Un actor entrevista la seva imatge (projectada en una pantalla a tamany real) a la recerca de «la veritat» sobre ell mateix. Al final, l’únic que troba és un buit que no sap com explicar. És un diàleg entre allò presencial i allò virtual, el teatre i l’audiovisual, el que és real i el que no. Més enllà de donar respostes, genera preguntes i treu a la llum les contradiccions d’un univers molt individual, amb un toc d’humor.
Fitxa artística
Dramatúrgia i interpretació: Aitor Aguirre
Direcció, producció i muntatge tècnic: Una caza en el abismo (María Ruiz i Aitor Aguirre)
Companyia
Una Caza en el Abismo és una jove companyia de producció teatral i audiovisual fundada a València (Espanya) l’any 2021 per María Ruiz i Aitor Aguirre, artistes immigrants provinents de Veneçuela. Des del seu inici, la companyia ha desenvolupat una línia de treball centrada en la recerca i la intersecció entre llenguatges escènics i audiovisuals, apostant per propostes híbrides, experimentals i compromeses amb problemàtiques socials contemporànies.
Fins ara han produït quatre muntatges teatrals: Monólogo para dos (2023), Polvo (2024), El llibre de la selva (2024) i Juntos (2025). El seu curtmetratge Només cendra al final del camí es troba actualment en fase de postproducció.
Un espai ambulant on viuràs una experiència multisensorial única. Un oasi poètic per gaudir en intimitat amb les persones que estimes o et trobes pel camí. Un museu en miniatura on fer grans les petites coses. Un paradís per descobrir allò que, malgrat la seva bellesa, no arribem a percebre en el dia a dia. Un teatre exempt d’escenari, butaques o jerarquies, on podrem tombar-nos i simplement somiar.
Fitxa tècnica
Dramaturgues i actrius: Xènia Fuertes (músic i actriu) Mireia Sobrevela (actriu i ballarina)
Companyia
Les Moskitas varen néixer l’any 2017 en l’entorn particular de l’illa Formentera. Procedents de llocs i disciplines diferents, Xènia Fuertes (músic i actriu) i Mireia Sobrevela (actriu i ballarina) s’uneixen impulsades per la necessitat vital de comunicar-nos amb el nostre entorn a través de l’art. Paraula, música en viu i moviment, seran la via per a expressar-se sense filtres .
Un pare, que educa gairebé en solitari el seu fill, ens relata i reviu la seva història de criança. Un fill, que ha rebut una educació progressista i diversa, acompanyada d’un entorn familiar format per amics gais del pare, una àvia poc convencional i històries amoroses de madrastres que mai no han exercit com a tal. En un moment de l’adolescència, sense avís previ –com sol passar– la rebel·lia de tota aquesta generositat i idealitat d’educació i cura, serà qüestionada: el fill comença a tenir actituds homòfobes, xenòfobes i problemàtiques respecte als valors que ha viscut i rebut a casa; i això és el que generarà el gran dilema al pare: fins on s’han de permetre aquests qüestionaments – propis de l’edat – dins de casa seva, quan ofenen a si mateix i al seu entorn? Fins quan s’ha d’aguantar i responsabilitzar, com a tutor, d’algú que planteja idees i defensa valors que semblen deplorables i contraris als seus principis? Quant preval el fet de ser “pare” –cosa en què es va bolcar amb tot el seu ésser durant 15 anys– respecte a la integritat de la seva persona adulta?
Fitxa artística
Escrit per Daniel J. Meyer i protagonitzat per Javier Lázaro
Companyia
La Mercantil és el projecte escènic fundat l’any 2021 a Balaguer per Mercè Bosch i Francisco Javier Lázaro, que en poc temps ha consolidat una trajectòria sòlida com a companyia i motor cultural a les terres de Lleida.
La companyia destaca per la seva capacitat d’adaptar-se a diferents formats i sensibilitats, acollint tant propostes de creadors consolidats com de noves veus emergents. Aquest equilibri ha permès consolidar un llenguatge propi i reconeixible, que aposta per la qualitat, la proximitat i el diàleg constant amb la realitat social.
«Ens hi jugam molt, per tant, parem, pensem, dissenyem bé allò que explicarem i que i com ho volem fer. Sabem que és la part menys agraïda del procés, però és aquella que ens pot permetre dur-lo a terme amb certa dignitat i economia, així que parem i dediquem el mateix temps que dediquem a pensar la part creativa a pensar en aquest document que ens ha d’obrir les portes.»
David Marín té un Postgrau en Gestió d’empreses i institucions Culturals de la Universitat de Barcelona (2010). Actualment i des del 2012, dirigeix la Nau Ivanow, un espai de residències per a les arts escèniques, situat en el barri de la Sagrera de Barcelona. Actualment, exerceix també com a vicepresident de la Red de Teatros Alternativos, de l’estat Espanyol i secretari de RIEE (Red Iberoamericana de Espacios Escenicos). L’any 2024 va ser un dels impulsors de la Plataforma Espacios de residencias de Iberoamerica, i participa en diferents xarxes i comissions de treballs institucionals a escala internacional.”
