Arriba al TEATRE SANS

ESTRELLAS

Els estels són esferoides lluminosos que mantenen la seva forma a causa de la seva pròpia gravetat. Aquestes estrelles romanen al cel en la mateixa posició durant la nostra vida. Aquest és el punt de partida, dues germanes comparteixen la seva infància, maduresa i vellesa mentre les estrelles contemplen els seus moviments, els seus jocs, les seves alegries i les seves penes. En una muntanya russa d’emocions, les dues actrius fan un recorregut per tota una vida. Una infància on tot és nou i divertida, una maduresa plena de presses i estrès on no hi ha temps per veure els estels i una vellesa on tornem a connectar amb la nostra infància amb un gran aire de nostàlgia.

Estrelles és un petit muntatge que a través de la manipulació d’objectes, teatre negre i titelles ens parla del pas del temps i com és d’efímera la vida.

 

TEATRO ARBOLÉ (Aragó)

presenta

BLANCANIEVES

DIES 25 i 26 DE NOVEMBRE

Divendres i dissabte 19h

 

Teatre Arbolé ha adaptat al món dels titelles Blancaneus, l’immortal conte dels Germans Grimm. La novetat d’aquesta obra rau en el fet que Teatre Arbolé ha utilitzat per a la construcció dels personatges objectes quotidians, coneguts per tothom. S’utilitzen elements de neteja per fabricar, davant dels espectadors, tots els personatges. És sorprenent la capacitat evocadora dels nins que des del principi veuen la Blancaneu al motxo d’un pal de fregar, s’emocionen amb la pena d’un recollidor d’escombraries i riuen amb els nans, pots d’un netejador de vitroceràmiques. La trama és la clàssica: la gelosia de la madrastra cap a Blancaneu encara són l’element de conflicte d’aquest conte amb final feliç.

LA COMPANYIA

TEATRO ARBOLÉ és una fàbrica de somnis, una companyia, una sala d’exhibició, una editorial.

Dedicada des de l’any 1979 a la producció d’espectacles infantils i a la docència són ja més de 9.100 les representacions realitzades en aquests 38 anys, i això ho confirmen les més de 750 localitats que la companyia ha visitat en aquests anys: Aragó i tot el territori nacional, Amèrica Llatina (Cuba, Mèxic, Equador, Argentina, Brasil, Puerto Rico, Veneçuela, Xile, Bolívia, Colòmbia), Europa (França, Portugal, Itàlia i Suïssa) a més del desert Sahrauí (Algèria) i a Àsia (Corea del Sud).

Arbolé, sempre ha cercat amb el seu treball divertir, encantar, fascinar i fer que el teatre sigui una cosa fabulosa per als nins i nines, i deixar empremta en el procés formatiu dels espectadors.

 

Si bé el tema central és l’assetjament escolar, Here comes your man també parla de la solitud, de l’autoestima, del perdó, de la identitat, de quant sacrifiquem de nosaltres mateixos per complaure i ser acceptats pels altres. Però encara va més enllà: apareixen la seducció, la curiositat per allò prohibit, el sexe, la manipulació, la mentida i acaba fent-se la pregunta de si la venjança és legítima com a acte sanador del passat. Una producció valenta i arriscada. Un muntatge cru, directe i explícit, però molt necessari per mostrar una realitat latent al nostre país que encara és molt lluny de superar-se, i és que hi ha persones que pateixen violència, assetjament, intimidacions, abús i violacions per la seva condició sexual.

Els antics alumnes d’una escola religiosa s’han reunit el cap de setmana en un petit hotel als afores de la ciutat per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor.  Les obres a l’edifici han fet que Morales i Torres els toqui compartir habitació. No van ser massa amics a classe i ara sembla que tampoc tinguin gaire en comú. Morales no guarda massa bon record dels anys de l’escola. Torres, en canvi, diu que van ser els millors de la seva vida. Mentre es preparen per a la festa faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava amb ser un gran futbolista. També de com Morales, víctima de les burles pel fet de ser sensible i femení, tenia com a únic objectiu sobreviure. En les converses apareix un altre company de classe: en González, que va ser i continua sent el millor amic de Torres. El gran líder, l’alumne perfecte d’historial impecable… i l’inductor del bullying que va fer la vida impossible a Morales fins al punt de deixar-lo marcat per sempre.

