Aquest novembre és un mes d’activitat intensa al Teatre Sans! Acomiadam la Mostra de Tardor amb dos espectacles familiars vinguts de Madrid i del País Basc. Dues propostes que […]
L’eScola d’Arts EscèNqiueS del Teatre Sans, vos ofereix una proposta formativa dirigida a nins, joves i adults en diferents modalitats, horaris i metodologies perquè pugueu trobar el curs o taller que més s’adapti als vostres objectius i necessitats.
Peça multidisciplinar que reuneix dansa, teatre, arts visuals, música i poesia.
Mulla la llum narra les diferents adversitats a les que s’ha d’enfrontar la Hannah per aconseguir la seva llibertat dins l’univers distòpic en el que viu, “la Fàbrica”. La Hannah farà un recorregut foucaultià per diverses situacions d’explotació en les que haurà de lluitar, responent a allò que mana el seu cor. “La Fàbrica” també és habitada per l’Eve i l’Otto, que, si bé en un principi fan tot allò possible per sotmetre la Hannah i reconvertir-la en “una més”, finalment es deixen commoure per la seva proposta, retornant a la seva humanitat.
Aquesta obra és una reflexió sobre els límits de la llibertat personal i comunitària dins d’un món on regnen l’utilitarisme, la incomunicació i el patriarcat, creada a partir de les impressions i vivències de cada membre de la companyia. És un recorregut sensitiu, visual i emocional per un camí de lluita contra les injustícies.
COLORADAS
Coloradas és una companyia mallorquina de teatre visual de llarga trajectòria. Fundada per Blanca Alonso a Mallorca l’any 2009, aquesta companyia s’especialitza en la fusió de les arts plàstiques i el teatre. Sempre a la recerca de noves possibilitats expressives, Coloradas introdueix a les seves creacions dansa, objectes i música.
L’actriu Clara Ingold estrena el seu primer espectacle en solitari al Teatre Sans de Palma: Peatges, una obra que transita entre el concert i el monòleg a partir d’experiències autobiogràfiques. L’espectacle és fruit d’una residència de tres mesos al Teatre Sans. Cançons i monòlegs que sorgeixen d’experiències reals. Un espectacle que no és un espectacle o un concert que no és un concert, en qualsevol cas és deleitar-se amb el seu art tan personal i carismàtic.
Peatges va néixer d’un somni de na Clara, i ara és una realitat. S’han programat tres sessions al mes de novembre, i en dos dies totes les entrades estaven exhaurides. Per això, està previst que aviat se n’anunciïn noves funcions.
«Si això és una sinòpsi seriosa, diré que Peajes és un projecte de na Clara Ingold amb música de na Clara Ingold que parla de l’acumulació, l’afecció, l’amor i sobretot de la creació. Però en realitat és un monòleg que no és un monòleg i un concert que no és un concert. Veniu a gaudir del meu sofriment. Vos estim!» Clara Ingold
«Allò que no es conta és com si mai no haguera existit» A. Cervera
GASKIN no és només un homenatge a tots els republicans que van haver d’emigrar, és també una proposta escènica que tracta de l’amistat i de la traïció, del silenci i de les raons del silenci, del dol i de la culpa, de la infantesa i d’un pare i una filla que es retroben després de 35 anys.
