ESTUDI ZERO TEATRE estrena avui, 17 de desembre de 2024 la seva darrera producció EL GRAN TEATRE D’OKLAHOMA sobre textos de Franz Kafka amb una dramatúrgia se José Sanchis Sinisterra.
Que incideix en l’humor, la ironia, el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
Els avatars d’aquesta opció -la trama d’aquest espectacle- procedeixen, com s’ha dit, de llocs diversos de l’obra de Kafka; han estat també manipulats i reelaborats en molt diversa forma i grau per constituir-ho en accions, situacions i diàlegs d’ aquesta nova estructura dramatúrgica.
El gran teatre d’Oklahoma no constitueix una ‘antologia’ de fragments de L’obra de Kafka: aquests han estat engarjolats, ‘muntats’ en una trama unitària, en una situació que s’afirma com a coherent -coherència ‘kafkiana’, clar- i que resulta de la interacció de cinc personatges, en un temps i en un espai determinats, coincidents a més; i amb els de la representació.
Amb el nostre darrer espectacle El Gran Manicomi, una coproducció d’Estudi Zero Teatre amb el Teatre Principal de Palma, tornam a Mallorca després d’una gira nacional que ens ha duit per Badajoz, Madrid, València, Biscaia i Cáceres.
No vos perdeu les darreres representacions de l’any d’aquest homenatge a Antonina Canyelles!
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
Textos: Antonina Canyelles Dramatúrgia i direcció: Pere M. Mestre Intèrprets: Pepa Ramon, Xim Vidal, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Laura Dalmau, Joseda Ropero, Maria Rosselló Músics: Zoriana Ivaniv, Oleh Zahiney Equip tècnic: Joan Borràs, Jaume Miralles Música original: Oleh Zahiney Arts visuals: Lionel Garrote i Albert Ramon Ajudant de direcció i producció: Antònia Beltran
Idioma: Català
Duració: 70 min
Espectacle per a públic jove i adult
Un espectacle per homenatjar la poeta mallorquina contemporània Antonina Canyelles Colom, que hem dut a terme escenificant la seva poesia. Als seus 81 anys, Antonina Canyelles és una veu molt potent, imprescindible i essencial dins el panorama de la nostra literatura. La seva poesia no deixa indiferent, és un tret de literatura de la més pura, disparat al bell mig dels nostres cors. La seva poesia sorprèn, és com un fibló punyent ple de color i d’una agudesa que ens porta sovint a la rialla. Ella entusiasma als joves i als adults i omple teatres de seguidors apassionats per la seva poesia.
A l’espectacle set actors en escena desglossen una dramatúrgia amb recursos escènics audiovisuals i musicals que va més enllà d’un recital poètic.
El Follet Vermellet ens visita, carregat amb les seves maletes vermelles per mostrar-nos els seus objectes més estimats, les seves cançons i els seus contes preferits. També vos parlarà dels seus amics d’altres colors. T’imagines de quin color és el seu raspall de dents, quina creus que és la fruita que més li agrada i la seva història preferida?
La cantant calba va ser la primera obra dramàtica escrita per Eugène Ionesco. Posada en escena per Nicolas Bataille, s’estrenà l’11 de maig de 1950 al Théâtre des Noctambules. Des de 1957 ha estat permanentment representada al Théâtre de la Huchette, on ha aconseguit un nombre rècord d’interpretacions que l’han convertida en una de les obres més representades de França. A més, va rebre el Premi Molière d’Honor el 1989.
És, potser, l’obra primigènia de l’anomenat Teatre de l’Absurd. Suposa una crítica de la vida quotidiana, en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Un divertidíssim poema fonètic que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent de travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Ionesco, partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
S’ha dit que el seu teatre és una exageració selectiva de la realitat, amb la idea de mostrar la ridiculesa d’alguns aspectes, i La cantant calba n’és l’exemple més clar.
