temporada 2019-2020

Espectacle infantil inspirat en la poesia escènica de Joan Brossa que acosta als més petits el món dels clowns, la màgia del circ, els arlequins, els titelles i l’imaginari de les lletres brossianes amb una música original. 

Un sol actor incorpora a cada un dels personatges. Per mitjà dels seus braços i les seves mans condueix l’acció escènica, guiant la imaginació dels espectadors pels diferents escenaris de Romeo&Juliet. A partir de la senzillesa escenogràfica que proporcionen dues gelosies i una taula, escenari sobre l’escenari, i un precís i evocador joc d’objectes, l’actor revela el món que batega després de les paraules de Shakespeare.

Un espectacle còmic i poètic que ret homenatge al cinema mut, a l’estil dels pallassos silents que a través del gest transmetien emocions que transcendien més enllà de la pantalla. Dos concertistes són trets de l’auditori just abans de començar el concert. Carregats amb les seves pertinences i instruments faran el seu propi concert fora. Durant més de mitja hora, entre rialles, desastres i distraccions, no hi haurà una sola nota de concordança entre aquests bojos pallassos, fins que finalment enmig de tant desconcert… Sembla que alguna cosa sona?  

Un encuentro con Miguel Hernández mostra el recorregut vital d’un jove ple de energia i talent, implicat en la transformació del seu país. Com mestres d’una cerimònia, tres intèrprets conviden el públic a trobar-se amb els moments vitals de Miguel Hernández: infància, adolescència, primers amors, arribada a Madrid, emoció davant la creació, República, guerra, presó. Els versos de Miguel Hernández i una representativa banda sonora composen la dramatúrgia d’A. Iglesias, que mostra el recorregut vital d’una generació de joves artistes en una època de ansioses transformacions. Els intèrprets ballen, somien, pateixen, riuen, lluiten, s’enamoren …, creant amb la seva veu i moviment una coreografia d’emocions en estreta relació amb el públic.

Una família amb un fill adolescent, cec i en cadira de rodes, i amb una capacitat de manipular els altres excel·lent, reben el lliurament d’una nina per part d’una família que no pot mantenir-la. Solo, que és com es diu dit personatge, veu a la seva germanastra Felicia, com els ulls i els peus de les seves necessitats. Entre ells es crea una dependència malaltissa absoluta, que converteix la seva relació en una mina de segones intencions. Tot això amanit pel seu pare, Napoleó, un home obsessiu pels dolços i amb tacons i cames de prostituta, i Babieca, la seva mare, una dona que encara vesteix amb el seu vestit de casada des de fa més de 20 anys, amb casc de guerra i botes militars. Els dos es veuen obligats pel seu fill a viure dins d’una rentadora ella i en un frigorífic ell. La manca de recursos econòmics d’aquesta família,que en el seu temps va ser acomodada i ara és a la més absoluta indigència, li dóna un caràcter a l’obra decadent i tranuitador. Fins que un dia i després de repetir sempre les mateixes escenes, els mateixos acudits, les mateixes converses, fan que Felicia prengui una determinació que canviarà la vida de tots.

Mr. Train és una història plena d’ironia i comicitat que narra la relació entre un ca vagabund i un vell solitari que viu en una estació de tren on mai passa ningú. Una faula poètica que ens parla de la solitud. Està inspirat en el conte Il cane blu, del poeta i guionista italià Tonino Guerra. Un espectacle sense paraules que uneix el teatre de teresetes i el cinema d’animació.

PORTRAIT suposa una mirada personal al món interior de l’intèrpret, una declaració d’intencions davant el repte de presentar un treball davant el públic; les motivacions, les pors, el preguntar-se el per què necessitem o volem exposar-nos davant aquest públic, deixant entrar a uns desconeguts en el nostre univers més íntim i exposant les nostres emocions i debilitats davant seu. Per què aquesta petita bogeria? Vanitat, morbo, necessitat de ser el centre d’atenció, … un cercle embullat en el qual es va entrant a poc a poc i del que, un cop dins, és difícil sortir. La solitud en un escenari, és com qualsevol altra situació de solitud. Però en aquesta ocasió és una solitud premeditada, una situació forçada i voluntària d’exposició personal davant d’una audiència que espera rebre. Però, quina necessitat empeny l’intèrpret a «despullar» la seva intimitat davant el públic?