Acoso y rebelión entre hombres en un thriller muy logrado

CULTURAMAS.ES Por Horacio Otheguy Riveira.

El espectáculo está tan bien dirigido e interpretado que incluso los dejes de sensacionalismo se
antojan sinceros.

DOS MANZANAS Por Juan Roures.

Te gustaría que te lo hicieran a ti.

REVISTA GODOT Por Sergio Díaz.

TIAN GOMBAU 
L’HOME DIBUIXAT (Castelló de la Plana)

presenta

SABATES NOVES

30 OCTUBRE
Diumenge 12h i 17h

 

VENDA ENTRADES

PREMI MAX 2020 Millor espectacle per a públic infantil i familiar.
Premi del públic professional, Int. Puppet Theatre Festival «Visiting Arlekin», Omsk (Rusia), 2019
Millor escenografia, Fira de Teatre de Titelles de Lleida, 2019
Millor Espectacle de Petit Formato, FETEN 2019

 

Sabates noves parla amb senzillesa i poesia del fet de créixer
i dels sentiments que això comporta.

 

Un nin estrena sabates i se’n va al riu a berenar. Pel camí, descobreix el món que l’envolta: carrers, cases, paisatges, persones i animals. Les seves sabates van acumulant experiències i ell, a poc a poc, creix. La mida de les sabates ens acompanya en el transcurs dels anys. La mida mesura el peu, però també l’edat, les vivències, la forma com caminem per la vida. Passen els dies, els anys i les capses de sabates. Petitetes, mitjanes, grans, …

Aquest espectacle parteix d’un fet local (una tradició de Vinaròs, un poblet mediterrani) per arribar a l’universal (un petit viatge iniciàtic, d’aprenentatge, de descobriment i de vincle amb la natura). Ens agradaria que, pels petits, aquest muntatge fos una aventura. I que als adults els connectés amb la seva infantesa: les cançons populars, la relació amb la natura, el pas del temps. Perquè treballem tant pels uns com pels altres, per convertir l’estoneta que estarem junts en una vivència més.

Teatre d’objectes recomanat per a infants a partir de 3 anys i públic familiar.

TIAN GOMBAU-L’HOME DIBUIXAT TÉ 30 ANYS DE TRAJECTÒRIA, HA REALITZAT MÉS DE 3.800 REPRESENTACIONS ALS ESCENARIS DE 45 PAÏSOS DE 4 CONTINENTS, EN 10 IDIOMES I HA REBUT 28 PREMIS, ATORGATS PER PRESTIGIOSOS FESTIVALS I ENTITATS NACIONALS I INTERNACIONALS.

LA CRÍTICA HA DIT

LA CALAMANDA
Alícia Coscollano i Massip, Novembre de 2018

Una màgica peça que et transporta per un univers paral·lel creat amb grans dosis d’afecte i estima per l’ofici. L’obra conté moltes lectures. Una teranyina emocional que incorpora objectes molt enginyosos i creatius que aporten un percentatge molt elevat tant estètic com de tendresa. El nuc a la gola és inevitable.

RECOMANA.CAT
Jordi Bordes, Abril de 2019

Diu el lema del festival: “Espectacles que et fan créixer.” Hi coincideix l’espectacle més petit i preciós dels que s’han representat, fins ahir a la tarda, a la Mostra d’Igualada. Amb uns ulls ben oberts, el públic més menut no perd passada. El petit viatge del protagonista i el seu trajecte en una escenografia que es desplega, dona moltes sorpreses. L’Home Dibuixat es posa les sabatilles i incentiva a volar a tothom, menuts i adults. Amb una tendra humanitat.

 

RECOMANA.CAT
Núria Cañamares, Maig de 2019

Senzill, sensible i valuós. Una proposta molt senzilla (i ben feta) de teatre d’objectes. Transmet un valuós missatge: petits i grans, tots creixem, com també ho fa la mida de les nostres sabates. Desborda una gran sensibilitat i atrapa l’espectador de qualsevol edat (als més grans els connectarà amb la infantesa). Un espectacle ideal per batejar-se en les arts escèniques.

