ES CRISTAL DE BALEARS Dies 26, 27 i 28 d’abril Divendres, dissabte i diumenge 20:30h
Preu: 12€
Es Cristal és una peça de dansa, cultura i diversió. Sensual i exquisit parla, inventa i reinterpreta la tradició de BALEARS mitjançant la DONA d’ahir, d’avui i del futur. Revisar la nostra tradició i el paper de la dona dins aquesta, mostrar-la com a quelcom de preciós i esplendorós, divertit i eròtic. Aquesta peça vol poder parlar d’una altra manera i des d’un altre punt de vista del que és nostre. Volem donar-li valor i presència. Margalida Riera Roig directora artística, és ballarina i coreògrafa mallorquina directora artística, és ballarina i coreògrafa mallorquina. Viu entre Mallorca i París on treballa amb la companyia de dansa Blanca Li. Així mateix ha col·laborat i col·labora amb altres artistes com Shakira, Beyoncé, Pedro Almodóvar, Roger Bernat, Angels Margarit, Michel Gondry… Marta Elka és compositora, cantant i violinista reconeguda dins i fora del panorama musical mallorquí. Aquestes dues dones posen en conjunt el coneixement artístic i el seu amor a les Balears per a presentar un projecte nou, fresc i sorprenent creant ES.CRISTAL, un recull d’experiències i cultura.
presenta el seu nou espectacle basat en la poesia escènica de Joan Brossa, l’any que es compleix el centenari del seu naixement.
A partir d’una de les seves peces RRRPRRR! i juntament amb fragments d’altres peces emblemàtiques del seu enorme bagatge, tenyit d’una reflexió crítica i combativa i una innovació estètica, hem construït un collage brossià. Jugam amb peces de diferents èpoques, accions-espectacle fora de l’escenari esquitxades de post-teatre, entrades de clowns, alguns números de striptease i de màgia amb bromes i enganys, el joc cerimonial, números musicals surrealistes, tot envoltat d’un fregolisme col·lectiu amb més de 60 personatges dins una proposta vital, insòlita, estimulant i original.
Volem celebrar el seu aniversari acostant la seva obra al públic amb un muntatge de proximitat en format de cafè teatre on les il·lusions, els trucs i el seu particular enginy festiu i carnavalesc hi són presents des de l’inici a on brindam tots plegats amb una copa de cava.
Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Des de la seva estrena s’han realitzat més de 100 funcions amb un gran èxit de públic i crítica. Ha realitzat gires per diferents teatres d’Espanya (Barcelona, Girona, Zaragoza, Sevilla, Madrid,…). També ha participat en la VII Muestra Nacional de Danza y Teatro Contemporáneos de la Red de Teatros Alternativos (Ciudad Real). Ha viatjat a Mèxic (Yucatán, Querétaro, México DF,…) a on han fet gira i ha inaugurat el 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA IBEROAMÉRICA MÉXICO
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
Les bruixes Xerga i Xuma tornen a fer-ne de les seves al Teatre Sans
DIES 23 I 24 DE FEBRER
DISSABTE a les 19h i DIUMENGE a les 18h
ESTUDI ZERO TEATRE presenta aquest espectacle on de la mà de dues simpàtiques i juganeres bruixes d’avui en dia, assistim a un insòlit recorregut pel món imaginari de les llegendes de les Illes. Un viatge extraordinari en una increïble missió a la recerca dels set elements màgics que es troben a racons amagats de les zones mítiques de la nostra terra. Amb les seves graneres sobrevolen les muntanyes i les valls, travessen barrancs i grutes, s’endinsen dins pous i coves, naveguen dins la mar tempestuosa o ballen amb un vent rabiós… amb la complicitat de la seva poderosa imaginació. Des de la seva cuina, amb els seus llibrots de receptes úniques, desfilen des del gegant als dimonis boiets, dones d’aigua i sirenes, pirates i els seus tresors, bruixes bones i xereques, bubotes i ratapinyades, corbs i òlibes, el moix negre o la cabra alegre i fins i tot, el rei en Jaume o el drac de na Coca. Un joc escènic senzill basat en les tècniques de narració oral amb una poderosa capacitat de suggestió i transformació que engrescarà tant a nins com a grans, acostant-los i motivant-los al descobriment de la part més màgica de les nostres tradicions.
Aquesta producció compta amb la col·laboració del:
Closques parla d’arbres genealògics, patrons de supervivència i camuflatges imposats. La història de tres dones, amb una mena d’efecte dominó, qüestiona els temps que vivim, el camí que hem agafat i els comportaments que tan humans ens fan. Closques és un experiment, un primer intent; una peça de creació que només vol ser escoltada, per parlar d’allò que tanta son ens lleva.
AINA JAGLA És creadora d’espectacles tals com Amors en Picat, La Sang i alguns altres de carrer amb la Cia. MadameLena. També és membre de la companyia de teatre corporal Trapo y Mocho i actualment interpreta el paper de Marina a la sèrie d’IB3 Treufoc.
Espectacle infantil inspirat en la poesia escènica de Joan Brossa que acosta als més petits el món dels clowns, la màgia del circ, els arlequins, els titelles i l’imaginari de les lletres brossianes amb una música original.
