Després de l’èxit de les darreres temporades de Flamenc arriba de nou al Teatre Sans una oferta cultural única. Un espectacle d’autèntic flamenc que es representa en un teatre situat en un casal gòtic del segle XIV, al centre històric de Palma. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir l’autèntic flamenc, interpretat per artistes premiats en diversos festivals internacionals. Fantasia flamenca inspirada en la substància de les sonoritats, els ritmes i l’esperit del folklore andalús, submergint-nos dins les profunditats, l’accentuació i el sabor flamenc tant per soleá, com per seguiriya o bulería.
Després d’uns quants anys fent lectures, monòlegs, escenes i improvisacions sobre Shakespeare, ja tocava oferir al públic un treball basat en els seus textos. Així els alumnes de Postgrau, amb alguns de Tercer i Segon curs, presenten aquestes Bruixes i Bruixots com a un exercici d’interpretació, però també com a una dramatúrgia especial de l’obra Shakespeariana.
Hem agafat les bruixes de Macbeth com a fil conductor i exploram una gamma de personatges malèvols dels qui rodolen a les obres d’aquest excels dramaturg.
Escenes de Macbeth, El Mercader de Venècia, Ricard III o Otel·lo, jugant també com a mode d’introducció amb els clàssics monòlegs de Julieta, Cleopatra, Hamlet, Shylock o Iago… que ens condueixen a un espai escènic suggeridor i polivalent on es desenvolupen intenses situacions d’alguns dels personatges més rics de la literatura dramàtica universal.
De la tragèdia a la comèdia, un trànsit pels moments foscos amb alguna alegre esquitxada per presentar un collage d’escenes amb cert lligam i continguts que ens conviden a tastar algunes de les obres mestres de l’autor, un projecte d’escola dels alumnes més avançats que traspua amor al teatre i generositat en el treball.
INTÈRPRETS: Alumnes de l’eScola d’Arts escèNiqueS DIRECCIÓ: Pere M. Mestre AUTOR: W. Shakespeare
Enguany com a muntatge de final de curs, l’escola d’arts escèniques presenta l’obra CAOS, basada en textos dels autors contemporanis Michael Frayn i Alan Ayckbourn, aquest darrer un dels autors més divertits i representats al Regne Unit després de W. Shakespeare.
És una comèdia hilarant que frega el teatre de l’absurd amb una profunda reflexió sobre la comunicació.
Un muntatge coral de vegades divertit i alhora original que comporta un exercici interpretatiu de primer nivell.
INTÈRPRETS: Alumnes Escola d’Arts Escèniques DIRECCIÓ: Mateu Grau AUTORS: Michael Frayn i Alan Ayckbourn
Familia és la història d’una saga familiar explicada pel seu únic supervivent. Una princesa, una reina i un dolent desgranen la seva història i la seva relació amb el protagonista. Dolor, amor i resiliència són les tres paraules que defineixen aquest muntatge. Portada a escena com un conte, el seu actor protagonista es fica a la pell de cadascun dels membres d’una família que ja no existeix per entendre-la, perdonar-la i acomiadar-se’n en pau. Quan tot surt a la llum i quedem exposats ja no hi ha res a témer i això ens fa més forts que mai.
Fitxa artística
AUTOR, DIRECTOR I INTÈRPRET: Dani García
ESCENOGRAFIA: Anabel GoMar SO: Toni Pastor VESTUARI: P. Cámara FOTOGRAFIA: Laura Cora DISSENY GRÀFIC: José M. Márquez ASSISTENT: Nach Barló
Una dona lliure. Una època turbulenta. Una vida tràgica. «Maria Antonieta» és un unipersonal teatral i poètic, una encarnació delirant i honesta de la víctima més cèlebre de la Revolució Francesa. Un text original de l’actriu a partir de diverses fonts: la biografia escrita per Stefan Zweig, cartes originals de Maria Antonieta i la seva família, pasquins periodístics i proclames de l’època, serveix de detonant per a un treball d’encarnació poderós i lliure, en la línia experimental del Laboratori Teatre de Jessica Walker. Un tour de force actoral que travessa amb honestedat i risc les diverses facetes del personatge: La reina, l’amant, l’estrangera, la malgastadora, la mare, l’actriu, la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada. Maria Antonieta fou la filla menor de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa, Maria Antonieta va ser una dona lliure en una època turbulenta. La van casar als 14 anys amb l’hereu al tron de França. Va ser un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea. L’obra relata la seva tempestuosa arribada a Versalles, la frustració davant la fredor del seu espòs, el seu apassionat romanç amb el comte Von Fersen, la seva caiguda en desgràcia —arrossegada per l’onada de l’aixecament popular— i el seu judici i execució en 1793. Per desprestigiar a la reialesa, la Revolució havia d’atacar a la reina i en la reina a la dona. No es va estalviar cap calúmnia per dur-la a la guillotina: tots els vicis, totes les formes de depravació van ser atribuïdes sense vacil·lar a «la lloba austríaca». De la carrossa d’or al carro de l’escorxador, del luxe a la privació, del triomf a la guillotina, la vida de Maria Antonieta és el símbol tràgic del brutal naixement d’una nova era en la Història de la Humanitat.