 

DIARI DE TARRAGONA
Glòria Aznar, Octubre de 2019

Per als nens és una intrèpida aventura. En el teatre, no se sentia respirar ni a un d’ells. Sabatetes que gairebé volaven per l’escenari. Tian Gombau arriba al cor dels petits espectadors amb un senzill però càlid espectacle. «Sabates noves», una petita joia de pau, 30 minuts de quietud, un bàlsam.

LA VANGUARDIA
Andalusia Febrer 2020

Una creació que recupera una tradició mediterrània. Una història imaginativa que ofereix una doble lectura: els petits viuen les aventures d’un jove que descobreix el món que l’envolta, mentre que els adults reviuen la seva infantesa a través de cançons populars, el pas del temps i la relació amb la natura. Una peça sensible que gaudiran nens, pares i avis.

 

EL PEQUEÑO ESPECTADOR
Lorena Cámara, Novembre de 2020

Senzill, subtil, fabulós. El text és un autèntic conte infantil. Amb una escena de ritme tàctil, s’enalteixen i aguditzen els sentits, i la música acompanya un deliciós titella que surt d’una de les cares de la caixa. Una recreació de situacions possibles carregada de bellesa on la versatilitat de les caixes i la destresa de les mans del seu manipulador Tian Gombau ens enlluernen. Hi ha un doble joc d’escales constant entre personatge i caixa que permet a l’espectador prendre el telescopi i el microscopi per a gaudir de la història des de diferents punts de vista. El camí es fa al caminar. El doble joc constant entre el simbòlic i el real, entre el nen i l’adult, és realment sorprenent i delicat. Els nostres ulls són tremendament expressius, no importa la mascareta que portem posada. Potser, pugui servir-nos per acollir totes aquestes llàgrimes que brollen dels nostres vidriosos ulls al sentir-nos afortunades i connectats amb aquest xiquet interior que gaudeix de tot el que ha passat i demana més; connectats amb el públic, l’autor, el text. Una obra carregada de simbologia, de portes i puntes d’iceberg constants. Gràcies per permetre’ns continuar somiant.

LA RÉPUBLIQUE
Cathy Caldimbide, Gener de 2021

És un públic jove, molt jove («tinc quatre anys!», diuen, estenent la mà amb el polze plegat) que entra a la sala. Tian Gombau dóna vida a caixes i sabates, però no a qualsevol … S’inspira en una tradició local del seu poble natal, a la vora del Mediterrani. Des del principi, els xiquets i xiquetes es van veure atrets per l’aventura de les sabates. Les seves ràfegues puntualitzaran l’espectacle. Els petits espectadors segueixen les mans de Tian Gombau que obren, alinean les caixes amb precisió i delicadesa. Un moment molt tendre i bonic és quan les seves mans donen vida a un suau teclat de piano. Sacsejant-lo, aquest teclat s’enfonsa, es converteix en onades per on navega un vaixell. Moment màgic… El servei d’actuació en directe del CAPB ha merescut les rialles i les alegries dels xiquets, malgrat les instruccions donades que han estat acuradament respetades per tothom.

PUTXINEL·LI
Revista de Titelles, ombres i marionetes Toni Rumbau, Juny 2021

Ens trobem davant d’un artista únic i excepcional, si tenim en compte l’insòlit volum de la seva projecció internacional. La genialitat de la visió de Gombau-Palet és haver partit de dues sabates per explicar la infància d’una persona. Ara, tan importants són les sabates com les caixes que les contenen. A partir d’aquests dos elements i d’una mínima escenografia que ben bé podríem dir, jugant amb el nom de la companyia, apareix dibuixada a l’escenari, Tian Gombau es submergeix en aquest registre narratiu de mínims, que coneix tan bé i tants bons resultats li ha donat: gestualitat continguda, presència tímida però alhora aplomada i tranquil·la, subtils pinzellades de complicitat amb els espectadors, deixant que la força arquetípica i essencial dels objectes i del relat s’expressin per si mateixos. L’altre gran encert de Sabates Noves és haver aconseguit que una història basada en tradicions locals esdevingui una històries universal, capaç de connectar i emocionar a un públic global, sigui a Europa, a la Xina, a l’Àfrica, a les Amèriques o a les Illes Oceàniques. Les pinzellades poètiques de la narrativa desplegada per Tian Gombau es van succeint, i quan tenen l’espectador ben atrapat i ficat a la butxaca, arriba el desenllaç amb un esclat emocional d’una gran potència, que no revelarem per òbvies raons teatrals. El públic, entregat a l’espectacle i al bon fer de l’actor valencià, s’aixecà enardit per aplaudir.

