Tri és un país tan petit que ni tan sols té ni un rei ni un capitost.
Edelmiro II aconseguirà el càrrec, encara que primer haurà d’alliberar el país de Tri del Drac Gutierrez. Després de rebre diversos i extravagants aspirants, ha de ser ell mateix qui s’enfronti al drac. Ben armat i proveït, encara que mort de por, es troba amb ell i…, aquest drac no és el que sembla! Entre altres coses, li agrada cantar (encara que ho fa fatal) i prepara la millor sangria del món.
Fitxa artística
TEXT: Fernando Lalana
ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ: Iñaqui Juárez
TITELLAIRE: Iñaqui Juárez
PRODUCCIÓ: Azucena Roda
TITELLES: Julia Juárez, María José Montón y Guillermina A. Edu Obono
Un home i una dona d’edat madura esguincen la nit d’una solitària carretera secundària sobre una vella motocicleta. L’exhausta màquina necessita emplenar el petit dipòsit de benzina i la llum difosa d’una estació de servei promet l’ajuda que necessiten. Mentre l’home posa el combustible, la dona ha entrat a la rudimentària botiga de la benzinera per reposar forces amb alguna cosa dolça. Un inesperat i inexplicable acte de violència es desferma i acaba amb la dona subjectant la caixa registradora i un cadàver als peus. L’home i la dona es veuen forçats a tancar-se a la petita benzinera fingint normalitat i intentant que els inoportuns i inusualment freqüents clients que apareixen aquella nit no descobreixin la realitat.
Fitxa artística
INTÈRPRETS: Mercedes Asenjo i Carlos Tapia
INTÈRPRETS CINEMÀTICA: Emilio Seco, Cristina Hilenia, Marta González i Raúl Escudero
Una altra persona tracta el conflicte que li genera a una cuidadora el fet d’anar a cuidar el pare que la va maltractar, a ella i a la mare. Un text pronunciat per la filla, però que no deixa de mostrar les paraules de la neta i els conflictes de l’estructura familiar.
Una neta que no entén com la mare cuida un iaio que sempre les ha menyspreades. Una neta a qui li pareix injust que el iaio haja sobreviscut la iaia. Una neta filla del seu temps, que vol dir també filla de l’allunyament de l’envelliment i la mort com a parts integrants de la vida. Una filla que conserva el record dels bons moments de la infantesa junt al pare. Una filla que s’ha relacionat amb els homes condicionada per la relació que ha tingut amb son pare.
Una filla que sap que les preguntes per què ho fas, mare? Per què hi vas? porten implícit que la seua pròpia filla no ho farà, que no la cuidarà. I una filla que de vegades deixa que les preguntes de la neta es confonguen amb els seus pensaments.
Fitxa artística
INTÈRPRETS: Beatriz Fariza i Nef Martínez
TEXT: Irene Klein Fariza
DIRECCIÓ, ADAPTACIÓ I DRAMATÚRGIA: Cruz Hernández
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Juana Ardoy
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Nef Martínez
ESPAI ESCÈNIC: Cruz Hernández
MÚSICA ORIGINAL: Ángel Galán Hernández i Irene Klein Fariza
Mabel Revival és una mescla insolent, absurda i hilarant de performance, dansa i cabaret DIY que ha encisat públic d’arreu.
La coreògrafa Liisa Pentti porta el seu públic al món encantat de les dives femenines, icones de la nostra adoració i objectes del nostre desig. Grunyint, cantant, ballant, gallardejant – Mabel és una dona sense vergonya ni remordiments, una diva i una xaman-intèrpret. Però per celebrar la vida també cal parlar de la mort i abraçar els regnes als quals només podem entrar en els nostres somnis…
Mabel Revival es basa en el treball en solitari anterior de Liisa Pentti Mabel or The Queen of Bones que es va estrenar al Zodiak– Center for New Dance a Hèlsinki l’any 2008, i ha estat en gira des de llavors.
