Dues persones qualsevols en una sala d’espera qualsevol. Podria ser un centre mèdic, una oficina pública, una estació o un lloc indefinit on el temps sembla aturat. Compartim l’espai, el silenci i una rutina aparentment inofensiva fins que, de manera inesperada, irromp una notícia. La lectura d’aquest esdeveniment — ambigu, exagerat o potser absolutament irrellevant — desencadena un estat immediat de pànic. El cos reacciona abans que el pensament: respiració accelerada, mirades nervioses, petits gestos repetitius. La tensió creix i allò que podria esdevenir un drama es transforma gradualment en una situació aclaparadora, ridícula i absurda.