LA RÉGION
Yverdon-les-Bains (Suïssa) L.Pn, 2022

Un passeig d’emocions. Amb aquest espectacle de titelles, l’actor Tian Gombau porta el públic jove a un remolí emocional. Tot es tracta de sabates, però sobretot d’emocions en aquest nou espectacle. Tian Gombau no només ofereix una viva i sorprenent representació de titelles, però també aconsegueix transmetre un missatge ple d’emocions, a petits i grans. Tian Gombau i l’autor i director Jordi Palet transporten el públic en un viatge universal, el de l’aprenentatge de les emocions.

 

PETIT SABADELL
Marc Sabater, 2022

Una meravella minimalista. Aquesta meravella s’hauria de convertir en indispensable en qualsevol temporada per als més petits, però també, i m’atreviria a afegir-hi molt especialment, per als grans perquè «Sabates noves» ens recorda, novament, que això que anomenem teatre familiar no deixa de ser teatre per a tots els públics. O per a tots els públics capaços de deixarse seduir per una bona història explicada des del cor i des de l’emoció. «Sabates noves» és una anècdota local que Palet i Gombau saben transformar en universal i essencial, una metàfora de com mai deixem de créixer, tinguem 5 o 50 anys. Com no pot ser d’altra manera, la proposta té un actiu vital en el saber fer de Gombau, un mestre en la manipulació d’objectes (en aquest cas, principalment, caixes de sabates) que serveixen per desenvolupar l’acció. Però més enllà del seu ofici, a «Sabates noves» brilla especialment el seu magnetisme escènic, la seva capacitat per captar l’atenció dels espectadors des del minut zero, de fer-los sentir a casa i predisposar-los a seguir-lo. La conjunció entre aquest magnetisme i el talent narratiu de Palet fan d’aquest espectacle una petita meravella davant de la qual és impossible resistir-se. Una escenografia tant enginyosa com minimalista i un extraordinari espai sonor acaben per doblegar els més reticents, si és que n’hi ha algun. 

MARCELO KATZ (Argentina)

 

presenta

 

GASPET

Dimecres 12 d’octubre a les 20:30h

 

VENDA ENTRADES

PREMI CTBA A LA CREACIÓ I PRODUCCIÓ D’ARTS ESCÈNIQUES A SALES DEL CIRCUIT INDEPENDENT 2021

Un espectacle que combina el teatre de màscares, el clown i la manipulació d’objectes. Un únic actor en escena interpreta una varietat de personatges per abordar el món d’un constructor de màscares, introduir-nos al seu ofici i donar vida a les seves creacions. El protagonista ens introdueix a la vida d’un vell artesà, constructor de màscares. El públic arriba al seu taller, i s’endinsarà en el fascinant i misteriós món de les màscares. Gaspet, l’artesà, transmet al públic alguns dels secrets que li van arribar a través de les quatre generacions de la família que el van precedir en aquest ofici. Gaspet talla, modela, pinta, retoca, vidre. Reflexiona sobre aquestes vides i personalitats que crea amb les mans.

Els temes que transita Gaspet són la passió, la paciència, l’obsessió, la sorpresa. La disjuntiva entre mantenir intacte el llegat que li arriba des dels ancestres, o generar canvis que sent necessaris, atempten contra la tradició familiar. Mentre el públic s’endinsa al món de l’artesà, aniran apareixent diferents personatges, màscares que Gaspet està creant o reparant i donen vida a històries divertides i dramàtiques. Així apareixen en escena un aventurer rus del segle XIX, contrabandista de te, i apassionat per aquesta beguda. Una cantant de boleros que intenta seduir tots els homes i dones de la platea. Un clown de fira, amb les rutines hilarants. Un actor fascinat pel món de les màscares i les possibilitats que brinden al seu ofici.

