L’estiu ja s’acosta ️ i des de l’eScola d’Arts escèNiqueS del Teatre Sans
ja s’han obert les inscripcions per al Campus de teatre 2024. Un any més vine a fer teatre , vine a conèixer nous companys i a retrobar-te amb altres vine a passar un estiu diferent , ple d’activitats i rialles, vine a gaudir d’un estiu que mai oblidaràs!
TOTS PODEM FER TEATRE!
DEL 25 DE JUNY AL 2 D’AGOST
De dilluns a divendres de 9h a 14h
Servei opcional d’escola matinera 8h a 9h
Servei opcional de menjador de 14h a 15h
(S’ha de dur el menjar de casa)
🥳 Aprendrem divertint-nos🥳
🎭Viurem una experiència artística en un teatre real🎭
Canto a la dama és un monòleg musical que ens transporta a l’imaginari medieval. Les bruixes, els trobadors, el senyor del castell, la dama encantada… La periodista i cantant Mariona Forteza evoca tot aquest univers mitjançant les narracions i les cançons.
Canto a la dama comença amb una aparició. L’espectre d’una dona passeja per les runes d’un castell. Qui és ella?
A partir d’aquí s’inicia una recerca, a través de la qual coneixerem com era la vida en aquests segles tan llunyans. Quins n’eren els personatges, els espais. Com es vivia l’amor, la fidelitat, la tragèdia, la superstició. I contestarem una pregunta: per què aquest món ens continua fascinant?
Fitxa artística
CANÇONS, TEXT I INTERPRETACIÓ: Mariona Forteza DIRTECCIÓ: Carlos Garrido Torres
«Cavalcant pel vent, digues-me gota on vas. Vull ser núvol de pluja, vull ser riu i mar.»
El de la nostra gota no és un viatge, en són dos. D’una banda, el viatge físic i natural del mateix cicle de l’aigua, els diversos estats, la utilitat, la necessitat, el camí, l’existència com a vapor als núvols, la caiguda en forma de pluja, el pas pels rius i l’arribada al mar. En resum, tots els processos naturals que envolten el viatge sense fi d’una goteta d’aigua.
D’altra banda, aquest viatge és també un viatge poètic. La nostra no és una gota qualsevol, és una llàgrima, per tant, una goteta que sorgeix de l’emoció, que ve directament del cor. Una goteta tan especial no es conforma i revoluciona tots els personatges amb què es troba.
Impulsada pels mateixos nens es perd a l’aire, fins que és trobada pel seu pare el vent que la teixeix per formar un núvol. Viatja per l’aire, juntament amb altres núvols i plou, i mulla camps i deserts, fins a arribar al riu… i després al mar? No, la nostra gota, seguida per les altres, es nega a arribar al mar. La Tortuga, la Balena i el Cranc no saben què passa. Tot i això, finalment, la nostra gota i les altres aventureres flueixen fins al mar, i des d’allà torna a l’ull de la titellaire del qual ha sortit, però, novament impulsada pels nins, torna a començar el seu viatge en un cicle sense fi.
Citant Jacques Cousteau: «Sovint oblidam que el cicle de l’aigua i el cicle de la vida són un mateix».
Fitxa artística
TEXT:Julia Juárez e Iñaqui Juárez DIRECCIÓ: Iñaqui Juárez
TITELLAIRE: Julia Juárez AJUDANT DE DIRECCIÓ: Azucena Roda
PRODUCCIÓ: María José Montón
DISTRIBUCIÓ: Pilar Pardo
DISSENY DE VESTUARI: Julia Juárez IL·LUMINACIÓ: Julio Sebastián DISSENY: María José Montón y Julia Juárez ESCENOGRAFIA: Julia Juárez CONSTRUCCIÓ DE TITELLES: Pablo Girón y Azucena Roda
El Follet Vermellet ens visita, carregat amb les seves maletes vermelles per mostrar-nos els seus objectes més estimats, les seves cançons i els seus contes preferits. També vos parlarà dels seus amics d’altres colors. T’imagines de quin color és el seu raspall de dents, quina creus que és la fruita que més li agrada i la seva història preferida?
