Sinopsi

Basada en fets reals, aquesta és la història d’Antonia “La Lirina” veïnada d’Olivenza. Succeeix a la frontera extremenya amb Portugal, entre Olivenza i Badajoz, durant els anys 1942 i 1964. Un retall viu de les històries del contraban a Espanya, protagonitzat per una dona forta, intel·ligent, sorneguera i astuta que lluita per mantenir la seva dignitat i el seu dret a treballar en un món profundament masclista.
Sobre l’escenari dos personatges: N’Amalia, que transita entre el present i el passat, revivint la seva vida, i l'»Hombre de Piedra», que sorgeix dels records de la protagonista i representa el poder patriarcal, la masculinitat. Crea atmosferes, murmura, cantusseja, dialoga amb n’Amalia.

Sinopsi

Canto a la dama és un monòleg musical que ens transporta a l’imaginari medieval.
Les bruixes, els trobadors, el senyor del castell, la dama encantada… La periodista i cantant Mariona Forteza evoca tot aquest univers mitjançant les narracions i les cançons.

Canto a la dama comença amb una aparició. L’espectre d’una dona passeja per les runes d’un castell. Qui és ella?

A partir d’aquí s’inicia una recerca, a través de la qual coneixerem com era la vida en aquests segles tan llunyans. Quins n’eren els personatges, els espais. Com es vivia l’amor, la fidelitat, la tragèdia, la superstició. I contestarem una pregunta: per què aquest món ens continua fascinant?

Sinopsi

«Cavalcant pel vent, digues-me gota on vas. Vull ser núvol de pluja, vull ser riu i mar.»

El de la nostra gota no és un viatge, en són dos. D’una banda, el viatge físic i natural del mateix cicle de l’aigua, els diversos estats, la utilitat, la necessitat, el camí, l’existència com a vapor als núvols, la caiguda en forma de pluja, el pas pels rius i l’arribada al mar. En resum, tots els processos naturals que envolten el viatge sense fi d’una goteta d’aigua.

D’altra banda, aquest viatge és també un viatge poètic. La nostra no és una gota qualsevol, és una llàgrima, per tant, una goteta que sorgeix de l’emoció, que ve directament del cor. Una goteta tan especial no es conforma i revoluciona tots els personatges amb què es troba.

Impulsada pels mateixos nens es perd a l’aire, fins que és trobada pel seu pare el vent que la teixeix per formar un núvol. Viatja per l’aire, juntament amb altres núvols i plou, i mulla camps i deserts, fins a arribar al riu… i després al mar? No, la nostra gota, seguida per les altres, es nega a arribar al mar. La Tortuga, la Balena i el Cranc no saben què passa. Tot i això, finalment, la nostra gota i les altres aventureres flueixen fins al mar, i des d’allà torna a l’ull de la titellaire del qual ha sortit, però, novament impulsada pels nins, torna a començar el seu viatge en un cicle sense fi.

Citant Jacques Cousteau: «Sovint oblidam que el cicle de l’aigua i el cicle de la vida són un mateix».

Sinopsi

La lluna la pruna és un espectacle d’ombres acolorides, que presenta un conjunt de petites històries independents encadenades subtilment. La il·lustració amb imatges, la música i les petites dramatitzacions acompanyen les cançons i els poemes que formen part de l’incipient bagatge cultural dels més petits.

Sinopsi

Una dona lliure. Una època turbulenta. Una vida tràgica. «Maria Antonieta» és un unipersonal teatral i poètic, una encarnació delirant i honesta de la víctima més cèlebre de la Revolució Francesa.
Un text original de l’actriu a partir de diverses fonts: la biografia escrita per Stefan Zweig, cartes originals de Maria Antonieta i la seva família, pasquins periodístics i proclames de l’època, serveix de detonant per a un treball d’encarnació poderós i lliure, en la línia experimental del Laboratori Teatre de Jessica Walker. Un tour de force actoral que travessa amb honestedat i risc les diverses facetes del personatge: La reina, l’amant, l’estrangera, la malgastadora, la mare, l’actriu,
la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada.
Maria Antonieta fou la filla menor de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa, Maria Antonieta va ser una dona lliure en una època turbulenta. La van casar als 14 anys amb l’hereu al tron ​​de França. Va ser un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea.
L’obra relata la seva tempestuosa arribada a Versalles, la frustració davant la fredor del seu espòs, el seu apassionat romanç amb el comte Von Fersen, la seva caiguda en desgràcia —arrossegada per l’onada de l’aixecament popular— i el seu judici i execució en 1793.
Per desprestigiar a la reialesa, la Revolució havia d’atacar a la reina i en la reina a la dona. No es va estalviar cap calúmnia per dur-la a la guillotina: tots els vicis, totes les formes de depravació van ser atribuïdes sense vacil·lar a «la lloba austríaca».  De la carrossa d’or al carro de l’escorxador, del luxe a la privació, del triomf a la guillotina, la vida de Maria Antonieta és el símbol tràgic del brutal naixement d’una nova era en la Història de la Humanitat.

Sinopsi

Familia és la història d’una saga familiar explicada pel seu únic supervivent. Una princesa, una reina i un dolent desgranen la seva història i la seva relació amb el protagonista.
Dolor, amor i resiliència són les tres paraules que defineixen aquest muntatge. Portada a escena com un conte, el seu actor protagonista es fica a la pell de cadascun dels membres d’una família que ja no existeix per entendre-la, perdonar-la i acomiadar-se’n en pau.
Quan tot surt a la llum i quedem exposats ja no hi ha res a témer i això ens fa més forts que mai.