Etiqueta: IX MITIA

George Sand “Mi vida es la vuestra” és un espectacle creat i interpretat per Analía Puentes amb la direcció de Jessica Walker. L’actriu encarna l’escriptora francesa George Sand, figura clau de les lletres franceses del segle XIX i pionera en la defensa dels drets de la dona. Una posada en escena honesta, apassionada i profunda que compta amb la presència d’una pianista en viu, creant una atmosfera i un diàleg poètic amb la intèrpret. Així, música, literatura i teatre es fusionen en escena per reflectir a una vida travessada per la creació artística. El text escrit per Camilo Zaffora, amb col·laboració de Puentes, està inspirat en “Història de la meva vida” autobiografia de George Sand, en novel·les i cartes de l’escriptora, testimonis i documents històrics de l’època.

Qui diu això que dius?, vol parlar sobre el dualisme de l’actor-personatge. Què és el personatge? L’actor deixa de ser l’actor en qualque moment? El text teatral limita o allibera? A un assaig del muntatge de Macbeth, en Marc atura la peça a causa d’una equivocació en el text per part de la seva companya, Andrea. La seva sorpresa arriba, quan s’adona que la seva companya no ha sortit del personatge de Lady Macbeth. Rancúnia al cos per demostrar-li que és una actriu i, en última instància, al text teatral per mostrar-li que Lady Macbeth és un personatge. Però, és possible que aquesta darrera estratègia es giri en contra seva i el faci dubtar de tot el que tenia clar?

Aquesta obra és un conjunt de cinc peces de mim i pantomima, amb diferents estils i caràcter cadascuna. La temàtica gira al voltant de la llibertat; amb una mescla de somnis i valentia. Inspirada en el treball de Marcel Marceau, fent una adaptació contemporània del seu estil.

A través de petites històries fantàstiques, el públic es veurà reflectit i podrem reflexionar conjuntament sobre el sentit de les nostres accions i sobre com ens mouen les idees i les situacions que ens emocionen i en provoquen sentiments.

L’actor farà una introducció abans de cada peça, amb un personatge que li parla directament al públic i que explica com va arribar a crear aquestes petites representacions de l’obra a partir de la seva vivència personal.

En una taula de bar, una dona reviu els moments més significatius de la seva relació.

L’espectador es converteix en “impúdic voyeur” de la derrota amorosa d’una parella que voldria explicar allò que les relacions tenen d’inexplicable.

Teatre de proximitat a la tradició del teatre de cambra de Strindberg o el teatre
íntim d’Adrià Gual que cerca els petits espais, dins o fora dels teatres, amb la intenció de camuflar-se al si de la vida. Ara que ella s’ha teatralitzat, el teatre sembla cercar la realitat.

Dona Caragol és una peça escènica multidisciplinària. Tracta de la dona com a caragol, una espiral que ens fa sorgir una vegada i una altra.

L’amor, l’edaisme, la percepció de la pròpia imatge ara i abans. És un muntatge molt performàntic. Cada actuació és única perquè s’adapta la peça a cada espai. Les imatges de vídeo i la música són claus.

Llibertat o Mort segueix les memòries de Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, donant a conèixer la situació marginal fora i dins de la presó durant els anys setanta i vuitanta des d’un punt de vista crític i bidireccional. Així, es dona lloc a la reflexió sobre la clàssica dicotomia del bé i del mal.

Dues amigues que es coneixen des que van néixer, posen a prova el cost de les relacions personals amb la seva peça de teatre físic La resta de les coses.

Quant costa una parella? Una amiga? Una germana? Mostren les diferents dinàmiques que pot adoptar un vincle, fent una comparativa amb les relacions animals. Fan de què és salvatge el que és humà i tracten de trobar l’expressió més primària de les relacions humanes.

En clau tragicòmica les actrius es desenvolupen creant un joc conceptual, sonor i teatral. Les protagonistes s’obren a la vulnerabilitat mostrant les seves ferides i misèries, convidant el públic a reflexionar sobre l’ego, els privilegis, la competència, la diversió… En definitiva, posen sobre l’escenari el tabú del cost de les relacions.

Triar a algú és no triar la resta de les coses?