LA CRÍTICA HA DIT…
Producción de la compañía del teatro Círculo, ‘Gaskin’ es una obra creada a partir de los diarios de Antonio Gassó, aviador de la Segunda República apodado así cuando se formó como piloto en la URSS, escritos durante su encierro de cuatro años en los campos de trabajo y de concentración de Argelia. Su hija Laura los publicó en 2013. Siendo un homenaje a su figura, la obra va más lejos al tratar temas humanos desde lo íntimo: la amistad, la traición, el silencio y sus razones, la supervivencia, el dolor, la culpa, el compromiso político y las relaciones humanas. Se agradece que el texto sea hondo y no se quede en la superficie elegíaca de Gaskin. Sin perder emotividad, su figura queda reforzada al identificarse el espectador con lo tratado. Beatriz Fariza, autora y directora, sitúa a su hija Laura como protagonista y centro de la obra. A su alrededor gravitan en alternancia las relaciones con su padre treinta y cinco años después y con su amiga Marta, que pretende escribir una novela histórica basada en los diarios encontrados casualmente. La estructura en paralelo crea un atractivo juego teatral distanciado entre opuestos, con un personaje ausente y confidente, Júlia: la relación entre padre e hija entre lo onírico y la atmósfera irreal, sensible y poética con la arena de la playa de la feliz infancia, y de las amigas, realista y de conflicto. Laura es una persona con conciencia política, mientras Marta es bastante frívola. En una de las mejores escenas, una canta simbólicamente ‘Diguem no’ de Raimon y la otra ‘Yellow submarine’ de Beatles. El uso de los diarios será el punto clave de su relación. Los cien minutos de duración merecen la pena. La sorpresa final remata el buen oficio interpretativo de Miguel Ángel Cantero (penetra su palabra en la oscuridad como Gaskin), Cruz Hernández (la inquieta Marta) y Ana Campos (la sensible Laura con buenos cambios de registro). Muy compenetrados, descubren la necesidad de rescatar cualquier testimonio, no para ofrecer tópicos ideológicos sino para escribir la Historia con lo silenciado.
La projecciói músicad’ «unglobo,dos globos,tres globos»doneninici al’obraen la qual lesXamanes «KatiaiSelma»celebrenamb el públic el«cumplesiglo»de Gloria Fuertes.Ensexplicaranalgunescosesmoltinteressants de la sevavida i tambéjugaran,ambalgun delscontes, personatgesipoemesmésconeguts de lapoeta:Pelines, Coleta, Pitu Piturra, para pintar un niño, los juguetes son para jugar, a jugar de verdad,… Totacabaambel desallotjamenturgent de lasala davantun voraçincendique amenaçafins als mateixos fonamentsdelTeatre.
Un aparent captaire convoca amb la seva cantarella als estupefactes «vilatans»: vol aconseguir suport per al seu enigmàtic «Pla infal·lible» per a l’economia mundial. Un dels assistents es postula per ajudar-lo i convertir-se en el seu Assessor amb la secreta intenció de robar-li el seu «Pla…». Al voltant d’un carro de supermercat ple de sorpreses, assistim a una cruel i descarnada lluita per un poder imaginari on, per l’atzar de les escombraries, es colen -al costat de retalls de premsa- fragments, versos i textos d’autors clàssics espanyols: des de Cervantes a Espronceda, passant per Quevedo, Moreto, Calderón… Els uns, vendran a conte reforçant el conflicte o soscavant les raons i fets dels personatges; altres, seran oportú recurs escènic.
Amb una posada en escena intensa i impactant, plena d’humor i girs de guió, «els vilatans» -el públic- no estaran mans plegades sinó que s’hauran d’arromangar dins aquesta trama circular en què la corrupció, la intriga, la mentida, la hipocresia, la desigualtat, ens acosten a la realitat quotidiana.
La periodista Mariona Forteza reivindica el mallorquí Joan Mascaró i Fornés
amb un reportatge musical
Un petit espectacle per reivindicar la figura de Joan Mascaró i Fornés, un gran savi que va néixer a Mallorca i que encara avui és bastant desconegut. Aquesta és la proposta de la periodista i cantant Mariona Forteza. Un format original amb narració, cançons i fons musicals en directe. Un reportatge radiofònic damunt un escenari.
Nascut a Santa Margalida (Mallorca) a finals de segle XIX, Joan Mascaró va fer gairebé tota la seva carrera a Cambridge (Anglaterra). Persona totalment avançada al seu temps, va traduir textos sagrats de l’Hinduisme i el Budisme, quan gairebé ningú coneixia aquests temes a Occident.
Va vendre milions de llibres a tot el món i no és exagerat afirmar el moviment juvenil i hippy dels anys 60 i 70 no hauria estat el mateix sense ell. Durant un període de temps es va relacionar amb el beatle George Harrison, a qui va influir molt en els camins de l’espiritualitat. Aquella trobada va ser important, perquè Harrison va amplificar encara més, amb la seva popularitat i la seva música, el missatge de la filosofia oriental.
