ESTUDI ZERO – TEATRE SANS

Descobriu la màgia d’un llogaret gallec on cada dia és un joc.
¡PUM PUM! ¿QUIÉN HAY?, és una comèdia musical que ens endinsa en la vida de Gaia, una nina ben espavilada que ens guia a través dels jocs tradicionals del seu poble.
Juntament amb personatges tan carismàtics com tia Maruxa i don Rosmón, la Gaia desafia els secrets de les portes veïnades, embolicant a tothom en una aventura de rialles i revelacions.

Quan apareixen nous i misteriosos veïnats, el poble s’enfronta a les seves pors amb una sèrie d’equívocs còmics que ens recorden la importància de l’acceptació i la diversitat.

Un actor entrevista la seva imatge (projectada en una pantalla a tamany real) a la recerca de «la veritat» sobre ell mateix. Al final, l’únic que troba és un buit que no sap com explicar. És un diàleg entre allò presencial i allò virtual, el teatre i l’audiovisual, el que és real i el que no. Més enllà de donar respostes, genera preguntes i treu a la llum les contradiccions d’un univers molt individual, amb un toc d’humor.

Un espai ambulant on viuràs una experiència multisensorial única.
Un oasi poètic per gaudir en intimitat amb les persones que estimes o et trobes pel camí. Un museu en miniatura on fer grans les petites coses.
Un paradís per descobrir allò que, malgrat la seva bellesa, no arribem a percebre en el dia a dia. Un teatre exempt d’escenari, butaques o jerarquies, on podrem tombar-nos i simplement somiar.

Ricart, un pare que educa gairebé en solitari el seu fill, ens relatarà i reviurà la seva història de criança. El fill, en Lionel, que ha rebut una educació progressista i diversa, en un moment de l’adolescència, sense avís previ, com sol passar, qüestiona tota aquesta generositat i idealitat d’educació i cura: començarà a tenir actituds homòfobes, xenòfobes i problemàtiques respecte als valors que ha viscut i rebut a casa; i és això, el que generarà el gran dilema al pare: fins on s’han de permetre aquests qüestionaments – propis de l’edat – dins de casa seva, quan ofenen a si mateix i al seu entorn? Fins quan s’ha d’aguantar i responsabilitzar, com a tutor, d’algú que planteja idees i defensa valors que semblen deplorables i contraris als seus principis? Quan preval el fet de ser “pare” respecte a la integritat de la seva persona adulta?