L’humor és present al llarg de tot l’espectacle, amb gags lligats a la comèdia física, a jocs verbals i a efectes visuals còmics. Algunes de les temàtiques abordades a Gaspet resultaran properes als espectadors: la difícil convivència entre les diferents parts que habiten en un. L’exigència i el plaer pel treball. La tolerància envers un mateix. La llibertat per fer allò que un vol. La complexitat dels llaços familiars i la cerca del propi destí.

TRAJECTÒRIA DE L’EQUIP CREATIU

 

Gaspet és la nova producció de la dupla creativa Katz-Joab. Un equip amb 25 anys de treball en la creació d’espectacles. Les seves obres s’han presentat a importants sales de Buenos Aires i ha participat de festivals i esdeveniments culturals d’Argentina i exterior amb molt bona repercussió de crítica i públic. Entre elles destaquen: «Hostería Beninger» – Espacio Aguirre (2019), «Claro de luna» – Espectacle en gira amb 50 funcions a Llatinoamèrica, Espanya i Estats Units (2018-2021), «Eskoff» – La Carpintería (2017), «Los Fabulosos Singer» – Centro Cultural de la Cooperación (2013) – Timbre 4 (2014), «Top, top, top!» – Centro Cultural de la Cooperación (2011), «Tempo»- Centro Cultural de la Cooperación (2010), «Ilusos» – C.C. Konex (2007) – Portón de Sánchez (2008), «Elemental» – C.C. San Martín (2003-2004), «Guillermo Tell» – Teatro Nacional Cervantes – Sala María Guerrero (2004) Centro Cultural de la Cooperación (2003), «Allegro ma non Troppo» – Centro Cultural de la Cooperación (2003-2004), «ZTV»- Teatro Metropolitan (2013) «La Flauta Mágica» – Centro Cultural Recoleta (2000-2001), «Luna» – Centro Cultural Recoleta (1999), «Clun» – Centro Cultural Recoleta (1998). Al llarg de la seva trajectòria han estat mereixedors de diversos Premis i Nominacions del medi teatral: «ACE» (Asociación de Críticos de espectáculos), «María Guerrero» (Asociación Amigos del Teatro Nacional Cervantes), «Teatros del Mundo» (Universidad de Buenos Aires), «Atina» (Asociación de Teatristas Independientes para Niños y Adolescentes), «Pregonero» (Fundación el Libro), «Teatro XXI» (grupo de investigación teatral GETEA), entre d’altres.

 

I per als qui es vulguin formar, impartirà el següent taller

LA FORNAL PRODUCCIONS

 

presenta

 

L’HOME DEL VOL VERTICAL

14 i 15 d’octubre
Divendres i dissabte a les 20:30h

 

VENDA ENTRADES

Pere Sastre Obrador, va ser un pagès de Llucmajor (Mallorca) amb un cervell privilegiat que emmirallat pels avanços del seu temps, a principis del segle XX, va dissenyar i construir un prototip d’helicòpter. Aquest és el late-motiv que ens empeny a contar una història que va més enllà d’aquest fantàstic succés.

Hem gratat dins la passada centúria, des del bessó dels anys vint fins als dies finals de la segona república, uns anys vertiginosos d’idees i progrés com no s’havia vist mai, on especialment destacà la cursa aeronàutica que va ser liderada per França i els Estats Units.

Però tanmateix Pere Sastre, en Pere de Son Gall, va fer que Mallorca també formàs part d’aquesta carrera i és aquí on nosaltres incidim en la nostra proposta. Una proposta dins la línia de la companyia, que lluny de voler fer un espectacle anecdòtic i decimonònic, -al marge ser un treball històricament rigorós dins les llicències que la ficció permet-, ens serveix per parlar de Mallorca, dels mallorquins i mallorquines, dels temes que ens han desdibuixat com a societat, i ens han atorgat el segell de ser una terra conservadora que pràcticament va passar de l’activitat primària al turisme, deixant-se, majoritàriament pel camí, l’herència cultural, rebutjant la innovació tecnològica i abocant-se a les desigualtats socials

