La projecciói músicad’ «unglobo,dos globos,tres globos»doneninici al’obraen la qual lesXamanes «KatiaiSelma»celebrenamb el públic el«cumplesiglo»de Gloria Fuertes.Ensexplicaranalgunescosesmoltinteressants de la sevavida i tambéjugaran,ambalgun delscontes, personatgesipoemesmésconeguts de lapoeta:Pelines, Coleta, Pitu Piturra, para pintar un niño, los juguetes son para jugar, a jugar de verdad,… Totacabaambel desallotjamenturgent de lasala davantun voraçincendique amenaçafins als mateixos fonamentsdelTeatre.
Un aparent captaire convoca amb la seva cantarella als estupefactes «vilatans»: vol aconseguir suport per al seu enigmàtic «Pla infal·lible» per a l’economia mundial. Un dels assistents es postula per ajudar-lo i convertir-se en el seu Assessor amb la secreta intenció de robar-li el seu «Pla…». Al voltant d’un carro de supermercat ple de sorpreses, assistim a una cruel i descarnada lluita per un poder imaginari on, per l’atzar de les escombraries, es colen -al costat de retalls de premsa- fragments, versos i textos d’autors clàssics espanyols: des de Cervantes a Espronceda, passant per Quevedo, Moreto, Calderón… Els uns, vendran a conte reforçant el conflicte o soscavant les raons i fets dels personatges; altres, seran oportú recurs escènic.
Amb una posada en escena intensa i impactant, plena d’humor i girs de guió, «els vilatans» -el públic- no estaran mans plegades sinó que s’hauran d’arromangar dins aquesta trama circular en què la corrupció, la intriga, la mentida, la hipocresia, la desigualtat, ens acosten a la realitat quotidiana.
La periodista Mariona Forteza reivindica el mallorquí Joan Mascaró i Fornés
amb un reportatge musical
Un petit espectacle per reivindicar la figura de Joan Mascaró i Fornés, un gran savi que va néixer a Mallorca i que encara avui és bastant desconegut. Aquesta és la proposta de la periodista i cantant Mariona Forteza. Un format original amb narració, cançons i fons musicals en directe. Un reportatge radiofònic damunt un escenari.
Nascut a Santa Margalida (Mallorca) a finals de segle XIX, Joan Mascaró va fer gairebé tota la seva carrera a Cambridge (Anglaterra). Persona totalment avançada al seu temps, va traduir textos sagrats de l’Hinduisme i el Budisme, quan gairebé ningú coneixia aquests temes a Occident.
Va vendre milions de llibres a tot el món i no és exagerat afirmar el moviment juvenil i hippy dels anys 60 i 70 no hauria estat el mateix sense ell. Durant un període de temps es va relacionar amb el beatle George Harrison, a qui va influir molt en els camins de l’espiritualitat. Aquella trobada va ser important, perquè Harrison va amplificar encara més, amb la seva popularitat i la seva música, el missatge de la filosofia oriental.
Amb aquesta trobada com a punt de partida, Mariona Forteza munta en directe un reportatge que fa un retrat humà de tots dos personatges: Mascaró i Harrison. Dos homes amb els seus problemes i contradiccions que van mostrar nous camins a la humanitat.
Una gravadora, una llibreta amb notes i una guitarra són les eines que Mariona Forteza fa servir en aquest format, que incorpora també peces del cançoner popular de Mallorca. Les cançons esdevenen el contrapunt emocional d’aquesta història fascinant i insòlita.
Carrer de Txernòbil és un monòleg creat a partir del testimoni de la Ljudmila Ignatenko, la dona d’un dels bombers difunts arran del desastre nuclear de Txernòbil del 1986 a la ciutat de Prypiat, escrit per la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx al seu llibre La pregària de Txernòbil. L’obra succeeix al llarg d’un capvespre a la sala d’estar de casa la Ljudmila; ella seu davant d’una finestra i ens parla del dia en què el seu marit va sortir de matinada a extingir un incendi a la central nuclear i ja no va tornar. La veu de la Ljudmila, d’una transparència i intensitat corprenedores, esdevé un exemple d’amor grandiós i el testimoni únic d’una terrible experiència familiar que avui és un emblema universal de com sobreviure a l’horror.
