Artiga – La Mercantil

Un pare, que educa gairebé en solitari el seu fill, ens relata i reviu la seva història de criança. Un fill, que ha rebut una educació progressista i diversa, acompanyada d’un entorn familiar format per amics gais del pare, una àvia poc convencional i històries amoroses de madrastres que mai no han exercit com a tal.
En un moment de l’adolescència, sense avís previ –com sol passar– la rebel·lia de tota aquesta generositat i idealitat d’educació i cura, serà qüestionada: el fill comença a tenir actituds homòfobes, xenòfobes i problemàtiques respecte als valors que ha viscut i rebut a casa; i això és el que generarà el gran dilema al pare: fins on s’han de permetre aquests qüestionaments – propis de l’edat – dins de casa seva, quan ofenen a si mateix i al seu entorn? Fins quan s’ha d’aguantar i responsabilitzar, com a tutor, d’algú que planteja idees i defensa valors que semblen deplorables i contraris als seus principis? Quant preval el fet de ser “pare” –cosa en què es va bolcar amb tot el seu ésser durant 15 anys– respecte a la integritat de la seva persona adulta?