Mabel Revival és una mescla insolent, absurda i hilarant de performance, dansa i cabaret DIY que ha encisat públic d’arreu.
La coreògrafa Liisa Pentti porta el seu públic al món encantat de les dives femenines, icones de la nostra adoració i objectes del nostre desig. Grunyint, cantant, ballant, gallardejant – Mabel és una dona sense vergonya ni remordiments, una diva i una xaman-intèrpret. Però per celebrar la vida també cal parlar de la mort i abraçar els regnes als quals només podem entrar en els nostres somnis…
Mabel Revival es basa en el treball en solitari anterior de Liisa Pentti Mabel or The Queen of Bones que es va estrenar al Zodiak– Center for New Dance a Hèlsinki l’any 2008, i ha estat en gira des de llavors.
3 segons ens planteja d’una manera poc convencional les intimitats d’una parella que després d’un sopar, arriben no saben com, a un lloc que «sembla» una sala d’espera. A partir d’aquest moment de confusió en Joan i la Laia entraran en una discussió de la qual faran partícips al públic de les seves intimitats, problemes, aspiracions i altres qüestions sempre al voltant de la temàtica conjugal. Reflexions tipus…»ja condueixo jo», «en què penses», «t’estimo», «no hem de tenir secrets»… són la base d’aquesta divertida obra de teatre que a ningú deixarà indiferent.
Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor. Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.
Si bé el tema central és l’assetjament escolar, Here comes your man també parla de la solitud, de l’autoestima, del perdó, de la identitat, de quant sacrifiquem de nosaltres mateixos per complaure i ser acceptats pels altres. Però encara va més enllà: apareixen la seducció, la curiositat per allò prohibit, el sexe, la manipulació, la mentida i acaba fent-se la pregunta de si la venjança és legítima com a acte sanador del passat. Una producció valenta i arriscada. Un muntatge cru, directe i explícit, però molt necessari per mostrar una realitat latent al nostre país que encara és molt lluny de superar-se, i és que hi ha persones que pateixen violència, assetjament, intimidacions, abús i violacions per la seva condició sexual.
Fitxa artística
AUTOR: Jordi Cadellans DIRECCIÓ: Jordi Cadellans i Raül Tortosa INTÈRPRETS: Sergi Cervera i Marc Ribera DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Ricard Martí DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Sergi Cervera VESTUARI: Tarambana Espectáculos IL·LUMINACIÓ I ESPAI SONOR: Betho Carvajal i Sara Esquivel
COMPOSICIÓ MUSICAL: Momo Cortés DISSENY GRÀFIC: David Bonacho DISSENY CARTELL: Óscar Jarque FOTOGRAFIA: Antonio Garci PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Nacho Bonacho PREMSA: Lemon Press DISTRIBUCIÓ: Luis Fas
Gràcies a la càlida acollida que ha tengut el nou muntatge d’ Estudi Zero Teatre durant aquest dies, tots aquells que encara no heu pogut venir o els que volgueu tornar o compartir-ho amb els vostres amics teniu una altra oportunitat.
Dies 21, 22 i 23 de març de 2025
Divendres i dissabte a les 20:30h i diumenge a les 19h
Inspirada en els textos de Kafka i dramatúrgia de Sanchís…
…que incideix en l’humor, la ironia i el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
La peça transporta l’espectador a un món desorientador i desconcertant, on les fronteres entre la burocràcia, l’angoixa existencial i la llibertat personal es dilueixen.
El jove K., protagonista d’aquesta ‘història’, intenta abandonar els llaços que l’atabalaven a la família, a la feina, als ‘deures socials’ en definitiva, per anar al Gran Teatre d’Oklahoma, a un món utòpic de l’art en què tots són acceptats si tenen el valor d’acceptar-se primer a si mateixos.