El rey del Gurugú és el testimoni del drama de la migració vist a través dels ulls d’un gos, Marley. Aquest, adoptat per l’Adbul, marxa a la muntanya del Gurugú, el lloc de pas, la sala d’espera del paradís, on els migrants subsaharians malviuen esperant que els arribi l’hora de saltar la tanca i entrar a Europa. Quan Marley arriba a El petit Bamako, el campament d’Abdul, descobreix que l’han adoptat per fer de gos guardià, perquè avisi dels freqüents atacs de la policia marroquina. I aleshores, s’adona que serveix per a alguna cosa, que és imprescindible, que pot tenir una llar i crear vincles amb aquests Ulisses del segle XXI que es desviuen per arribar a la terra promesa que tant han somiat.
Cos a Cos i La Nave Va
Cos a Cos i La Nave Va són dues entitats dedicades a projectes teatrals de contingut social, tan artístics com pedagògics, que ara sumen els seus esforços per portar a terme aquest projecte.
Cos a Cos Teatre és una plataforma des de la qual s’impulsen els diferents projectes teatrals de Ferran Joanmiquel en col·laboració amb altres artistes i entitats. La intenció és que aquests projectes tinguin alhora una dimensió artística i social, ja que el teatre és un lloc de trobada, un acte col·lectiu, en el qual la representació teatral funciona com un mirall que ens retorna una imatge de la societat. La primera producció de Cos a Cos va ser Vidres als ulls, peça que parla sobre la realitat d’un noi que viu en un centre de menors (La Planeta, setembre 2013). Van seguir-la La crida, una reflexió sobre la xenofòbia (La Planeta, gener 2015), El rey del Gurugú, que us presentem (Teatre Ateneu de Celrà, novembre 2015), i, més recentment, La filla de Chagall, que tracta sobre la recerca de la pròpia identitat (Auditori de La Mercè, Girona, març 2016).
La Nave Va va començar com a companyia teatral apostant pel teatre contemporani i va realitzar la producció de Restes humanes sense identificar i l’autèntica naturalesa de l’amor de Brad Fraser, coproduïda pel Mercat de les flors l’any 2001 i dirigida pel Manel Dueso. La producció va ser triada entre els 5 millors espectacles de l’estat espanyol segons la crítica i va rebre 5 nominacions dels Premis Butaca i va guanyar el del millor actor, David Selvas, i la millor escenografia, Xavier Garcia. El mateix any, Augusto Boal va fer un curs a Barcelona que va influir en un canvi de rumb més social de La Nave Va. Des d’aleshores, La Nave Va ha combinat el treball artístic amb el social i educatiu, creant nombrosos tallers‐espectacles com L’equilibri és cosa de dos, sobre la violència de gènere, T’ho has de guanyar (coproducció amb la cia. Frec a Frec), Els 3 amics o Despulla’t d’injustícies que s’ha presentat a Finlàndia, Bulgària i Estònia. Com a darrers treballs La Nave Va ha produït l’espectacle Connexions.3, sobre tres dones de diferents generacions, Vine hi ha coses que vull que vegis… (al Festival Inund’Art de Girona el 2013) i Carícies de pedres i aigües, obra inaugural del Festival Fitag de Girona al Teatre Municipal el 2014 amb el col·lectiu Afroginonis, tractant el tema de la identitat i el fet migratori.