LA CANTANT CALBA | Un divertidíssim poema fonètic a un ritme frenètic
A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE 2024
LLOC Teatre Sans c/Can Sanç, 5, Palma
DATES 21, 22, 23, 29, 30 i 31 d’octubre de 2024 18, 19 i 20 de febrer de 2025 13, 14 i 15 de maig de 2025
PREUS Menys de 100 alumnes: 6€/alumne Més de 100 alumnes: 5€/alumne
*TAMBÉ VOS OFERIM LA POSSIBILITAT DE SI DISPOSAU D’UN ESPAI ADIENT VENIR A FER LA REPRESENTACIÓ AL VOSTRE CENTRE. PREU A CONVENIR SEGONS EL NÚMERO D’ALUMNES I FUNCIONS
Des d’Estudi Zero Teatre volem presentar-vos la Campanya de Funcions Concertades per a Grups que organitzam des del Teatre Sans d’un dels nostres espectacles més emblemàtics amb motiu del 40è Aniversari de l’obertura del teatre: La Cantant Calba
Un muntatge dirigit a joves i adults que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en elIX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Estudi Zero va estrenar La Cantant Calba al Teatre Sans la temporada 85/86. De llavors ençà se n’han fet més de 200 representacions. Ha girat per tota la península, Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Girona, Ciudad Real, Badajoz, Santander, Astúries,…
També ha participat a distints festivals iberoamericans, i programacions a Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai, Perú… (7º FESTIVAL DE TEATRO PATAGONIA EN ESCENA, FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO ITINERANTE POR CHILE PROFUNDO (FITICH), 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA Iberoamérica en Escena,… sempre amb un extraordinari èxit de públic i crítica.
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
INTÈRPRETS: Pepa Ramon, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Dominic Hull, Imma Villalonga / Laura Dalmau i Xim Vidal
Traducció: BIEL MESQUIDA Direcció: PERE M. MESTRE
DURACIÓ: 70 min
IDIOMA: català
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
El Follet Vermellet ens visita, carregat amb les seves maletes vermelles per mostrar-nos els seus objectes més estimats, les seves cançons i els seus contes preferits. També vos parlarà dels seus amics d’altres colors. T’imagines de quin color és el seu raspall de dents, quina creus que és la fruita que més li agrada i la seva història preferida?
Un espectacle basat en el realisme màgic de Pere Calders
Un món quotidià on amb una aparent normalitat succeeixen les coses més inversemblants. Un muntatge que vol acostar el món de Calders al públic infantil i familiar amb la inspiració d’alguns dels seus contes dirigits especialment als infants. Englobats en la insospitada aventura de La rebel·lió de les coses es planteja un espectacle en un to màgic i humorístic, arrelat en el que podríem dir-ne quotidià, però que ens sorprèn amb girs argumentals inaudits i una poesia senzilla i corprenedora. S’incorporaren els objectes habituals i ordinaris, per a crear una il·lusió, una realitat paral·lela, una visió insospitada del món que ens envolta. Amb una visió tendra i emotiva, amb un to juganer, que fa entrar en el joc tant a nins com a grans es condueix per un camí de suggestives imatges, dels vells contes tradicionals, i les sorprenents innovacions d’un imaginari extraordinàriament ric i emocionant. La narrativa de Calders, que inspira aquest muntatge, escrita en un llenguatge natural i transparent, imaginativa i amb el recurs intel·ligent a la ironia, sempre afable, i a l’humor, incorpora la fantasia, l’element màgic o inesperat, en les situacions més quotidianes.
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
Intèrprets: Maria Rosselló i Mònica Fiol Manipuladors: Pepa Ramon i Jaume Sastre Veu en off: Pere Mestre Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz i Estudi Zero Teatre Ajudant vestuari: Cati Santos Espai escènic: Dominic Hull i Pepa Ramon Música original: Oleh Zahiney Ajudant tècnic: Jaume Sastre Tècnic llum i so: Jaume Miralles Producció: Antònia Beltran i Pepa Ramón Disseny gràfic: Antònia Beltran Dramatúrgia i direcció: Pere M. Mestre
Aquest muntatge sobre l’obra poètica d’Antonina Canyelles, a càrrec de la companyia Estudi Zero es presenta amb un plantejament obert, que inclou la interpretació d’una àmplia selecció del seu poemari amb recursos molt diversos. Un procés de recerca literària en diferents camps: els textos, els significats, les idees transgressores i antisistema, el seu antifeixisme, anticlericalisme, un feminisme atrevit, un vessant republicà antimonàrquic. Un joc d’intenses sensacions, les diferents temperatures, la festa de la paraula també en el vessant lúdic, festiu i sensual. Un degoteig d’emocions profundes, amb contradiccions, vida i mort, angoixa, ràbia. Un cop de puny sobre la taula dels convencionalismes tolerants. Una capacitat de síntesi inaudita, una sorpresa constant, una dolçor combinada amb amargor, el plaer i la seva frustració. La quotidianitat, els objectes més prosaics, amb allò extraordinari. La natura propera i llunyana, els animals domèstics i salvatges, els paisatges exòtics i els de sempre.