L’escenari sembla una extensió de l’univers kafkià on el públic es veurà arrossegat en un viatge en què tot allò familiar es converteix en estrany, el concret en incert, i allò aparentment immutable en un camp de lluita constant. El Gran Teatre d’Oklahoma convida a qüestionar la nostra relació amb el poder, la identitat i la llibertat, desvelant una realitat on les ombres de l’alienació i la desesperança ens assetgen a cada racó. Amb una dramatúrgia carregada d’ironia i angoixa, la fusió de la sensibilitat existencial de Kafka amb la punyent crítica social de Sinisterra crea una atmosfera única, on l’absurd es converteix en un mirall de la societat contemporània.
ELS ESPECTADORS OPINEN:
“Un espectáculo muy logrado. Todo muy bien trenzado, desde la recepción por las animadores en la entrada hasta el final.”
“Os recomiento que vayáis a verla, es una auténtica pasada!”
“Atrevida, especial, surrealista, dinámica, divertida…, vale la pena”
“Lo recomiendo, está muy bien todo: la interpretación, el mensaje, el texto, la puesta en escena, incluso la bienvenida al teatro también se lleva buena nota y algunos detallitos por ahí que ya descubriréis”
Inspirada en els textos de Kafka i dramatúrgia de Sanchís…
…que incideix en l’humor, la ironia i el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
La peça transporta l’espectador a un món desorientador i desconcertant, on les fronteres entre la burocràcia, l’angoixa existencial i la llibertat personal es dilueixen.
El jove K., protagonista d’aquesta ‘història’, intenta abandonar els llaços que l’atabalaven a la família, a la feina, als ‘deures socials’ en definitiva, per anar al Gran Teatre d’Oklahoma, a un món utòpic de l’art en què tots són acceptats si tenen el valor d’acceptar-se primer a si mateixos.
L’escenari sembla una extensió de l’univers kafkià on el públic es veurà arrossegat en un viatge en què tot allò familiar es converteix en estrany, el concret en incert, i allò aparentment immutable en un camp de lluita constant. El Gran Teatre d’Oklahoma convida a qüestionar la nostra relació amb el poder, la identitat i la llibertat, desvelant una realitat on les ombres de l’alienació i la desesperança ens assetgen a cada racó. Amb una dramatúrgia carregada d’ironia i angoixa, la fusió de la sensibilitat existencial de Kafka amb la punyent crítica social de Sinisterra crea una atmosfera única, on l’absurd es converteix en un mirall de la societat contemporània.
Medea, la princesa bruixa de la Còlquida, qui va ser esposa de Jàson i va matar els seus fills per desamor, qui va haver de fugir de Corint, Atenes i Àsia Menor, assetjada per humans i déus, objecte de la fúria de Zeus; va a la deriva en un enorme bloc de gel que minva dia a dia, camí d’un destí desconegut. Però aquesta no és la seva única angoixa: és un ésser immortal i no pot morir, ni pel seu peu. Està condemnada a viure fins a la fi dels dies.
Després de l’èxit del seu còmic anterior: Buñuel en el laberinto de las tortugas, que, com a pel·lícula d’animació, va aconseguir el Goya i el Premi Europeu a la Millor Pel·lícula d’Animació, Fermín Solís, ens llança a l’aventura de crear a partir d’un còmic que, alhora, va néixer del teatre.
Fitxa artística
INTÈRPRET: Amelia David
TEXT: Fermín Solís / Isidro Simón
COMPOSICIÓ MUSICAL / ESPAI SONOR: Lorenzo González
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Jesús Pablo / Fran Cordero
ADAPTACIÓ VINYETES: Fermín Solís
VÍDEO / FOTO: Patricia Bravo
VESTUARI: Yolanda Blanco
ESTILISME I PERRUQUERIA: Esther Olivera
ÀREA TÈCNICA: Jesús Pablos
PRODUCCIÓ: Maltravieso Teatro
AJUDANT DE PRODUCCIÓ: Ángeles Morlón
DRAMATÚRGIA, DIRECCIÓ I ESPAI ESCÈNIC: Isidro Timón
Personatges ancorats al costat d’una carretera. Una reflexió sobre la dona, el feminisme, la prostitució i el masclisme. Cap prostituta neix com una ortiga a la vora del camí.
