirada en els textos de Kafka i dramatúrgia de Sanchís…
…que incideix en l’humor, la ironia i el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
La peça transporta l’espectador a un món desorientador i desconcertant, on les fronteres entre la burocràcia, l’angoixa existencial i la llibertat personal es dilueixen.
El jove K., protagonista d’aquesta ‘història’, intenta abandonar els llaços que l’atabalaven a la família, a la feina, als ‘deures socials’ en definitiva, per anar al Gran Teatre d’Oklahoma, a un món utòpic de l’art en què tots són acceptats si tenen el valor d’acceptar-se primer a si mateixos.
L’escenari sembla una extensió de l’univers kafkià on el públic es veurà arrossegat en un viatge en què tot allò familiar es converteix en estrany, el concret en incert, i allò aparentment immutable en un camp de lluita constant. El Gran Teatre d’Oklahoma convida a qüestionar la nostra relació amb el poder, la identitat i la llibertat, desvelant una realitat on les ombres de l’alienació i la desesperança ens assetgen a cada racó. Amb una dramatúrgia carregada d’ironia i angoixa, la fusió de la sensibilitat existencial de Kafka amb la punyent crítica social de Sinisterra crea una atmosfera única, on l’absurd es converteix en un mirall de la societat contemporània.
Rondaies és un muntatge actualitzat del recull de contes populars de Mallorca amb recursos originals i pròxim a l’espectador que manté la riquesa i la vivor d’un llenguatge extraordinàriament ric, carregat de musicalitat i expressions genuïnament populars.
Aquest constitueix l’essència d’aquesta col•lecció, que combina l’ús de totes les paraules lligades als oficis artesans, a la fauna, flora i paisatge i a tots els elements tradicionals amb les més extravagants i sorprenents fantasies.
Amb aquest conjunt i una acurada selecció de moments característics i culminants de les rondaies, plantejam un joc d’històries imbricades, fuses i combinades en un festival de fantasies com un viatge imaginari que podem testar a l’estil d’una coca de tallades de la millor cuina tradicional.
El joc tractarà de seduir al públic contemporani amb una certa complicitat amb la nostra realitat quotidiana, introduint-hi l’espectador més tendre, a partir de la creació de la màgia escènica amb els elements més comuns, aprofitant una de les col•leccions de contes populars més extensa del món
ESTUDI ZERO TEATRE estrena avui, 17 de desembre de 2024 la seva darrera producció EL GRAN TEATRE D’OKLAHOMA sobre textos de Franz Kafka amb una dramatúrgia se José Sanchis Sinisterra.
Que incideix en l’humor, la ironia, el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
Els avatars d’aquesta opció -la trama d’aquest espectacle- procedeixen, com s’ha dit, de llocs diversos de l’obra de Kafka; han estat també manipulats i reelaborats en molt diversa forma i grau per constituir-ho en accions, situacions i diàlegs d’ aquesta nova estructura dramatúrgica.
El gran teatre d’Oklahoma no constitueix una ‘antologia’ de fragments de L’obra de Kafka: aquests han estat engarjolats, ‘muntats’ en una trama unitària, en una situació que s’afirma com a coherent -coherència ‘kafkiana’, clar- i que resulta de la interacció de cinc personatges, en un temps i en un espai determinats, coincidents a més; i amb els de la representació.
Amb el nostre darrer espectacle El Gran Manicomi, una coproducció d’Estudi Zero Teatre amb el Teatre Principal de Palma, tornam a Mallorca després d’una gira nacional que ens ha duit per Badajoz, Madrid, València, Biscaia i Cáceres.
No vos perdeu les darreres representacions de l’any d’aquest homenatge a Antonina Canyelles!