OPINIONS DEL PÚBLIC

El prosceni podria ser el de qualsevol hospici o sanatori de Rosselló-Porcel, Màrius Torres, o Thomàs Mann. Una habitació massa blanca, d’un blanc lletós..Tot impolut i immaculatat. Al costat del llit una finestra ampla, sempre tancada on hauria de penetrar la claror però ben romànticament, tot esdevé una nit de trons, llamps i pluja. Acompanyem Pere de son Gall a les darreres hores de la seva vida amb la visita del seu amic Gabriel Moragues que ens contarà les peripècies i odissees pretèrites en un biopic atractiu i desenfadat. La interpretació de Joan Gomila resultat solvent i ben travada. Cal destacar la bellesa del quasi-monòleg poètic amb una riquesa lèxica que recorden l’eixutesa de la terrenca de veus líriques com ara Blai Bonet o Damià Huguet

Carles Cabrera. Esbós de la crítica a El temps de les arts

 

Sense paraules, una obra espectacular. M’ha emocionat, encantat. L’actuació de Joan Gomila és majúscula. Feia temps que no disfrutava tant.

Catalina Rafela

Admir la teva actitud amb el teatre. El teu compromís amb fer de l’escenari un lloc on créixer com a espectador i ciutadà. El que vaig veure al Teatre del Mar em va semblar un grandíssim exemple de Compromís, estimació i cariño cap al gènere teatral. Una peça deliciosa que me va descobrir una història totalment desconeguda. On et vaig veure passar per infinitat de registres, sempre amb un llenguatge acurat i estimulant

Pablo López. Ex-director adjunt al Teatre Principal de Palma

 

Fascinant! La història és increïble i molt propera. La posada en escena és fantàstica. Cal la pena conèixer i saber, gaudir com a espectador.
Elisabet

Emocionada. Un espectacle fantàstic: text, interpretació i muntatge. Reivindicació necessària d’un personatge.  Didàctica i emotiva. Gràcies
Elisabet Vaquer

Fantàstica! La interpretació de Joan Gomila impressionant, com es mou per l’escenari, com parla, com interpreta. I la interpretació del malalt Pere de Son Gall, perfecte. I sense menysvalorar la interpretació de la monja., un paper curt però molt correcte.
Mayte Font

Genial. La història commou i la interpretació de Joan Gomila encara més. Vaig gaudir de bon de veres
Bàrbara Cànoves

Me va agradar incommensurablement. La interpretació és magistral. Em va emocionar la història tan fidelment contada. Tant de bo que les institucions l’aprofitassin
Joan Salva

N’he gaudit molt tant de la història com de la representació! La documentació de l’època, l’ambientació, de la situació històrica i sociocultural que envolten en Pere, no té desperdici! Heu fet un treball immillorable!!! Cal que en gaudeixin i en reflexionin molts d’espectadors amants del teatre. Faré córrer la veu.
Teresa Gener

«Hem gaudit moltíssim, el text és exquisit i la interpretació fabulosa, plena de matisos i dinamisme. En una paraula, ens ha encantat!»
Ilde Muñoz

«Un 10. Actuació impecable; text una passada. En Joan Gomila ho broda»»
Joana Sales

«Una obra mestra»
Joana

«Fantàstic, va ser una gran experiència»
Antònia

«Una gran obra. Boníssima, un tema que remou sentiments, tractat amb gran professionalitat i una espectacular interpretació. No puc deixar de recomanar-la a tots els meus coneguts. Crec que hi ha obra per molt de temps»
Francisca Gayà

«La Fornal és un espai on poder exercir l’art de l’escena amb llibertat. Ho demostra
amb L’home del vol vertical, quasi un monòleg en prosa poètica. Una petita i fina
perla. Una autèntica gran miniatura que et fa retornar la fe en la cultura.
Xavier Gelabert

Molt inspirat, l’autor -Joan Gomila- es mou a gust en un text ple de referències a les primeres passes de l’aeronàutica fins a canalitzar aquesta història per la senda desgraciada del llucmajorer Pere de Son Gall, que va dissenyar un prototip
d’helicòpter. Amb un aire poètic, sobre una història malferida, amb reflexions tendres, posa el matís humà que l’obra agraeix. Enhorabona
Antoni Truyols