ESTUDI ZERO – TEATRE SANS

Laia sofreix un desamor. Sofia i Toni lluiten pel desig de tenir fills. Tres amics de la
universitat afronten les complexitats de les relacions humanes i els conflictes interns
de cadascun. Mentides i secrets posaran a prova la seva amistat. Un final tràgic on
la confiança, la fertilitat, l’amistat, el desig, l’amor, la incertesa i el dolor seran els
detonants per la caça.

Després de la presentació de Mae la meva sensació va ser una buidor enorme, em va disgustar un resultat massa trist. Dels testimonis recollits, la majoria van ser de llàgrimes i tristor, per això vaig decidir guardar Mae en un calaix, entre treball i dubtes no va sortir més que una sola vegada per a una performance als patis de la Misericòrdia per a un festival de titelles celebrat a l’illa en 2022. A la fi, una tarda de divendres de principis de 2023 decideixo treure Mae del calaix, despullar-la, arrencar-li la perruca i la roba i donar-li un gir a tot, cremar allò creat (com van cremar a les bruixes), deixant només les cendres i partint dels meus majors temors i amors i així crear una cosa divertida, on el públic pugui relaxar-se i també pensar, però sobretot gaudir, tal vegada plorar, però des de la comoditat. WITCH, el nom que provisionalment té el projecte, podria ser un espectacle de cabaret, amb tots els components que es quedin durant el procés de creació, no pretenc més que jugar amb tot el que surti de les meves entranyes, deixant suor i llàgrimes d’alegria. M’agradaria que fos un espectacle de maleta, de poc text i traduït a tres idiomes, amb la intenció de poder viatjar a petits teatres de tota Espanya (fins i tot Europa), un espectacle divertit, estimulant i molt visual, visceral i provocador alhora. M’agradaria simplement gaudir del procés de creació i contar part de la meva història, com em va dir aquell actor una vegada; “has de contar la teva història” …
I aquesta seria la història, la d’una actriu que es reconeix bruixa i que assumeix que la cremin una vegada i una altra, però reneix de les seves cendres, per a continuar sent ella mateixa, cada dia més vella, però més sàvia.

Una dona, de la qual no es pot dir el nom, fa un recorregut vital a partir d’un record que li evoca l’espai on es troba, un terrat.

Cerca la manera de ser honestament ella, però també cerca la manera de ser tot el que mai no ha pogut ser, el que no li han deixat ser, el que no és.

El sentiment de mediocritat i la lluita per escapar d’ell viatgen amb la protagonista per intentar traspassar les barreres que delimiten el jo, constret i encotillat, cap a la llibertat.