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
Textos: Antonina Canyelles Dramatúrgia i direcció: Pere M. Mestre Intèrprets: Pepa Ramon, Xim Vidal, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Laura Dalmau, Joseda Ropero, Maria Rosselló Músics: Zoriana Ivaniv, Oleh Zahiney Equip tècnic: Joan Borràs, Jaume Miralles Música original: Oleh Zahiney Arts visuals: Lionel Garrote i Albert Ramon Ajudant de direcció i producció: Antònia Beltran
Idioma: Català
Duració: 70 min
Espectacle per a públic jove i adult
Un espectacle per homenatjar la poeta mallorquina contemporània Antonina Canyelles Colom, que hem dut a terme escenificant la seva poesia. Als seus 81 anys, Antonina Canyelles és una veu molt potent, imprescindible i essencial dins el panorama de la nostra literatura. La seva poesia no deixa indiferent, és un tret de literatura de la més pura, disparat al bell mig dels nostres cors. La seva poesia sorprèn, és com un fibló punyent ple de color i d’una agudesa que ens porta sovint a la rialla. Ella entusiasma als joves i als adults i omple teatres de seguidors apassionats per la seva poesia.
A l’espectacle set actors en escena desglossen una dramatúrgia amb recursos escènics audiovisuals i musicals que va més enllà d’un recital poètic.
El Follet Vermellet ens visita, carregat amb les seves maletes vermelles per mostrar-nos els seus objectes més estimats, les seves cançons i els seus contes preferits. També vos parlarà dels seus amics d’altres colors. T’imagines de quin color és el seu raspall de dents, quina creus que és la fruita que més li agrada i la seva història preferida?
La cantant calba va ser la primera obra dramàtica escrita per Eugène Ionesco. Posada en escena per Nicolas Bataille, s’estrenà l’11 de maig de 1950 al Théâtre des Noctambules. Des de 1957 ha estat permanentment representada al Théâtre de la Huchette, on ha aconseguit un nombre rècord d’interpretacions que l’han convertida en una de les obres més representades de França. A més, va rebre el Premi Molière d’Honor el 1989.
És, potser, l’obra primigènia de l’anomenat Teatre de l’Absurd. Suposa una crítica de la vida quotidiana, en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Un divertidíssim poema fonètic que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent de travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Ionesco, partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
S’ha dit que el seu teatre és una exageració selectiva de la realitat, amb la idea de mostrar la ridiculesa d’alguns aspectes, i La cantant calba n’és l’exemple més clar.
LA CANTANT CALBA | Un divertidíssim poema fonètic a un ritme frenètic
A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE 2024
LLOC Teatre Sans c/Can Sanç, 5, Palma
DATES 21, 22, 23, 29, 30 i 31 d’octubre de 2024 18, 19 i 20 de febrer de 2025 13, 14 i 15 de maig de 2025
PREUS Menys de 100 alumnes: 6€/alumne Més de 100 alumnes: 5€/alumne
*TAMBÉ VOS OFERIM LA POSSIBILITAT DE SI DISPOSAU D’UN ESPAI ADIENT VENIR A FER LA REPRESENTACIÓ AL VOSTRE CENTRE. PREU A CONVENIR SEGONS EL NÚMERO D’ALUMNES I FUNCIONS
Des d’Estudi Zero Teatre volem presentar-vos la Campanya de Funcions Concertades per a Grups que organitzam des del Teatre Sans d’un dels nostres espectacles més emblemàtics amb motiu del 40è Aniversari de l’obertura del teatre: La Cantant Calba
Un muntatge dirigit a joves i adults que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en elIX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Estudi Zero va estrenar La Cantant Calba al Teatre Sans la temporada 85/86. De llavors ençà se n’han fet més de 200 representacions. Ha girat per tota la península, Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Girona, Ciudad Real, Badajoz, Santander, Astúries,…
També ha participat a distints festivals iberoamericans, i programacions a Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai, Perú… (7º FESTIVAL DE TEATRO PATAGONIA EN ESCENA, FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO ITINERANTE POR CHILE PROFUNDO (FITICH), 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA Iberoamérica en Escena,… sempre amb un extraordinari èxit de públic i crítica.
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
INTÈRPRETS: Pepa Ramon, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Dominic Hull, Imma Villalonga / Laura Dalmau i Xim Vidal
Traducció: BIEL MESQUIDA Direcció: PERE M. MESTRE
DURACIÓ: 70 min
IDIOMA: català
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
El Follet Vermellet ens visita, carregat amb les seves maletes vermelles per mostrar-nos els seus objectes més estimats, les seves cançons i els seus contes preferits. També vos parlarà dels seus amics d’altres colors. T’imagines de quin color és el seu raspall de dents, quina creus que és la fruita que més li agrada i la seva història preferida?