Una investigació escènica que parteix de les realitats paral·leles que vivim, dels diferents personatges que interpretam perquè això que anomenam món no se’ns vagi de les mans.Un brindis pel segle XXI, on tot el temps celebram, no hi ha treva. Un homenatge a totes aquestes festes en què el més divertit són les fotos que es pengen a Instagram. Una festa que s’ha celebrat moltes vegades, la mateixa festa, sempre la mateixa festa. Perquè hi ha moltíssimes coses aparentment alegres que ens posen una mica tristos.

El Pajarito Freddy, per a públic familiar és un espectacle amb música en viu, a l’estil de Pere i el Llop de Prokofiev, on cada personatge és representat per un instrument de la família de les flautes dolces. En ell expliquen la història de Freddy a través de diferents episodis que il·lustren sonorament amb números musicals: «Sortida de l’Ou», «El Primer Vol», «Compte amb l’aligot!», «El blues de l’ocell» …

Còrdova i Europa no són el mateix. Encara que comparteixin una regió geogràfica, són realitats diferents que la companyia Estigma vol plasmar a l’escenari amb un interessant joc: el d’una parella de ball cordovesa que intenta fer-se amb el títol d’un concurs de ball a Torremolinos. A partir d’aquesta premissa, Els primers d’Europa planteja una sèrie d’interrogants sobre la competitivitat, l’amor fraternal, el talent i, com no, la mateixa Europa.Des de la companyia Estigma sostenen que Els primers d’Europa parla d’alguna cosa universal: «De les guerres íntimes i de l’amor, i de com Europa ens empeny a intentar ser els millors en alguna cosa, en el que sigui. Transitem per l’humor i la teatralitat d’una forma orgànica fins arribar a la ferida, a la debilitat, a l’inevitable fracàs «.

Un Gran mag i un preciós teatre. Què més necessites per gaudir d’un bon espectacle de màgia? Pot ser que les coses surtin bé, o que la partenaire col·loqui les coses a lloc, o que el conill no s’escapi o el mag no perdi els papers al mig l’espectacle…
No! Tot això és superflu. Per gaudir d’un bon espectacle de màgia has d’estar-hi TU i els teus entre el públic. I veuràs com les coses volen, exploten, reboten, apareixen i desapareixen. Tot això davant els teus ulls i ben a prop!
A part, són guapos i fan bona olor. Com a mínim al principi de l’espectacle.

Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa. Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió. SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.

 

Espectacle infantil inspirat en la poesia escènica de Joan Brossa que acosta als més petits el món dels clowns, la màgia del circ, els arlequins, els titelles i l’imaginari de les lletres brossianes amb una música original. Petits i grans poden gaudir d’aquest collage brossià que genera curiosistat i sorpren als espectacors.

Espectacle basat en la poesia escènica de Joan Brossa. A partir d’una de les seves peces RRRPRRR! i juntament amb fragments d’altres peces emblemàtiques del seu enorme bagatge, tenyit d’una reflexió crítica i combativa i una innovació estètica, hem construït un collage brossià.  Jugam amb peces de diferents èpoques des d’accions-espectacle fora de l’escenari esquitxades de post-teatre, entrada de clowns, alguns números de striptease combinats amb màgia de veres i de bromes, el joc cerimonial, números musicals surrealistes, tot envoltat d’un fregolisme col·lectiu amb més de 60 personatges dins una proposta vital, insòlita i original. Volem celebrar el seu aniversari acostant la seva obra al públic amb un muntatge de proximitat en format de cafè teatre on les il·lusions, els trucs i el seu particular engany festiu i carnavalesc hi són presents des de l’inici a on brindam tots plegats amb una copa de cava.

Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals. PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I  MILLOR ESCENOGRAFIA. Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España