Amb aquesta trobada com a punt de partida, Mariona Forteza munta en directe un reportatge que fa un retrat humà de tots dos personatges: Mascaró i Harrison. Dos homes amb els seus problemes i contradiccions que van mostrar nous camins a la humanitat.
Una gravadora, una llibreta amb notes i una guitarra són les eines que Mariona Forteza fa servir en aquest format, que incorpora també peces del cançoner popular de Mallorca. Les cançons esdevenen el contrapunt emocional d’aquesta història fascinant i insòlita.
“Un muntatge amb aroma mallorquí protagonitzat per la periodista Mariona Forteza. Una espècie de reportatge radiofònic escenogràfic, combinant un text, que explica dolçament com si fos un conte, acompanyat per les cançons que interpreta amb la seva Guitarra”.
Eduardo de Vicente (El Periódico)
“La il·luminació i l’atmosfera que crea la senzillesa de l’escenari fa que et concentris en el seu to de veu i que et perdis dins la història, simplement genera pau”.
Andrea Forero (En Platea)
“Un petit gran espectacle, d’una enorme sensibilitat”
Imma Barba i Miquel Gascón (Voltar i voltar).
“Una reflexió sobre l’espiritualitat i la condició humana” (Escena 25)
Carrer de Txernòbil és un monòleg creat a partir del testimoni de la Ljudmila Ignatenko, la dona d’un dels bombers difunts arran del desastre nuclear de Txernòbil del 1986 a la ciutat de Prypiat, escrit per la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx al seu llibre La pregària de Txernòbil. L’obra succeeix al llarg d’un capvespre a la sala d’estar de casa la Ljudmila; ella seu davant d’una finestra i ens parla del dia en què el seu marit va sortir de matinada a extingir un incendi a la central nuclear i ja no va tornar. La veu de la Ljudmila, d’una transparència i intensitat corprenedores, esdevé un exemple d’amor grandiós i el testimoni únic d’una terrible experiència familiar que avui és un emblema universal de com sobreviure a l’horror.
El rey del Gurugú és el testimoni del drama de la migració vist a través dels ulls d’un gos, Marley. Aquest, adoptat per l’Adbul, marxa a la muntanya del Gurugú, el lloc de pas, la sala d’espera del paradís, on els migrants subsaharians malviuen esperant que els arribi l’hora de saltar la tanca i entrar a Europa. Quan Marley arriba a El petit Bamako, el campament d’Abdul, descobreix que l’han adoptat per fer de gos guardià, perquè avisi dels freqüents atacs de la policia marroquina. I aleshores, s’adona que serveix per a alguna cosa, que és imprescindible, que pot tenir una llar i crear vincles amb aquests Ulisses del segle XXI que es desviuen per arribar a la terra promesa que tant han somiat.
Cos a Cos i La Nave Va
Cos a Cos i La Nave Va són dues entitats dedicades a projectes teatrals de contingut social, tan artístics com pedagògics, que ara sumen els seus esforços per portar a terme aquest projecte.
Cos a Cos Teatre és una plataforma des de la qual s’impulsen els diferents projectes teatrals de Ferran Joanmiquel en col·laboració amb altres artistes i entitats. La intenció és que aquests projectes tinguin alhora una dimensió artística i social, ja que el teatre és un lloc de trobada, un acte col·lectiu, en el qual la representació teatral funciona com un mirall que ens retorna una imatge de la societat. La primera producció de Cos a Cos va ser Vidres als ulls, peça que parla sobre la realitat d’un noi que viu en un centre de menors (La Planeta, setembre 2013). Van seguir-la La crida, una reflexió sobre la xenofòbia (La Planeta, gener 2015), El rey del Gurugú, que us presentem (Teatre Ateneu de Celrà, novembre 2015), i, més recentment, La filla de Chagall, que tracta sobre la recerca de la pròpia identitat (Auditori de La Mercè, Girona, març 2016).