La lluna la pruna és un espectacle d’ombres acolorides, que presenta un conjunt de petites històries independents encadenades subtilment. La il·lustració amb imatges, la música i les petites dramatitzacions acompanyen les cançons i els poemes que formen part de l’incipient bagatge cultural dels més petits.
Fitxa artística
CREACIÓ I DISSENY: Mercè Framis DIÀLEGS: Mercè Maure TERESETERES: Mercè Framis i Olga Olveira VERSIÓ MUSICAL: Joan Saura CANTANT: Anna Subirana CONSTRUCCIÓ DEL TEATRET: Tero Guzman CONFECCIÓ DEL FRONTAL: Pilar Albadalejo DIRECCIÓ: Mercè Framis
Una dona lliure. Una època turbulenta. Una vida tràgica. «Maria Antonieta» és un unipersonal teatral i poètic, una encarnació delirant i honesta de la víctima més cèlebre de la Revolució Francesa. Un text original de l’actriu a partir de diverses fonts: la biografia escrita per Stefan Zweig, cartes originals de Maria Antonieta i la seva família, pasquins periodístics i proclames de l’època, serveix de detonant per a un treball d’encarnació poderós i lliure, en la línia experimental del Laboratori Teatre de Jessica Walker. Un tour de force actoral que travessa amb honestedat i risc les diverses facetes del personatge: La reina, l’amant, l’estrangera, la malgastadora, la mare, l’actriu, la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada. Maria Antonieta fou la filla menor de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa, Maria Antonieta va ser una dona lliure en una època turbulenta. La van casar als 14 anys amb l’hereu al tron de França. Va ser un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea. L’obra relata la seva tempestuosa arribada a Versalles, la frustració davant la fredor del seu espòs, el seu apassionat romanç amb el comte Von Fersen, la seva caiguda en desgràcia —arrossegada per l’onada de l’aixecament popular— i el seu judici i execució en 1793. Per desprestigiar a la reialesa, la Revolució havia d’atacar a la reina i en la reina a la dona. No es va estalviar cap calúmnia per dur-la a la guillotina: tots els vicis, totes les formes de depravació van ser atribuïdes sense vacil·lar a «la lloba austríaca». De la carrossa d’or al carro de l’escorxador, del luxe a la privació, del triomf a la guillotina, la vida de Maria Antonieta és el símbol tràgic del brutal naixement d’una nova era en la Història de la Humanitat.
Familia és la història d’una saga familiar explicada pel seu únic supervivent. Una princesa, una reina i un dolent desgranen la seva història i la seva relació amb el protagonista. Dolor, amor i resiliència són les tres paraules que defineixen aquest muntatge. Portada a escena com un conte, el seu actor protagonista es fica a la pell de cadascun dels membres d’una família que ja no existeix per entendre-la, perdonar-la i acomiadar-se’n en pau. Quan tot surt a la llum i quedem exposats ja no hi ha res a témer i això ens fa més forts que mai.
Fitxa artística
AUTOR, DIRECTOR I INTÈRPRET: Dani García
ESCENOGRAFIA: Anabel GoMar SO: Toni Pastor VESTUARI: P. Cámara FOTOGRAFIA: Laura Cora DISSENY GRÀFIC: José M. Márquez ASSISTENT: Nach Barló
Des d’Estudi Zero Teatre volem presentar-vos la Campanya de Funcions Concertades per a Grups que organitzam des del Teatre Sans d’un dels nostres espectacles més emblemàtics amb motiu del 40è Aniversari de l’obertura del teatre: La Cantant Calba
Un muntatge dirigit a joves i adults que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en elIX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Estudi Zero va estrenar La Cantant Calba al Teatre Sans la temporada 85/86. De llavors ençà se n’han fet més de 200 representacions. Ha girat per tota la península, Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Girona, Ciudad Real, Badajoz, Santander, Astúries,…
També ha participat a distints festivals iberoamericans, i programacions a Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai, Perú… (7º FESTIVAL DE TEATRO PATAGONIA EN ESCENA, FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO ITINERANTE POR CHILE PROFUNDO (FITICH), 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA Iberoamérica en Escena,… sempre amb un extraordinari èxit de públic i crítica.
