Categoría: pagina principal

3 segons ens planteja d’una manera poc convencional les intimitats d’una parella que després d’un sopar, arriben no saben com, a un lloc que «sembla» una sala d’espera. A partir d’aquest moment de confusió en Joan i la Laia entraran en una discussió de la qual faran partícips al públic de les seves intimitats, problemes, aspiracions i altres qüestions sempre al voltant de la temàtica conjugal. Reflexions tipus…»ja condueixo jo», «en què penses», «t’estimo», «no hem de tenir secrets»… són la base d’aquesta divertida obra de teatre que a ningú deixarà indiferent.

Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor.  Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.

Medea, la princesa bruixa de la Còlquida, qui va ser esposa de Jàson i va matar els seus fills per desamor, qui va haver de fugir de Corint, Atenes i Àsia Menor, assetjada per humans i déus, objecte de la fúria de Zeus; va a la deriva en un enorme bloc de gel que minva dia a dia, camí d’un destí desconegut. Però aquesta no és la seva única angoixa: és un ésser immortal i no pot morir, ni pel seu peu. Està condemnada a viure fins a la fi dels dies.

Després de l’èxit del seu còmic anterior: Buñuel en el laberinto de las tortugas, que, com a pel·lícula d’animació, va aconseguir el Goya i el Premi Europeu a la Millor Pel·lícula d’Animació, Fermín Solís, ens llança a l’aventura de crear a partir d’un còmic que, alhora, va néixer del teatre.

Personatges ancorats al costat d’una carretera. Una reflexió sobre la dona, el feminisme, la prostitució i el masclisme. Cap prostituta neix com una ortiga a la vora del camí.

Un text atrevit i transgressor per a 4 dones ancorades a una crua realitat. Podrem veure les seves esperances, somnis, costums, irritacions i totes les seves cares. Hi ha amor, tendresa, ràbia, dolor i humor en 4 històries entrellaçades entre sí per la figura del puter.

El Pajarito Freddy és l’escenificació d’un conte musical. Explicam la història de Freddy a través de diferents episodis que il·lustram sonorament amb números musicals. Sobre una estora i amb l’ajuda de marionetes, objectes i diapositives, unes vegades una situació explicada pel narrador ens evocarà una música, altres vegades serà la música el que motivarà el narrador.

Cada personatge està representat per una flauta: Freddy per la flauta piccolo, el Vell Arbre pel Gran Baix, el pare ocell per la tenor i moltes més… Acompanyats per un piano i moltes percussions (kalimbes, pals de pluja, castanyetes, cascavells, xilòfon, etc.).

L’Ocellet Freddy va ser compost com un concert per a nens, per tal de presentar les sonores peculiaritats dels instruments de la família de la flauta dolça.

A través d’un text plàstic i la musicalitat de la peça, El Pajarito Freddy, es converteix en una unitat plena de fantasia.