TALLERS
Cultivar la creativitat amb Analía Puentes
29 de setembre de 18 h a 21 h a la Sala Entrada del Teatre Sans
Ens submergirem en un espai viu on el cos és la clau: jugarem per despertar la imaginació, respirarem per deixar anar allò que pesa, ens mourem i dansarem per obrir noves possibilitats i reforçarem la presència per habitar l’aquí i l’ara.
Per a tu, si sents que necessites sortir de l’estancament mental, recuperar la frescor creativa o simplement regalar-te un espai per experimentar i descobrir tot allò que portes a dins.
Perquè crear no és només produir alguna cosa artística: és donar cos a una emoció, veu a un record i forma a un desig; és animar-te a mostrar allò que abans només vivia dins teu, és acostar-te, una mica més, a qui realment ets.
Deixa’t sorprendre per allò que apareix quan et dones permís de ser present.
La Dramatúrgia interior: laboratori d’escriptura per a unipersonals teatrals amb Camilo Zaffora
7 i 8 d’octubre de 17 h a 20 h a la Sala Entrada del Teatre Sans Gratuït amb Aforament Limitat
El curs és un intensiu de dos dies dedicat a la dramatúrgia, centrat en l’escriptura de monòlegs teatrals. No cal experiència prèvia: cada participant explorarà el seu univers personal i autobiogràfic per donar forma a un discurs dramàtic. Es faran exercicis per desbloquejar la creativitat, descobrir una veu pròpia i explorar les possibilitats expressives del monòleg. L’objectiu és oferir eines i experiències per crear textos teatrals basats en l’univers autobiogràfic i en la poètica i el llenguatge propis. Es treballaran l’estructura dramàtica, l’atmosfera i els conflictes interns, orientant els participants cap a la construcció d’una peça teatral unipersonal. Al llarg de les sessions s’escriurà intensament i es compartiran textos en grup, per identificar l’autenticitat de cada creador i potenciar la seva veu única. També es treballaran tècnicament els escrits per reforçar-ne la teatralitat. En finalitzar, cada persona disposarà de recursos per continuar la seva recerca dramatúrgica i haurà desenvolupat una primera versió d’un monòleg breu.
Camio Zaffora, artista i storyteller. Fa més de dues dècades que es dedica professionalment a contar històries en àmbits com la ràdio, la premsa gràfica i digital, el teatre i (des de fa quatre anys) el Cine. Argentí de naixement, la radio ha sigut el seu bressol professional. Cronista i redactor durant anys del diari El Día de La Plata. El Teatre va ser la seva segona escola i pel teatre es va mudar a Barcelona. Allà va fer feina com a actor i dramaturg durant més de deu anys, amb deu obres, en temporades teatrals, centenars de funcions, gires per Espanya, festivals nacionals i internacionals. Ha organitzant també cursos intensius, formacions i festivals de teatre per Europa i Àsia. Fa uns anys entrà al món del cinema i actualment a més es Cap de Guionistes de Black Mandala Films. Té una desena de llargs d’autoria pròpia (alguns estrenats, altres en pre o post-producció). Col·labora de forma permanent amb altres guionistes per a desenvolupar històries alienes.
«El món pot haver estat un escenari per a Shakespeare, però per a mi és una cuina…» són paraules d’Arnold Wesker, dramaturg britànic i creador de la peça LA CUINA. Una proposta que presenta l’eScola d’Arts escèNiqueS del Teatre SANS com a espectacle de final de curs. Un muntatge coral on es desenvolupa una metàfora del mon en que vivim, amb els conflictes, els treballs, els amors i desamors, els somnis i el frenesí d’un restaurant per a més de mil comensals. Un exercici d’interpretació intensa de vegades divertida i altres inquietant que comporta un treball de creació de personatges i situacións de primer nivell que manté la vigència de les obres mestres de la literatura dramàtica universal.
CANCIONÓLOGOS és un espectacle musical amb el singular i irreverent Daniel Higiénico.
Un concert-espectacle que fusiona cançons, monòlegs, improvisació i històries carregades d’humor, reflexió i crítica social. Daniel Higiénico, un autèntic cantactor, ofereix una proposta tan divertida com inclasificable, on la música i el teatre es combinen per fer vibrar el públic.
Sens dubte, la millor manera de gaudir de Daniel Higiénico… en la seva salsa!
DANIEL HIGIENICO
És un cantautor amb esperit rock, però sense un estil definit, que utilitza l’humor i el teatre per explicar les seves cançons. Li interessa tant l’humor com la poesia, el drama com la comèdia, les cançons tendres com les sarcàstiques o reivindicatives. El més important per a ell és explicar històries, i com més diferents, millor.
Als seus concerts, sigui quin sigui el format, li agrada teatralitzar les cançons i comunicar-les de la millor manera possible.
Al llarg de la seva carrera ha fet més de 2.500 concerts en formats molt diversos, ha publicat una dotzena de discs, una novel·la, un llibre de contes i un de microrrelats de gènere negre. També ha estrenat sis espectacles teatrals, un cabaret, ha compost música per a obres de teatre, ha col·laborat com a actor en diversos curtmetratges i ha posat veu a un documental.
