Martinsky, un maldestre oficinista que contínuament es fica en problemes, viu entre els pols oposats de la seva realitat quotidiana i el somni de ser un artista reeixit i triomfant.

L’avorriment que genera la rutina el porta a jugar amb els seus elements de treball per transportar-se a mons de fantasia, transformant la seva oficina en un circ on mostrar al públic les seves habilitats, i així sentir-se ple de valor i autoestima.

Aquesta realitat onírica es veu coartada quan sorgeixen els fantasmes del passat, les seves pors i els seus pensaments limitants que el tornen a arrossegar a la realitat quotidiana de la seva oficina, i la frustració que això li genera. Durant el desenvolupament de l’espectacle, Martinsky descobreix que l’afecte i el reconeixement no arriben quan viu dins del seu món de fantasia basat sobre una imatge idealitzada del que ell voldria ser; sinó quan es permet ser ell mateix amb totes les seves qualitats i particularitats.

I per què no… sacsejar suaument les nostres idees preconcebudes sobre La distribució de rols entre papàs i mamàs?

I aquí teniu… una suau sacsejada als rols tradicionals entre pares i mares. Aquest espectacle de titelles explora la química que connecta Dadum (una mescla de pare i mare) amb el seu fill o filla. Retrata la tendresa infinita, la complicitat turbulenta i les situacions còmiques del seu dia a dia. Pourquoi pas?, un duet entre un home-acròbata i una tereseta-infant, és una peça peculiar, emotiva i extravagant alhora.

Trobem el mateix procés per a cada creació d’Alain Moreau: a partir d’una primera idea, construeix una història embrionària, una escenografia, titelles. Els posa en escena amb la complicitat dels actors que els donen vida, els xiuxiueja a l’orella un tema, una inquietud, una pregunta i només li queda escoltar-los comptar sense paraules el que han de dir-nos. Després d’això amb gran preocupació per la llegibilitat, treball dramatúrgic de gran precisió i sempre amb una gran economia de mitjans.

 Quan es tracta de creació per a un públic jove, confia en els nens, no els ensenya prèviament la feina, sinó que simplement els marca les pautes que els permeten experimentar el fil de la història que compta. I després hi ha aquest amor indescriptible per les emocions que permet que els seus petits personatges siguin més humans que la natura