3 segons ens planteja d’una manera poc convencional les intimitats d’una parella que després d’un sopar, arriben no saben com, a un lloc que «sembla» una sala d’espera. A partir d’aquest moment de confusió en Joan i la Laia entraran en una discussió de la qual faran partícips al públic de les seves intimitats, problemes, aspiracions i altres qüestions sempre al voltant de la temàtica conjugal. Reflexions tipus…»ja condueixo jo», «en què penses», «t’estimo», «no hem de tenir secrets»… són la base d’aquesta divertida obra de teatre que a ningú deixarà indiferent.
Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor. Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.
Si bé el tema central és l’assetjament escolar, Here comes your man també parla de la solitud, de l’autoestima, del perdó, de la identitat, de quant sacrifiquem de nosaltres mateixos per complaure i ser acceptats pels altres. Però encara va més enllà: apareixen la seducció, la curiositat per allò prohibit, el sexe, la manipulació, la mentida i acaba fent-se la pregunta de si la venjança és legítima com a acte sanador del passat. Una producció valenta i arriscada. Un muntatge cru, directe i explícit, però molt necessari per mostrar una realitat latent al nostre país que encara és molt lluny de superar-se, i és que hi ha persones que pateixen violència, assetjament, intimidacions, abús i violacions per la seva condició sexual.
Fitxa artística
AUTOR: Jordi Cadellans DIRECCIÓ: Jordi Cadellans i Raül Tortosa INTÈRPRETS: Sergi Cervera i Marc Ribera DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Ricard Martí DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Sergi Cervera VESTUARI: Tarambana Espectáculos IL·LUMINACIÓ I ESPAI SONOR: Betho Carvajal i Sara Esquivel
COMPOSICIÓ MUSICAL: Momo Cortés DISSENY GRÀFIC: David Bonacho DISSENY CARTELL: Óscar Jarque FOTOGRAFIA: Antonio Garci PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Nacho Bonacho PREMSA: Lemon Press DISTRIBUCIÓ: Luis Fas
Gràcies a la càlida acollida que ha tengut el nou muntatge d’ Estudi Zero Teatre durant aquest dies, tots aquells que encara no heu pogut venir o els que volgueu tornar o compartir-ho amb els vostres amics teniu una altra oportunitat.
Dies 21, 22 i 23 de març de 2025
Divendres i dissabte a les 20:30h i diumenge a les 19h
Inspirada en els textos de Kafka i dramatúrgia de Sanchís…
…que incideix en l’humor, la ironia i el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
La peça transporta l’espectador a un món desorientador i desconcertant, on les fronteres entre la burocràcia, l’angoixa existencial i la llibertat personal es dilueixen.
El jove K., protagonista d’aquesta ‘història’, intenta abandonar els llaços que l’atabalaven a la família, a la feina, als ‘deures socials’ en definitiva, per anar al Gran Teatre d’Oklahoma, a un món utòpic de l’art en què tots són acceptats si tenen el valor d’acceptar-se primer a si mateixos.
L’escenari sembla una extensió de l’univers kafkià on el públic es veurà arrossegat en un viatge en què tot allò familiar es converteix en estrany, el concret en incert, i allò aparentment immutable en un camp de lluita constant. El Gran Teatre d’Oklahoma convida a qüestionar la nostra relació amb el poder, la identitat i la llibertat, desvelant una realitat on les ombres de l’alienació i la desesperança ens assetgen a cada racó. Amb una dramatúrgia carregada d’ironia i angoixa, la fusió de la sensibilitat existencial de Kafka amb la punyent crítica social de Sinisterra crea una atmosfera única, on l’absurd es converteix en un mirall de la societat contemporània.
ELS ESPECTADORS OPINEN:
“Un espectáculo muy logrado. Todo muy bien trenzado, desde la recepción por las animadores en la entrada hasta el final.”
“Os recomiento que vayáis a verla, es una auténtica pasada!”
“Atrevida, especial, surrealista, dinámica, divertida…, vale la pena”
“Lo recomiendo, está muy bien todo: la interpretación, el mensaje, el texto, la puesta en escena, incluso la bienvenida al teatro también se lleva buena nota y algunos detallitos por ahí que ya descubriréis”
Inspirada en els textos de Kafka i dramatúrgia de Sanchís…
…que incideix en l’humor, la ironia i el sarcasme, que contradiuen la visió tenebrista i angoixosa generalment atribuïda a la seva obra.
