Categoría: Teatre Sans

Sinopsi

Canto a la dama és un monòleg musical que ens transporta a l’imaginari medieval.
Les bruixes, els trobadors, el senyor del castell, la dama encantada… La periodista i cantant Mariona Forteza evoca tot aquest univers mitjançant les narracions i les cançons.

Canto a la dama comença amb una aparició. L’espectre d’una dona passeja per les runes d’un castell. Qui és ella?

A partir d’aquí s’inicia una recerca, a través de la qual coneixerem com era la vida en aquests segles tan llunyans. Quins n’eren els personatges, els espais. Com es vivia l’amor, la fidelitat, la tragèdia, la superstició. I contestarem una pregunta: per què aquest món ens continua fascinant?

Sinopsi

Basada en fets reals, aquesta és la història d’Antonia “La Lirina” veïnada d’Olivenza. Succeeix a la frontera extremenya amb Portugal, entre Olivenza i Badajoz, durant els anys 1942 i 1964. Un retall viu de les històries del contraban a Espanya, protagonitzat per una dona forta, intel·ligent, sorneguera i astuta que lluita per mantenir la seva dignitat i el seu dret a treballar en un món profundament masclista.
Sobre l’escenari dos personatges: N’Amalia, que transita entre el present i el passat, revivint la seva vida, i l'»Hombre de Piedra», que sorgeix dels records de la protagonista i representa el poder patriarcal, la masculinitat. Crea atmosferes, murmura, cantusseja, dialoga amb n’Amalia.

Sinopsi

Què passa quan alterem l’ordre establert, conserven les coses el sentit?; els valors immutables trontollen i com a ludòpata provem fortuna en el joc de la correspondència. No hi ha resposta, abaixem el cap i trobem el melic, per descobrir potser que cadascú és el que ell mateix vol ser. «Después de cortar el césped, el valor de no hacer ruido» suposa un recorregut a través de les relacions humanes, viatjant per la solitud, l’amor, la dependència, la inseguretat, la necessitat de l’altre, l’absència d’escolta, la càrrega compartida, el camí recorregut.

Sinopsi

La darrera producció de Diabéticas Aceleradas ens mostra una faceta més de la capacitat creativa del grup, des de la comèdia grupal, al cabaret esbojarrat, i ara al monòleg vital. La paraula “transplantar”, títol de l’obra, es converteix en l’eix vertebrador de les successives vides de l’actor. Una sèrie de trasplantaments han fet de la seva vida el que ara, finalment és: trasplantaments de manera de ser, de professió, d’ubicació i el darrer i més important, d’òrgans vitals. Pep Noguera ens conta en aquest monòleg, amb l’humor, la ironia i la sàtira que han caracteritzat sempre la seva feina, com ha arribat fins aquí i en aquest moment, des del moment de la seva concepció, és a dir, des d’abans de néixer.

La música, el transformisme, la rialla, els balls formen part d’aquest monòleg que és al mateix temps una metàfora del viatge col·lectiu que ens ha duit des de finals dels anys seixanta del segle passat als primers d’aquest segle XXI. Una fusió constant de paraula, música i imatges: TRANSPLANTAR.

Es pot anar de metges, prendre antidepressius, fer ioga, fengshui o altres mètodes per estar bé, o fer el que ha fet Pep Noguera, pujar a un escenari i compartir reflexions, rialles i cançons: regalar vida per seguir vivint.

Sinopsi

L’artista arriba a escena amb el seu millor vestuari, disposat a fer un petit concert de trompeta i cantar cançons que han estat referents a la seva vida. La seva imaginació i entusiasme ens durà a viatjar per diferents situacions i llocs inesperats: des d’un petit poblet de la costa italiana a una revetlla de festa major, d’una fàbrica de sabates al bell mig del carib, passant pel menjador “bo” de ca mumareta…
Ens acompanyen en el viatge multitud de personatges que habiten els diferents mons: 21 mallorquins perduts a Dinamarca, un canet fidel al seu amo de dubtosa reputació o un “flamenco” incombustible i els seus amics, clients habituals del Bar Londres. Fins i tot un colom campió mundial! Un viatge hilarant per finalment, proposar-nos fer el viatge més important de la nostra vida. Un final inesperat, sorprenent, que aboca als assistents a fer una reflexió sobre on som i que fem, què volem, que ens ha quedat pendent.

Sinopsi

Corre l’any 2019, un grup d’artistes xilens residents a Europa els toca viure la revolució social que sempre van somiar a milers de quilòmetres de casa. Enfrontant-se a l’obstacle de la distància decideixen cercar aquells mecanismes que els permetin contactar amb un esclat social que no poden veure. Gràcies a la recopilació de testimonis, cartes, fotografies i arxius es desenvolupa un relat historiogràfic que barreja teatre documental i performance per indagar en la possibilitat de convertir-se en Mèdium i fer contacte amb la veu d’altres. Una metàfora de la resistència dels pobles llatinoamericans i la lluita de resistència al voltant del planeta.

Sinopsi

L’espectacle està format per dos monòlegs extrets de relats de literatura gòtica del segle XIX d’Edgar Allan Poe i Pedro ANtonio de Alarcón i narran dues històries diferents i al’hora molt semblants. En el primer monòleg, un personatge anònim intentarà convèncer el públic de la seva cordura mentre relata de forma detallada i exhaustiva l’assassinat que va cometre.
Mentre que en la segona part Telesforo, el protagonista de la història, confessa al seu amic Gabriel una de les seves pors més profundes: des de què era petit li aterra la possibilitat de trobar-se al carrer amb una dona sola a altes hores de la nit. No té clar si aquesta dona és real o imaginària, però li fa pensar en fantasmes i éssers fantàstics.
Per acabar ens agrada compartir amb el públic un diàleg sobre aquestes pors, sobre la seva actualitat i vigència.