Sinopsi

La lluna la pruna és un espectacle d’ombres acolorides, que presenta un conjunt de petites històries independents encadenades subtilment. La il·lustració amb imatges, la música i les petites dramatitzacions acompanyen les cançons i els poemes que formen part de l’incipient bagatge cultural dels més petits.

Sinopsi

«Cavalcant pel vent, digues-me gota on vas. Vull ser núvol de pluja, vull ser riu i mar.»

El de la nostra gota no és un viatge, en són dos. D’una banda, el viatge físic i natural del mateix cicle de l’aigua, els diversos estats, la utilitat, la necessitat, el camí, l’existència com a vapor als núvols, la caiguda en forma de pluja, el pas pels rius i l’arribada al mar. En resum, tots els processos naturals que envolten el viatge sense fi d’una goteta d’aigua.

D’altra banda, aquest viatge és també un viatge poètic. La nostra no és una gota qualsevol, és una llàgrima, per tant, una goteta que sorgeix de l’emoció, que ve directament del cor. Una goteta tan especial no es conforma i revoluciona tots els personatges amb què es troba.

Impulsada pels mateixos nens es perd a l’aire, fins que és trobada pel seu pare el vent que la teixeix per formar un núvol. Viatja per l’aire, juntament amb altres núvols i plou, i mulla camps i deserts, fins a arribar al riu… i després al mar? No, la nostra gota, seguida per les altres, es nega a arribar al mar. La Tortuga, la Balena i el Cranc no saben què passa. Tot i això, finalment, la nostra gota i les altres aventureres flueixen fins al mar, i des d’allà torna a l’ull de la titellaire del qual ha sortit, però, novament impulsada pels nins, torna a començar el seu viatge en un cicle sense fi.

Citant Jacques Cousteau: «Sovint oblidam que el cicle de l’aigua i el cicle de la vida són un mateix».

Sinopsi

Canto a la dama és un monòleg musical que ens transporta a l’imaginari medieval.
Les bruixes, els trobadors, el senyor del castell, la dama encantada… La periodista i cantant Mariona Forteza evoca tot aquest univers mitjançant les narracions i les cançons.

Canto a la dama comença amb una aparició. L’espectre d’una dona passeja per les runes d’un castell. Qui és ella?

A partir d’aquí s’inicia una recerca, a través de la qual coneixerem com era la vida en aquests segles tan llunyans. Quins n’eren els personatges, els espais. Com es vivia l’amor, la fidelitat, la tragèdia, la superstició. I contestarem una pregunta: per què aquest món ens continua fascinant?

Sinopsi

Basada en fets reals, aquesta és la història d’Antonia “La Lirina” veïnada d’Olivenza. Succeeix a la frontera extremenya amb Portugal, entre Olivenza i Badajoz, durant els anys 1942 i 1964. Un retall viu de les històries del contraban a Espanya, protagonitzat per una dona forta, intel·ligent, sorneguera i astuta que lluita per mantenir la seva dignitat i el seu dret a treballar en un món profundament masclista.
Sobre l’escenari dos personatges: N’Amalia, que transita entre el present i el passat, revivint la seva vida, i l'»Hombre de Piedra», que sorgeix dels records de la protagonista i representa el poder patriarcal, la masculinitat. Crea atmosferes, murmura, cantusseja, dialoga amb n’Amalia.

Sinopsi

Què passa quan alterem l’ordre establert, conserven les coses el sentit?; els valors immutables trontollen i com a ludòpata provem fortuna en el joc de la correspondència. No hi ha resposta, abaixem el cap i trobem el melic, per descobrir potser que cadascú és el que ell mateix vol ser. «Después de cortar el césped, el valor de no hacer ruido» suposa un recorregut a través de les relacions humanes, viatjant per la solitud, l’amor, la dependència, la inseguretat, la necessitat de l’altre, l’absència d’escolta, la càrrega compartida, el camí recorregut.

Sinopsi

La darrera producció de Diabéticas Aceleradas ens mostra una faceta més de la capacitat creativa del grup, des de la comèdia grupal, al cabaret esbojarrat, i ara al monòleg vital. La paraula “transplantar”, títol de l’obra, es converteix en l’eix vertebrador de les successives vides de l’actor. Una sèrie de trasplantaments han fet de la seva vida el que ara, finalment és: trasplantaments de manera de ser, de professió, d’ubicació i el darrer i més important, d’òrgans vitals. Pep Noguera ens conta en aquest monòleg, amb l’humor, la ironia i la sàtira que han caracteritzat sempre la seva feina, com ha arribat fins aquí i en aquest moment, des del moment de la seva concepció, és a dir, des d’abans de néixer.

La música, el transformisme, la rialla, els balls formen part d’aquest monòleg que és al mateix temps una metàfora del viatge col·lectiu que ens ha duit des de finals dels anys seixanta del segle passat als primers d’aquest segle XXI. Una fusió constant de paraula, música i imatges: TRANSPLANTAR.

Es pot anar de metges, prendre antidepressius, fer ioga, fengshui o altres mètodes per estar bé, o fer el que ha fet Pep Noguera, pujar a un escenari i compartir reflexions, rialles i cançons: regalar vida per seguir vivint.

Sinopsi

L’artista arriba a escena amb el seu millor vestuari, disposat a fer un petit concert de trompeta i cantar cançons que han estat referents a la seva vida. La seva imaginació i entusiasme ens durà a viatjar per diferents situacions i llocs inesperats: des d’un petit poblet de la costa italiana a una revetlla de festa major, d’una fàbrica de sabates al bell mig del carib, passant pel menjador “bo” de ca mumareta…
Ens acompanyen en el viatge multitud de personatges que habiten els diferents mons: 21 mallorquins perduts a Dinamarca, un canet fidel al seu amo de dubtosa reputació o un “flamenco” incombustible i els seus amics, clients habituals del Bar Londres. Fins i tot un colom campió mundial! Un viatge hilarant per finalment, proposar-nos fer el viatge més important de la nostra vida. Un final inesperat, sorprenent, que aboca als assistents a fer una reflexió sobre on som i que fem, què volem, que ens ha quedat pendent.