Un text atrevit i transgressor per a 4 dones ancorades a una crua realitat. Podrem veure les seves esperances, somnis, costums, irritacions i totes les seves cares. Hi ha amor, tendresa, ràbia, dolor i humor en 4 històries entrellaçades entre sí per la figura del puter.
Fitxa artística
TEXT: Marcos Luis Hernando
DIRECCIÓ: Idoya Rossi, Marcos Luis Hernando
ACTORS: Pilu Fontán, Laura Sanchis, Alberto Baño, Isabel Martí
WOZOM és la darrera producció de l’artista illenc Màgic Albert qui ha ajuntat en un espectacle, les millors il·lusions de 20 anys de dedicació al món de la màgia. L’humor, l’expectació, la sorpresa i la complicitat amb el públic són els elements indispensables que caracteritzen aquesta obra. Un espectacle fresc, jove i dinàmic que no deixarà indiferent a ningú. Tant els més petits de la casa com els més grans, podran gaudir d’espectaculars números d’il·lusionisme com preveure el futur, presenciar impossibles escapismes, fer levitar persones i fins i tot veure nevar dins el teatre. Un espectacle immersiu on s’ajunten les arts de l’il·lusionisme amb les acrobàcies aèries. A més, el Màgic Albert assegura fer desaparèixer una persona del públic en aquest nou espectacle.
ESTUDI ZERO TEATRE estrena avui, 17 de desembre de 2024 la seva darrera producció EL GRAN TEATRE D’OKLAHOMA sobre textos de Franz Kafka amb una dramatúrgia se José Sanchis Sinisterra.
Que incideix en l’humor, la ironia, el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
Els avatars d’aquesta opció -la trama d’aquest espectacle- procedeixen, com s’ha dit, de llocs diversos de l’obra de Kafka; han estat també manipulats i reelaborats en molt diversa forma i grau per constituir-ho en accions, situacions i diàlegs d’ aquesta nova estructura dramatúrgica.
El gran teatre d’Oklahoma no constitueix una ‘antologia’ de fragments de L’obra de Kafka: aquests han estat engarjolats, ‘muntats’ en una trama unitària, en una situació que s’afirma com a coherent -coherència ‘kafkiana’, clar- i que resulta de la interacció de cinc personatges, en un temps i en un espai determinats, coincidents a més; i amb els de la representació.
El Pajarito Freddy és l’escenificació d’un conte musical. Explicam la història de Freddy a través de diferents episodis que il·lustram sonorament amb números musicals. Sobre una estora i amb l’ajuda de marionetes, objectes i diapositives, unes vegades una situació explicada pel narrador ens evocarà una música, altres vegades serà la música el que motivarà el narrador.
Cada personatge està representat per una flauta: Freddy per la flauta piccolo, el Vell Arbre pel Gran Baix, el pare ocell per la tenor i moltes més… Acompanyats per un piano i moltes percussions (kalimbes, pals de pluja, castanyetes, cascavells, xilòfon, etc.).
L’Ocellet Freddy va ser compost com un concert per a nens, per tal de presentar les sonores peculiaritats dels instruments de la família de la flauta dolça.
A través d’un text plàstic i la musicalitat de la peça, El Pajarito Freddy, es converteix en una unitat plena de fantasia.
Fitxa artística
INTÈRPRETS: Eva del Campo (Narradora i manipuladora de marionetes i objectes), David Sanz (flautes de bec i percussió) i Marco Mantovani (Piano/ teclat elèctric, percussió)
IL·LUMINACIÓ: Krish Otero
TITELLES I MARIONETES: Esther Serrano i Eva del Campo
ADAPTACIÓ I DRAMATÚRGIA: E. del Campo i D. Sanz sobre l’obra de Hans-Eberhard Meyer
