Un espectacle oníric, un joc de sensacions i emocions, un ventall de propostes de nous llenguatges. Arguments imaginats a partir de la inspiració dels diferents colors. Un grapat de recursos escènics clàssics i innovadors, Un petit homenatge al Llibre de les Meravelles Una successió de preguntes transcendents sobre un univers quotidià, Un plantejament obert i suggeridor per a tots els sentits. Un caramull de petits detalls per als públics de totes les edats.
presenta el seu nou espectacle basat en la poesia escènica de Joan Brossa, l’any que es compleix el centenari del seu naixement.
A partir d’una de les seves peces RRRPRRR! i juntament amb fragments d’altres peces emblemàtiques del seu enorme bagatge, tenyit d’una reflexió crítica i combativa i una innovació estètica, hem construït un collage brossià. Jugam amb peces de diferents èpoques, accions-espectacle fora de l’escenari esquitxades de post-teatre, entrades de clowns, alguns números de striptease i de màgia amb bromes i enganys, el joc cerimonial, números musicals surrealistes, tot envoltat d’un fregolisme col·lectiu amb més de 60 personatges dins una proposta vital, insòlita, estimulant i original.
Volem celebrar el seu aniversari acostant la seva obra al públic amb un muntatge de proximitat en format de cafè teatre on les il·lusions, els trucs i el seu particular enginy festiu i carnavalesc hi són presents des de l’inici a on brindam tots plegats amb una copa de cava.
Un divertidíssim poema fonètic en un ritme frenètic, que juga amb la il·lusió de la comunicació, en un intent per travessar els límits de la realitat per a plantejar inquietants preguntes a l’espectador. Basada en el mètode “assimil” d’ensenyament de l’anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
PRIMER PREMI III MOSTRA DE TEATRE MEMORIAL LLORENÇ MOYÀ I QUATRE MÉS: PREMI MILLOR DIRECCIÓ, MILLOR ACTOR, MILLOR ACTRIU I MILLOR ESCENOGRAFIA.
Millor espectacle en el IX Circuito de Danza y Teatro Contemporáneos para Público Adulto y Familiar de la Red de Teatros Alternativos de España
Des de la seva estrena s’han realitzat més de 100 funcions amb un gran èxit de públic i crítica. Ha realitzat gires per diferents teatres d’Espanya (Barcelona, Girona, Zaragoza, Sevilla, Madrid,…). També ha participat en la VII Muestra Nacional de Danza y Teatro Contemporáneos de la Red de Teatros Alternativos (Ciudad Real). Ha viatjat a Mèxic (Yucatán, Querétaro, México DF,…) a on han fet gira i ha inaugurat el 5º FESTIVAL DE TEATRO DE LA RENDIJA IBEROAMÉRICA MÉXICO
La Cantant Calba va ser la primera peça escrita per E. Ionesco. Des de 1957 es representa al Théâtre de la Huchette amb un nombre record de funcions. Va rebre el premi Molière d’honneur en 1989. És l’obra primigènia del teatre de l’absurd i suposa una crítica de la vida quotidiana; en la qual els personatges són incapaços de comunicar-se entre si. Partint de les converses quotidianes del mètode Assimil d’ensenyament de l’Anglès, satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals.
LA CRÍTICA HA DIT…
(dBalears, 13 febrero 2011; J. A. Mendiola) “… La cantant calba no ha esvaït ni gens ni mica el seu vidriol condescendent; i per tant, tampoc la capacitat per provocar la hilaritat i el divertiment de principi a fi. Quina sort que Estudi Zero tengui dins el seu bagul una obra tan emblemàtica i intemporal. Sobretot per nosaltres, els observadors de teatre…”
(Diario de Mallorca, 16 febrero 2011; Francesc M. Rotger) “… El lenguaje genuinamente mallorquín se combina de manera mágica con el sinsentido del autor rumano. La pieza resulta al mismo tiempo tremendamente divertida y delatora de la incomunicación; una sensación puede que incluso más válida ahora que cuando fue escrita, hace más de seis decenios…”
(Ultima Hora, 20 febrero 2011; Antoni Serra) “… el buen teatro sí es posible en esa tierra nuestra…” “… la escena, a través de sus obras (ahora Ionesco), permite, además de entretener y divertir, el análisis crítico y la reflexión sobre el presente…”
(Fanteatre, marzo 2011; Francesc M. Rotger) “… vint-i-cinc anys després de la seva estrena… no ha perdut res del seu encant ni de la seva capacitat de divertir el públic i al mateix temps exercir una crítica tan àcida com subtil. Ans al contrari, els intèrprets han guanyat en solidesa: excel.lent feina de Pepa Ramon, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Pere M. Mestre, Imma Villalonga i Xim Vidal.”