La Nave Va va començar com a companyia teatral apostant pel teatre contemporani i va realitzar la producció de Restes humanes sense identificar i l’autèntica naturalesa de l’amor de Brad Fraser, coproduïda pel Mercat de les flors l’any 2001 i dirigida pel Manel Dueso. La producció va ser triada entre els 5 millors espectacles de l’estat espanyol segons la crítica i va rebre 5 nominacions dels Premis Butaca i va guanyar el del millor actor, David Selvas, i la millor escenografia, Xavier Garcia. El mateix any, Augusto Boal va fer un curs a Barcelona que va influir en un canvi de rumb més social de La Nave Va. Des d’aleshores, La Nave Va ha combinat el treball artístic amb el social i educatiu, creant nombrosos tallers‐espectacles com L’equilibri és cosa de dos, sobre la violència de gènere, T’ho has de guanyar (coproducció amb la cia. Frec a Frec), Els 3 amics o Despulla’t d’injustícies que s’ha presentat a Finlàndia, Bulgària i Estònia. Com a darrers treballs La Nave Va ha produït l’espectacle Connexions.3, sobre tres dones de diferents generacions, Vine hi ha coses que vull que vegis… (al Festival Inund’Art de Girona el 2013) i Carícies de pedres i aigües, obra inaugural del Festival Fitag de Girona al Teatre Municipal el 2014 amb el col·lectiu Afroginonis, tractant el tema de la identitat i el fet migratori.
Voleu viatjar per l’univers, conèixer els planetes? Una estrella ha caigut del cel i ens ha contat el secret del Big Bang. Un viatge visual i sonor per la immensitat de l’univers i dels seus planetes imaginaris. Un espectacle creat per Carme Serna i Maria Borràs.
EL FLAUTISTA D’HAMELÍN OLVEIRA-SALCEDO (Catalunya) 25 de Setembre Dv 19h Espectacle per a públic familiar Preu: 5€
El punt de partida és la llegenda popular medieval alemanya que conta com un flautista, amb la música de la seva flauta, allibera d’una plaga de rates la ciutat d’Hamelín i com, més tard, s’endú els nins de la localitat per a allunyar-los d’uns adults que s’han negat a complir la promesa de recompensar- li la feina. Una història que suggereix una societat putrefacta i decadent que necessita un canvi.
PETITS SUÏCIDIS ROCAMORA (Catalunya) 26 de Setembre Ds 18:30h i 20:00h Sala Petita Espectacle per a públic jove i adult a partir de 12 anys Preu: 5€
Sorprenent muntatge que s’escenifica usant un llenguatge ritual extravagant on l’objecte no es disfressa ni transforma per a representar papers o personatges propis de les vicissituds humanes, sinó que, acceptant o cercant d’eludir la seva funció objectiva, es representa a si mateix amb captivadora dignitat. L’actor no usa els objectes, sinó que els ajuda a expressar-se.
Una fusió de blues, folk i rock, però també amb espècies de jazz, música de ball i melodies i ritmes ètnics. Una actuació íntima però alhora fantàstica, que inclou cançons originals amb humor, carregades de sensació ètnica i de bluesy, us farà experimentar tot un espectre d’emocions, des de tremolar fins a balancejar-vos amb alegria a mesura que us deixeu anar al ritme i l’harmonia. Més de 100 concerts a nombrosos escenaris de les Illes Balears (Mallorca, Eivissa i Formentera), així com a Polònia, Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, Croàcia, Hongria i Àustria, cridant l’atenció del públic, que ho descriu com una original combinació de sons i gèneres.
SOLISTA ROCAMORA (Catalunya) 27 de Setembre Dv 12:30h Espectacle per a públic familiar Preu: 5€
Set històries divertides, poètiques, sorprenents, representades amb sis marionetes i un esperit comú: la versemblança de vida pròpia. El tereseter actua amb elles en escena. De vegades hi intervé per voluntat pròpia o perquè s’hi veu forçat per la situació, en altres “desapareix” en centrar l’atenció en la tereseta.