Embarassos que no ho són, morts que no ho acaben d’estar, policies per triplicat, lladres morts de gana, proletaris extremistes amb problemes ètics i conviccions relatives amb alternatives, revolució social de supermercat, vaguistes i esquirols d’una crisi d’ombra allargada. Dario Fo en estat pur i en clau de vodevil, delirant, però com sempre font torrencial de material de denúncia per a franctiradors sociopolítics; crític, àcid, incisiu, demolidor amb els poders fàctics, amb el sistema… anarquia. Crònica social i política despietada, des de la broma, la caricatura, la paròdia, la pallassada, però càustica com sempre, com mai. Amb Fo rep tothom, i gaudim tots. I Estudi Zero se l’en duu cap al terreny de la bufonada, la barrabassada, l’embolic dialèctic i l’embull escènic, i es deixa portar pel ritme que marca el mateix text, convenientment adequat i actualitzat, i farcit de moments còmics realment efectius…
Javier Matesanz, Fancultura, 11-03-18
COMEDIA EN ESTADO PURO…
Noventa minutos diseñados para irse de la sonrisa a la carcajada y de paso echarle un vistazo a un duro día a día. Excelente el cuadro final mudo, con personajes protagonistas y secundarios deslizándose atropelladamente sin una dirección clara sobre el escenario en un claro homenaje a las comedias de enredo de Chaplin y Keaton… Unos personajes caricaturescos que darán pie a un sinfín de malentendidos, que provocan una accidentada sucesión de enredos con los que el dramaturgo italiano plantea su implacable crítica social…
Fernando Merino, Diario el Mundo, 18-03-18
COMEDIA ÁCRATA…
Un texto de Dario Fo, todo un nobel de literatura; sarcástico, incisivo -como todo lo que escribía- demoledor contra el sistema establecido, incluso cruel si se tercia, sirve de base y palanca para la última propuesta de Estudi Zero, recibida con entusiasmo por un Teatre Sans lleno en la función del sábado. Y es que la compañía no defrauda jamás a su público. El vodevil, intenso, algo caótico, la bufonada; ese continuo entrar y salir de personajes hilarantes; unos gags a veces histriónicos, delirantes en ocasiones, eficaces casi siempre, que juegan con el imaginario colectivo, con los guiños a la actualidad (Trump incluido) con los denominadores comunes del humor, fácilmente accesible… este montaje en concreto, se va llenando de engaños más o menos inocentes de tretas y trucos esperados y llevados al límite, de embarazos surrealistas, de persecuciones locas, y también de discurso de clase, de lucha obrera y de sana irreverencia. Todo al servicio de unos intérpretes con oficio… la parodia, la caricatura y la gamberrada encuentran perfecto acomodo en los textos de Fo, que siempre invitan a la soflama anárquica y Estudi Zero ha sabido sacarle jugo…
Rafael Gallego, Diario de Mallorca, 19-03-18
Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa.Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió.Fo era un visionari i un gran generador de situacions còmiques a partir d’una realitat incòmode i amb una crítica mordaç de les desigualtats i dels comportaments autoritaris.
SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.
Fascinat per les històries de pirates, Teatre Arbolé recrea aquesta aventura als mars i la bogeria d’uns homes a la recerca d’un tresor imaginari amb un mapa incert. Al final del viatge, trobarem el més gran dels tresors, que no és de plata ni d’or. Aquesta versió de la genial obra de Robert Louis Stevenson presenta un espectacle molt especial, perquè per recrear els personatges s’han utilitzat troncs, deixalles, vidrets i altres elements recollits a les platges. El mar els ha retornat als seus protagonistes i s’han convertit en titelles que cobren vida a les mans del titellaire. Teatre Arbolé s’ha llançat a solcar els mars i a reviure en l’escenari aquesta història, al costat de Jim Hawkins i el pirata John Silver El Llarg, com si aquests ninots fossin el tresor encara abandonat a l’illa perduda en els mapes.
Josep Pere Peyró, després de l’èxit de públic i crítiques de la temporada passada torna al Teatre Sans per presentar una manera divertida i intel·ligent d’actuar Shakespeare, en un exercici de voyeurisme actoral. Entrau a la cuina de l’actor per veure com es prepara per interpretar un Hamlet clàssic, un Hamlet canalla, el Hamlet de telenovel·la, l’absurd, com l’interpretaria Marlon Brando format al Actors Studio, o com ho faria un actor que odia Shakespeare i adora García Lorca, i així fins a set escenes per representar un personatge que no sap si ser o no ser, si morir o dormir, si actuar o restar immòbil front d’un joc de variacions que trastoca, irreverent, la tragèdia en comèdia.
21, 22, 23; 27, 28, 29 i 30 de Desembre a les 20:30h
Adults: 12€, Nins: 10€ i Grups (+10): 9€
“Per art de màgia”, és la darrera producció de l’artista illenc Màgic Albert qui ha ajuntat en un espectacle, les millors il·lusions de 15 anys de dedicació al món de la màgia. L’humor, l’expectació, la sorpresa i la complicitat amb el públic són els elements indispensables que caracteritzen aquesta obra. Un espectacle fresc, jove i dinàmic que no deixarà indiferent a ningú. Tant els més petits de la casa com els més grans, podran gaudir d’espectaculars números d’il·lusionisme com tallar una persona per la meitat, preveure el futur, presenciar impossibles escapismes, fer levitar persones i fins i tot veure nevar dins el teatre.