Coproducció del Teatre Principal amb Estudi Zero Teatre
* PRINCIPAL PLUS! Col·loqui amb l’equip artístic en acabar la funció del divendres
Fitxa artística
Textos Antonina Canyelles
Dramatúrgia i direcció Pere M. Mestre
Intèrprets Pepa Ramon, Xim Vidal, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Laura Dalmau, Joseda Ropero, Maria Rosselló
Un espectacle basat en el realisme màgic de Pere Calders
Un món quotidià on amb una aparent normalitat succeeixen les coses més inversemblants. Un muntatge que vol acostar el món de Calders al públic infantil i familiar amb la inspiració d’alguns dels seus contes dirigits especialment als infants. Englobats en la insospitada aventura de La rebel·lió de les coses es planteja un espectacle en un to màgic i humorístic, arrelat en el que podríem dir-ne quotidià, però que ens sorprèn amb girs argumentals inaudits i una poesia senzilla i corprenedora. S’incorporaren els objectes habituals i ordinaris, per a crear una il·lusió, una realitat paral·lela, una visió insospitada del món que ens envolta. Amb una visió tendra i emotiva, amb un to juganer, que fa entrar en el joc tant a nins com a grans es condueix per un camí de suggestives imatges, dels vells contes tradicionals, i les sorprenents innovacions d’un imaginari extraordinàriament ric i emocionant. La narrativa de Calders, que inspira aquest muntatge, escrita en un llenguatge natural i transparent, imaginativa i amb el recurs intel·ligent a la ironia, sempre afable, i a l’humor, incorpora la fantasia, l’element màgic o inesperat, en les situacions més quotidianes.
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
Intèrprets: Maria Rosselló i Mònica Fiol Manipuladors: Pepa Ramon i Jaume Sastre Veu en off: Pere Mestre Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz i Estudi Zero Teatre Ajudant vestuari: Cati Santos Espai escènic: Dominic Hull i Pepa Ramon Música original: Oleh Zahiney Ajudant tècnic: Jaume Sastre Tècnic llum i so: Antoni Jaume Producció: Antònia Beltran i Pepa Ramón Disseny gràfic: Antònia Beltran Dramatúrgia i direcció: Pere M. Mestre
Aquesta comèdia aguda, de vegades amarga, és el retrat d’una realitat social on la intolerància, la xenofòbia i el racisme es mostren com a símptomes inequívocs de les nostres malaltes societats. Un muntatge que des d’un punt de vista lúdic i atractiu pretén provocar una reflexió que, amb la diversió i la lleugeresa aparent, incideixi en l’espectador de forma subjacent afavorint els plantejaments de tolerància i respecte en les relacions interpersonals.
Grumberg ens porta al seu món amb una ironia i una intel·ligència aprofitant els èxits del teatre de l’absurd i el transcendeix a força d’atorgar un sentit ple a cada frase i a cada escena.
Intèrprets:
Pepa Ramon Dominic Hull Lourdes Erroz Laura Dalmau Pere Mestre Jaume Sastre
Autor: Jean-Cleaude Grumberg
Dramatúrgia i Direcció: Pere M. Mestre
IDIOMA: Català DURACIÓ: 65 min
Espectacle per a tots els públics
Espectacle de proximitat, que parteix de tres peces de Grumberg, però les actualitza i deslocalitza per atracar a la nostra idiosincràsia i al context actual unes situacions imaginades per l’autor fa més de tres dècades tot i que, malauradament continuen en plena vigència.
Tres comèdies breus com pals de dinamita fan explotar el racisme, el turisme, l’esnobisme i el conformisme de tota casta.
Les Vacances. En un restaurant estranger, una família de estiuejants ens ofereix un trosset colorit de turisme normal al país dels viatges, però siguem mallorquins!
Xisco. Un jove empleat deixa que els seus caps dictin la seva identitat segons els prejudicis més improbables.
Els Nyufs. La senyora i el Senyor estan organitzant una gran festa Nyuf a ca seva. Nyuf o no Nyuf? Ho descobrireu durant aquesta vetllada ràpidament transformada en un joc de massacre/pim-pam-pum.