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
INTÈRPRETS: Pepa Ramon, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Dominic Hull, Imma Villalonga / Laura Dalmau i Xim Vidal
Traducció: BIEL MESQUIDA Direcció: PERE M. MESTRE
DURACIÓ: 70 min
IDIOMA: català
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
Un espectacle basat en el realisme màgic de Pere Calders
Un món quotidià on amb una aparent normalitat succeeixen les coses més inversemblants. Un muntatge que vol acostar el món de Calders al públic infantil i familiar amb la inspiració d’alguns dels seus contes dirigits especialment als infants. Englobats en la insospitada aventura de La rebel·lió de les coses es planteja un espectacle en un to màgic i humorístic, arrelat en el que podríem dir-ne quotidià, però que ens sorprèn amb girs argumentals inaudits i una poesia senzilla i corprenedora. S’incorporaren els objectes habituals i ordinaris, per a crear una il·lusió, una realitat paral·lela, una visió insospitada del món que ens envolta. Amb una visió tendra i emotiva, amb un to juganer, que fa entrar en el joc tant a nins com a grans es condueix per un camí de suggestives imatges, dels vells contes tradicionals, i les sorprenents innovacions d’un imaginari extraordinàriament ric i emocionant. La narrativa de Calders, que inspira aquest muntatge, escrita en un llenguatge natural i transparent, imaginativa i amb el recurs intel·ligent a la ironia, sempre afable, i a l’humor, incorpora la fantasia, l’element màgic o inesperat, en les situacions més quotidianes.
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
Intèrprets: Maria Rosselló i Mònica Fiol Manipuladors: Pepa Ramon i Jaume Sastre Veu en off: Pere Mestre Vestuari i utillatge: Lourdes Erroz i Estudi Zero Teatre Ajudant vestuari: Cati Santos Espai escènic: Dominic Hull i Pepa Ramon Música original: Oleh Zahiney Ajudant tècnic: Jaume Sastre Tècnic llum i so: Jaume Miralles Producció: Antònia Beltran i Pepa Ramón Disseny gràfic: Antònia Beltran Dramatúrgia i direcció: Pere M. Mestre
Aquest muntatge sobre l’obra poètica d’Antonina Canyelles, a càrrec de la companyia Estudi Zero es presenta amb un plantejament obert, que inclou la interpretació d’una àmplia selecció del seu poemari amb recursos molt diversos. Un procés de recerca literària en diferents camps: els textos, els significats, les idees transgressores i antisistema, el seu antifeixisme, anticlericalisme, un feminisme atrevit, un vessant republicà antimonàrquic. Un joc d’intenses sensacions, les diferents temperatures, la festa de la paraula també en el vessant lúdic, festiu i sensual. Un degoteig d’emocions profundes, amb contradiccions, vida i mort, angoixa, ràbia. Un cop de puny sobre la taula dels convencionalismes tolerants. Una capacitat de síntesi inaudita, una sorpresa constant, una dolçor combinada amb amargor, el plaer i la seva frustració. La quotidianitat, els objectes més prosaics, amb allò extraordinari. La natura propera i llunyana, els animals domèstics i salvatges, els paisatges exòtics i els de sempre.
Coproducció del Teatre Principal amb Estudi Zero Teatre
* PRINCIPAL PLUS! Col·loqui amb l’equip artístic en acabar la funció del divendres
Fitxa artística
Textos Antonina Canyelles
Dramatúrgia i direcció Pere M. Mestre
Intèrprets Pepa Ramon, Xim Vidal, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Laura Dalmau, Joseda Ropero, Maria Rosselló
️ i des de l’eScola d’Arts escèNiqueS del Teatre Sans
, 
,
,
