LA CANTANT CALBA AL CASTELL DE BELLVER

La cantant calba va ser la primera obra dramàtica escrita per Eugène Ionesco. Posada en escena per Nicolas Bataille, s’estrenà l’11 de maig de 1950 al Théâtre des Noctambules. Des de 1957 ha estat permanentment representada al Théâtre de la Huchette, on ha aconseguit un nombre rècord d’interpretacions que l’han convertida en una de les obres més representades de França. A més, va rebre el Premi Molière d’Honor el 1989.

És, potser, l’obra primigènia de l’anomenat Teatre de l’Absurd. Suposa una crítica de la vida quotidiana, en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Un divertidíssim poema fonètic que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent de travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Ionesco, partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.

S’ha dit que el seu teatre és una exageració selectiva de la realitat, amb la idea de mostrar la ridiculesa d’alguns aspectes, i La cantant calba n’és l’exemple més clar.