LA COMPANYÍA PLUIT PRESENTA SUBITO

2, 3 i 4 de Desembre

DV, DS 20:30h i DG 19h

A partir de la residència artística amb el projecte “La terra en minúscula i el sòl amb accent”, neix la peça SUBITO com a resultat d’aquest procés de creació. Esdevé, juntament amb l’anterior peça de la Companyia Pluït OSTINATO 230, la segona part del díptic.

Subito vé del llatí “subitus”: inesperat, que es presenta de sobte de baix a dalt. És el participi perfecte utilitzat com adjectiu del verb “subire” (pujar), compost del prefix sub- (sota, de baix a dalt) i del verb ire (anar). En termes musicals, s’utilitza quan un compositor vol indicar un canvi sobtat i dramàtic en la dinàmica. 

Subito és un motiu per a compondre i com nosaltres hem volgut concebre el contingut de la peça.

Si llancéssim les dents de la mare al voltant del
taronger traurien
arrels
obririen vies Així
a nosaltres
ens seria fàcil endinsar-nos
fins al nucli de la terra
ja que
entre les roques foses
de ben segur
hi ha
encara viva
la seva veu No ploris.

Pare què fem amb la mare morta, Antònia Vicens, 2020

Intèrprets: Caterina Tugores, Alfredo Gallego, Adam Purtí

Direcció, dramatúrgia, espai escènic i creació: Companyia Pluït

Disseny del cartell: Aina Crespí

Tècnic de so i llums: Sergi Francés

Agraïments: Margarida Ferrer


IDIOMA: Sense text
DURACIÓ: 45 min

Espectacle per a joves i adults


Si escrius «ànimes», aquestes poden ser vives i mortes. Dins el llenguatge quotidià diem que una persona és «una ànima amb pena» o «fa l’ànima morta». Parlem d’ànimes de persones que estan completament vives. Els personatges del poemari poden estar vius o morts. Les ànimes poden estar dins dels dos mons. He jugat amb aquestes dues imatges. El lector pot pensar que són persones vives, però algú altre —segons les seves experiències espirituals— pot creure que s’ho miren tot des de l’altra banda.

Fragment d’entrevista a Antònia Vicens, Núvol, 2020

Davall terra hi ha tot un món que batega