Des d’Estudi Zero Teatre volem presentar-vos la Campanya de Funcions Concertades per a Grups que organitzam des del Teatre Sans d’un dels nostres espectacles més emblemàtics amb motiu del 40è Aniversari de l’obertura del teatre: La Cantant Calba
Un muntatge dirigit a joves i adults que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en elIX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Estudi Zero va estrenar La Cantant Calba al Teatre Sans la temporada 85/86. De llavors ençà se n’han fet més de 200 representacions. Ha girat per tota la península, Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Girona, Ciudad Real, Badajoz, Santander, Astúries,…
També ha participat a distints festivals iberoamericans, i programacions a Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai, Perú… (7º FESTIVAL DE TEATRO PATAGONIA EN ESCENA, FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO ITINERANTE POR CHILE PROFUNDO (FITICH), 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA Iberoamérica en Escena,… sempre amb un extraordinari èxit de públic i crítica.
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
INTÈRPRETS: Pepa Ramon, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Dominic Hull, Imma Villalonga / Laura Dalmau i Xim Vidal
Traducció: BIEL MESQUIDA Direcció: PERE M. MESTRE
DURACIÓ: 70 min
IDIOMA: català
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
La lluna la pruna és un espectacle d’ombres acolorides, que presenta un conjunt de petites històries independents encadenades subtilment. La il·lustració amb imatges, la música i les petites dramatitzacions acompanyen les cançons i els poemes que formen part de l’incipient bagatge cultural dels més petits.
Fitxa artística
CREACIÓ I DISSENY: Mercè Framis DIÀLEGS: Mercè Maure TERESETERES: Mercè Framis i Olga Olveira VERSIÓ MUSICAL: Joan Saura CANTANT: Anna Subirana CONSTRUCCIÓ DEL TEATRET: Tero Guzman CONFECCIÓ DEL FRONTAL: Pilar Albadalejo DIRECCIÓ: Mercè Framis
El Follet Vermellet ens visita, carregat amb les seves maletes vermelles per mostrar-nos els seus objectes més estimats, les seves cançons i els seus contes preferits. També vos parlarà dels seus amics d’altres colors. T’imagines de quin color és el seu raspall de dents, quina creus que és la fruita que més li agrada i la seva història preferida?
«Cavalcant pel vent, digues-me gota on vas. Vull ser núvol de pluja, vull ser riu i mar.»
El de la nostra gota no és un viatge, en són dos. D’una banda, el viatge físic i natural del mateix cicle de l’aigua, els diversos estats, la utilitat, la necessitat, el camí, l’existència com a vapor als núvols, la caiguda en forma de pluja, el pas pels rius i l’arribada al mar. En resum, tots els processos naturals que envolten el viatge sense fi d’una goteta d’aigua.
D’altra banda, aquest viatge és també un viatge poètic. La nostra no és una gota qualsevol, és una llàgrima, per tant, una goteta que sorgeix de l’emoció, que ve directament del cor. Una goteta tan especial no es conforma i revoluciona tots els personatges amb què es troba.
Impulsada pels mateixos nens es perd a l’aire, fins que és trobada pel seu pare el vent que la teixeix per formar un núvol. Viatja per l’aire, juntament amb altres núvols i plou, i mulla camps i deserts, fins a arribar al riu… i després al mar? No, la nostra gota, seguida per les altres, es nega a arribar al mar. La Tortuga, la Balena i el Cranc no saben què passa. Tot i això, finalment, la nostra gota i les altres aventureres flueixen fins al mar, i des d’allà torna a l’ull de la titellaire del qual ha sortit, però, novament impulsada pels nins, torna a començar el seu viatge en un cicle sense fi.
Citant Jacques Cousteau: «Sovint oblidam que el cicle de l’aigua i el cicle de la vida són un mateix».
Fitxa artística
TEXT:Julia Juárez e Iñaqui Juárez DIRECCIÓ: Iñaqui Juárez
TITELLAIRE: Julia Juárez AJUDANT DE DIRECCIÓ: Azucena Roda
PRODUCCIÓ: María José Montón
DISTRIBUCIÓ: Pilar Pardo
DISSENY DE VESTUARI: Julia Juárez IL·LUMINACIÓ: Julio Sebastián DISSENY: María José Montón y Julia Juárez ESCENOGRAFIA: Julia Juárez CONSTRUCCIÓ DE TITELLES: Pablo Girón y Azucena Roda
