Categoría: Teatre Sans

COMPRAR ENTRADES

Una nit, Estrella descobreix unes calces a la butxaca dreta de l’americana de Bernabé. Aquesta troballa converteix la nit en una espiral delirant en què surten a la llum els desitjos més ocults, frustracions i tensions del seu matrimoni.

COMPRAR ENTRADES

És una obra on en Guillem i na Matilda, dos vells mil·lenaris, juntament amb la cantant lírica Magnòlia, ens conviden a través d’un campionat del Joc de l’Oca a reflexionar sobre el secret de Viure que porta implícit Morir.

Una obra de TEATRE DOCUMENT, on a més de la Companyia intervenen persones de la comunitat que expliquen els seus testimonis per tal d’apropar-nos com a societat compassiva a una etapa de la vida que ens porta a Rumbo Desconocido, però no per això un destí “horrible” .

Un dels personatges, Guillem ens diu: “No entenc perquè la mort té tantes fakes news, si els que han estat a prop diuen que hi ha llum i se sent pau”.

COMPRAR ENTRADES

Hi ha una tragèdia oblidada, a què els llibres d’història gairebé no fan al·lusió, consumida fins a la caiguda del mur de Berlín molt a prop nostre. Al final de la Segona Guerra Mundial, milers de soldats i civils italians es mantenen atrapats a Albània amb l’arribada del règim dictatorial, obligats a viure en un clima de terror i subjectes a persecucions periòdiques i violentes. L’espectacle ITALIANESES explica en primera persona, amb inesperada ironia i tendresa, una història inspirada en aquestes històries reals: Tonino Cantisani neix a un camp de presoners a Albània el 1951. De pare calabrès i mare albanesa, viu al camp durant quaranta anys creient en un pare i en una Itàlia de conte. Al 1991 arriba a Itàlia després de la caiguda del règim i la realitat no coincideix amb el que s’havia imaginat. Amb un to lleuger, poètic, amb una mirada càndida, Tonino ens explica la seva passió per les teles, el seu amor per a una noia al camp, la seva reclusió i la de la seva mare, el seu retrobament amb el pare.

COMPRAR ENTRADES

Ponència Performàtica
Enveja/culpa/tristesa/frustració/ És natural tenir filles a l’edat en què ens plantegem tenir-les? Què podries arribar a fer per evitar-ho? Fins on estàs disposada a arribar per tenir-les? Sabem acompanyar emocionalment a les persones que no han pogut complir el seu desig de ser mare o pare? Les Moskitas Muertas varen néixer l’any 2017 en l’entorn particular de l’illa Formentera. Procedents de llocs i disciplines diferents, Xènia Fuertes (músic i actriu) i Mireia Sobrevela (actriu i ballarina), ens unim impulsades per la necessitat vital de comunicar-nos amb el nostre entorn a través de l’art.
Órfiles (memòria d’un ventre buit) pretén donar llum a un tema tan amagat i comú com és la infertilitat. Assessorades en tot moment per la xarxa Red Infértiles, ens posem a la pell de parelles que senten la frustració i el dolor de perdre la seva criatura. Dones, no sempre reconegudes com a mares que pateixen falta de cura i menyspreu per part del seu entorn i d’una societat que les deixa soles i vulnerables.

Una peça de teatre físic amb música original més un col·loqui amb els espectadors i especialistes en la temàtica

COMPRAR ENTRADES

Una illa,
o un desert.
Una moqueta firal aferrada amb cinta de doble cara.
Ogigia o Mallorca,
és igual on.

Penèlope o Calipso condemnades a estimar a un mateix home intenten trobar qui són
dins aquest buit.
En un altre temps, o a una altra freqüència, 41 i 43 sostenen un volant que les condueix a l’origen dels seus mals.
Un viatge frenètic on la col·lisió d’aquestes quatre veus aixecarà les faldes i les vergonyes.

COMPRAR ENTRADES

Aquest és un espectacle de 3 dimensions on la performance, els objectes i les projeccions, juguen individualment i en conjunt, per a crear noves imatges plàstiques, resignificant el sentit dels objectes constantment, gràcies al joc dels dispositius escènics, creant capes i capes de sentit. Hey!! Fet per mi, el menda lerenda, amb una poètica que soscava en el més profund de l’espectador, per a llançar-li un missatge d’obertura de consciències, open mind… open mind… tot això gràcies a la dimensión del distanciament brechtiá… fins que…. Em cago en Satanàs… va haver de caure sobre mi un esdeveniment catastròfic… es va anar tot a la merda… Go to the shit… go to the shit….”la història viscuda per entendre, per entendre’s, per resoldre, per tancar, per col·locar el caos, per mantenir l’eix.

Quan la vida segueix, com si res, després d’un fet que podria esbucar tot el teu món, el terratrèmol està latent en les vísceres. Qui pot jutjar els actes quan les plaques tectòniques xoquen? Una dona conta com, quan tenia tretze anys, va tenir un affair amb el seu professor d’història antiga i va quedar embarassada. Obligada a créixer i fer- se gran de cop, suspesa entre el passat i el present, intenta explicar-se la història viscuda per entendre, per entendre’s, per resoldre, per tancar, per col·locar el caos, per mantenir l’eix.