Tot un univers creatiu que ara podrem gaudir al Sans.
Martinsky, un maldestre oficinista que contínuament es fica en problemes, viu entre els pols oposats de la seva realitat quotidiana i el somni de ser un artista reeixit i triomfant.
L’avorriment que genera la rutina el porta a jugar amb els seus elements de treball per transportar-se a mons de fantasia, transformant la seva oficina en un circ on mostrar al públic les seves habilitats, i així sentir-se ple de valor i autoestima.
Aquesta realitat onírica es veu coartada quan sorgeixen els fantasmes del passat, les seves pors i els seus pensaments limitants que el tornen a arrossegar a la realitat quotidiana de la seva oficina, i la frustració que això li genera. Durant el desenvolupament de l’espectacle, Martinsky descobreix que l’afecte i el reconeixement no arriben quan viu dins del seu món de fantasia basat sobre una imatge idealitzada del que ell voldria ser; sinó quan es permet ser ell mateix amb totes les seves qualitats i particularitats.
Rondaies és un muntatge actualitzat del recull de contes populars de Mallorca amb recursos originals i pròxim a l’espectador que manté la riquesa i la vivor d’un llenguatge extraordinàriament ric, carregat de musicalitat i expressions genuïnament populars.
Aquest constitueix l’essència d’aquesta col•lecció, que combina l’ús de totes les paraules lligades als oficis artesans, a la fauna, flora i paisatge i a tots els elements tradicionals amb les més extravagants i sorprenents fantasies.
Amb aquest conjunt i una acurada selecció de moments característics i culminants de les rondaies, plantejam un joc d’històries imbricades, fuses i combinades en un festival de fantasies com un viatge imaginari que podem testar a l’estil d’una coca de tallades de la millor cuina tradicional.
El joc tractarà de seduir al públic contemporani amb una certa complicitat amb la nostra realitat quotidiana, introduint-hi l’espectador més tendre, a partir de la creació de la màgia escènica amb els elements més comuns, aprofitant una de les col•leccions de contes populars més extensa del món
Fitxa artística
Intèrprets: Pepa Ramon, Laura Dalmau, Paula Reus
Manipulació: Lourdes Erroz
Veu en off: Pere M. Mestre
Titelles escuma: Pepa Ramon Lourdes Erroz
Titelles cartró, màscares i caparrots: Pepa Ramon
Pop up i siluetes: Antònia Beltran
Gegants: Steffi Knabe
Disseny siluetes: Laura Dalmau
Espai escènic: Dominic Hull, Pepa Ramon
Ajudant tècnic: Jaume Sastre
Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz
Ajudant vestuari: Cati Santos
Il·luminació: Dominic Hull
Selecció musical: Pere M. Mestre
Producció: Antònia Beltran, Pepa Ramon
Fotografia: Álvaro Maldonado
Vídeo: Pere M. Mestre
Comunicació i distribució: Rafel Llompart, Mireia R. Ferriol
Dramatúrgia: Pere M. Mestre
Col·laboració dramatúrgia: Pepa Ramon, Laura Dalmau
I per què no… sacsejar suaument les nostres idees preconcebudes sobre La distribució de rols entre papàs i mamàs?
I aquí teniu… una suau sacsejada als rols tradicionals entre pares i mares. Aquest espectacle de titelles explora la química que connecta Dadum (una mescla de pare i mare) amb el seu fill o filla. Retrata la tendresa infinita, la complicitat turbulenta i les situacions còmiques del seu dia a dia. Pourquoi pas?, un duet entre un home-acròbata i una tereseta-infant, és una peça peculiar, emotiva i extravagant alhora.
Trobem el mateix procés per a cada creació d’Alain Moreau: a partir d’una primera idea, construeix una història embrionària, una escenografia, titelles. Els posa en escena amb la complicitat dels actors que els donen vida, els xiuxiueja a l’orella un tema, una inquietud, una pregunta i només li queda escoltar-los comptar sense paraules el que han de dir-nos. Després d’això amb gran preocupació per la llegibilitat, treball dramatúrgic de gran precisió i sempre amb una gran economia de mitjans.
Quan es tracta de creació per a un públic jove, confia en els nens, no els ensenya prèviament la feina, sinó que simplement els marca les pautes que els permeten experimentar el fil de la història que compta. I després hi ha aquest amor indescriptible per les emocions que permet que els seus petits personatges siguin més humans que la natura
Pañuelos és una proposta teatral dissenyada acuradament per a nadons, on ells són els protagonistes d’un viatge sensorial per les estacions de l’any. Guiats per una papallona i un arbre amb acolorides branques i aromes, els petits espectadors experimenten un món ple de sensacions que estimulen els seus sentits a cada moment.
Aquest espectacle ofereix als nadons l’oportunitat d’interactuar amb paisatges creats a partir de mocadors, convidant-los a descobrir textures, colors i formes noves. A través de la dansa, la música, els jocs de llums i elements visuals i tàctils, es genera un ambient on els nadons poden explorar i desenvolupar les seves habilitats de manera lúdica i natural.