Una dona lliure. Una època turbulenta. Una vida tràgica. «Maria Antonieta» és un unipersonal teatral i poètic, una encarnació delirant i honesta de la víctima més cèlebre de la Revolució Francesa. Un text original de l’actriu a partir de diverses fonts: la biografia escrita per Stefan Zweig, cartes originals de Maria Antonieta i la seva família, pasquins periodístics i proclames de l’època, serveix de detonant per a un treball d’encarnació poderós i lliure, en la línia experimental del Laboratori Teatre de Jessica Walker. Un tour de force actoral que travessa amb honestedat i risc les diverses facetes de el personatge: La reina, l’amant, l’estrangera, la malgastadora, la mare, l’actriu, la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada. Maria Antonieta fou la filla menor de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa, Maria Antonieta va ser una dona lliure en una època turbulenta. La van casar als 14 anys amb l’hereu al tron de França. Va ser un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea. L’obra relata la seva tempestuosa arribada a Versalles, la frustració davant la fredor del seu espòs, el seu apassionat romanç amb el comte Von Fersen, la seva caiguda en desgràcia -arrastrada per l’onada de l’aixecament popular- i el seu judici i execució en 1793. Per desprestigiar a la reialesa, la Revolució havia d’atacar a la reina i en la reina a la dona. No es va estalviar cap calúmnia per dur-la a la guillotina: tots els vicis, totes les formes de depravació van ser atribuïdes sense vacil·lar a «la lloba austríaca». De la carrossa d’or al carro de l’escorxador, del luxe a la privació, del triomf a la guillotina, la vida de Maria Antonieta és el símbol tràgic del brutal naixement d’una nova era en la Història de la Humanitat.
Per què sembla impossible arribar a un punt d’enteniment quan les idees són diametralment oposades? I si, malgrat pensar tan diferent, trobàssim la manera d’entendre’ns? Dins un món on els polítics s’han extingit i el públic té el poder d’escollir, la reunió social s’ha vist clarament alterada. A Clau Ubuntu dues dones, amb idees radicalment enfrontades, es troben enmig d’una reunió de veïnats. Comença el joc salvatge. Lina Mira, Anna Berenguer i Ferran Bex, escriuen i dirigeixen Clau Ubuntu. La resta de l’equip són Belen Iniesta, Jordi Molero, Rosa Masagué i Biel Socias. Partint del repte d’imaginar en col·lectiu i havent posat en comú què volem explicar plegats, cada membre de l’equip té el compromís d’aportar la seva pròpia creació artística.
Assaig Obert + col·loqui procés creatiu
al
Teatre Sans
8 i 9 d’agost a les 20:30h
Aportació a la producció 10€
Residència artística al Teatre Sans en conveni amb el Teatre Principal
Actrius: Lina Mira i Anna Berenguer Text i direcció: Ferran Bex, Lina Mira i Anna Berenguer Vídeoart i il·luminació: Belén Iniesta Espai sonor: Jordi Molero Vestuari: Rosa Masagué Escenografia i disseny gràfic: Biel Socias
AUTÈNTIC FLAMENC ESTUDI ZERO – PALMA FLAMENCO Des del 12 d’agost Cada dimecres a les 21h
Adults: 27€ Nins fins a 5 anys gratuït Nins de 5 a 12 anys: 17€ Residents 25% de descompte
L’entrada inclou una copa de vi
Després de l’èxit de les darreres temporades de Flamenc arriba de nou al Teatre Sans una oferta cultural única. Un espectacle d’autèntic flamenc que es representa en un teatre situat en un casal gòtic del segle XIV, al centre històric de Palma. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir l’autèntic flamenc, interpretat per artistes premiats en diversos festivals internacionals. Fantasia flamenca inspirada en la substància de les sonoritats, els ritmes i l’esperit del folklore andalús, submergint-nos dins les profunditats, l’accentuació i el sabor flamenc tant per soleá, com per seguiriya o bulería.
Creada i interpretada per Laura Dalmau, la historia de Mae és un poc la historia de tots, perquè a la solitud existeix un silenci revelador que explica el més profund sentit de la vida, aquesta veu ens pertany a tots i això ens fa únics i eterns. Avui Mae fa 70 anys i vol cel·lebrar una gran festa, encara que les coses no sempre són com una espera, al final el millor és estar preparada a qualsevol canvi.
Després de Set maneres de ser Hamlet, arriba la segona part de la trilogia Shakespeare. Comèdia de falsos personatges improvisada a partir de la tragèdia Otel·lo el moro de Venècia. De quina manera arriben les històries de enveges, gelosies i traïcions a les perifèries habitades per personatges tragicòmics que tergiversen les noticies que els arriben per tal d’encabir-les en la seva quotidianitat. Amb JOSEP PERE PEYRÓ: Actor, director i dramaturg i BIEL RAMÓN: Actor