La peça transporta l’espectador a un món desorientador i desconcertant, on les fronteres entre la burocràcia, l’angoixa existencial i la llibertat personal es dilueixen.
El jove K., protagonista d’aquesta ‘història’, intenta abandonar els llaços que l’atabalaven a la família, a la feina, als ‘deures socials’ en definitiva, per anar al Gran Teatre d’Oklahoma, a un món utòpic de l’art en què tots són acceptats si tenen el valor d’acceptar-se primer a si mateixos.
L’escenari sembla una extensió de l’univers kafkià on el públic es veurà arrossegat en un viatge en què tot allò familiar es converteix en estrany, el concret en incert, i allò aparentment immutable en un camp de lluita constant. El Gran Teatre d’Oklahoma convida a qüestionar la nostra relació amb el poder, la identitat i la llibertat, desvelant una realitat on les ombres de l’alienació i la desesperança ens assetgen a cada racó. Amb una dramatúrgia carregada d’ironia i angoixa, la fusió de la sensibilitat existencial de Kafka amb la punyent crítica social de Sinisterra crea una atmosfera única, on l’absurd es converteix en un mirall de la societat contemporània.
Medea, la princesa bruixa de la Còlquida, qui va ser esposa de Jàson i va matar els seus fills per desamor, qui va haver de fugir de Corint, Atenes i Àsia Menor, assetjada per humans i déus, objecte de la fúria de Zeus; va a la deriva en un enorme bloc de gel que minva dia a dia, camí d’un destí desconegut. Però aquesta no és la seva única angoixa: és un ésser immortal i no pot morir, ni pel seu peu. Està condemnada a viure fins a la fi dels dies.
Després de l’èxit del seu còmic anterior: Buñuel en el laberinto de las tortugas, que, com a pel·lícula d’animació, va aconseguir el Goya i el Premi Europeu a la Millor Pel·lícula d’Animació, Fermín Solís, ens llança a l’aventura de crear a partir d’un còmic que, alhora, va néixer del teatre.
Fitxa artística
INTÈRPRET: Amelia David
TEXT: Fermín Solís / Isidro Simón
COMPOSICIÓ MUSICAL / ESPAI SONOR: Lorenzo González
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Jesús Pablo / Fran Cordero
ADAPTACIÓ VINYETES: Fermín Solís
VÍDEO / FOTO: Patricia Bravo
VESTUARI: Yolanda Blanco
ESTILISME I PERRUQUERIA: Esther Olivera
ÀREA TÈCNICA: Jesús Pablos
PRODUCCIÓ: Maltravieso Teatro
AJUDANT DE PRODUCCIÓ: Ángeles Morlón
DRAMATÚRGIA, DIRECCIÓ I ESPAI ESCÈNIC: Isidro Timón
Tres personatges, gairebé com a tres clowns, es troben en un lloc indeterminat, una mena de jardí acotat circularment. Per ells, la vida sembla un infinit tornar a començar, un etern transcórrer cap endavant, el destí del qual els porta sempre, i de nou, a l’inici. La seva existència està marcada per la repetició: imaginen situacions, inventen històries impossibles, anhelen el món de fora, viure la vida dels “de fora”… Però, què passaria si un d’ells decidís trencar la convenció i viure la seva pròpia aventura?
És vital tornar, tornar a aquest cercle, a aquest principi segur i confortable, abans que admetre – i aquest és un dels conflictes més grans de la humanitat – la por que els provoca ser lliures de veritat. I així, amb aquesta sensació que produeix no poder evolucionar, redoblen els seus esforços amb la vitalitat necessària per descobrir que, més enllà d’aquest lloc, hi ha altres mons, altres llocs i que potser tenen prou valentia per entendre que ja no es necessiten, que poden ser sense l’altre.
Fitxa artística
INTÈRPRETS: Javier Anós, Daniel Martos i Natalia Gómara