(Ultima Hora, 6 marzo 2011; Emili Gené) “…Durante este tiempo que no ha pasado, han mejorado su inglés y su Assimil es ya el mejor método para el aprendizaje de catalán para extranjeros, incluidos los españoles. Ha mejorado el reloj y la escenografía, entre cubista y surrealista, que hace que todo funcione como un reloj. Fantásticas estas fotos fijas que de vez en cuando congelan la verborrea de estos burgueses de extrarradio, como la foto finish que resume en tres minutos lo que dio de sí una hora entera de tertulia con bombero, revisada a ritmo de cine mudo… Todos estaremos dentro de 25 años concentrados en esta cantante mágica, tan calva como la ocasión de reír y sonreír y volver a sonreír…”
(dBalears, 8 marzo 2011; Javier Matesanz) “… És delirant i divertida…” “… com els bons vins, ha millorat amb l’edat…” “… És com si els elements encara fossin més adequats ara que no abans…” “… El deliri esdevé d’allò més eficaç i, sobretot, destarotadament entretingut…”
Les bruixes Xerga i Xuma tornen a fer-ne de les seves al Teatre Sans
DIES 23 I 24 DE FEBRER
DISSABTE a les 19h i DIUMENGE a les 18h
ESTUDI ZERO TEATRE presenta aquest espectacle on de la mà de dues simpàtiques i juganeres bruixes d’avui en dia, assistim a un insòlit recorregut pel món imaginari de les llegendes de les Illes. Un viatge extraordinari en una increïble missió a la recerca dels set elements màgics que es troben a racons amagats de les zones mítiques de la nostra terra. Amb les seves graneres sobrevolen les muntanyes i les valls, travessen barrancs i grutes, s’endinsen dins pous i coves, naveguen dins la mar tempestuosa o ballen amb un vent rabiós… amb la complicitat de la seva poderosa imaginació. Des de la seva cuina, amb els seus llibrots de receptes úniques, desfilen des del gegant als dimonis boiets, dones d’aigua i sirenes, pirates i els seus tresors, bruixes bones i xereques, bubotes i ratapinyades, corbs i òlibes, el moix negre o la cabra alegre i fins i tot, el rei en Jaume o el drac de na Coca. Un joc escènic senzill basat en les tècniques de narració oral amb una poderosa capacitat de suggestió i transformació que engrescarà tant a nins com a grans, acostant-los i motivant-los al descobriment de la part més màgica de les nostres tradicions.
Aquesta producció compta amb la col·laboració del:
Espectacle infantil inspirat en la poesia escènica de Joan Brossa que acosta als més petits el món dels clowns, la màgia del circ, els arlequins, els titelles i l’imaginari de les lletres brossianes amb una música original.
Embarassos que no ho són, morts que no ho acaben d’estar, policies per triplicat, lladres morts de gana, proletaris extremistes amb problemes ètics i conviccions relatives amb alternatives, revolució social de supermercat, vaguistes i esquirols d’una crisi d’ombra allargada. Dario Fo en estat pur i en clau de vodevil, delirant, però com sempre font torrencial de material de denúncia per a franctiradors sociopolítics; crític, àcid, incisiu, demolidor amb els poders fàctics, amb el sistema… anarquia. Crònica social i política despietada, des de la broma, la caricatura, la paròdia, la pallassada, però càustica com sempre, com mai. Amb Fo rep tothom, i gaudim tots. I Estudi Zero se l’en duu cap al terreny de la bufonada, la barrabassada, l’embolic dialèctic i l’embull escènic, i es deixa portar pel ritme que marca el mateix text, convenientment adequat i actualitzat, i farcit de moments còmics realment efectius…
Javier Matesanz, Fancultura, 11-03-18
COMEDIA EN ESTADO PURO…
Noventa minutos diseñados para irse de la sonrisa a la carcajada y de paso echarle un vistazo a un duro día a día. Excelente el cuadro final mudo, con personajes protagonistas y secundarios deslizándose atropelladamente sin una dirección clara sobre el escenario en un claro homenaje a las comedias de enredo de Chaplin y Keaton… Unos personajes caricaturescos que darán pie a un sinfín de malentendidos, que provocan una accidentada sucesión de enredos con los que el dramaturgo italiano plantea su implacable crítica social…
Fernando Merino, Diario el Mundo, 18-03-18
COMEDIA ÁCRATA…
Un texto de Dario Fo, todo un nobel de literatura; sarcástico, incisivo -como todo lo que escribía- demoledor contra el sistema establecido, incluso cruel si se tercia, sirve de base y palanca para la última propuesta de Estudi Zero, recibida con entusiasmo por un Teatre Sans lleno en la función del sábado. Y es que la compañía no defrauda jamás a su público. El vodevil, intenso, algo caótico, la bufonada; ese continuo entrar y salir de personajes hilarantes; unos gags a veces histriónicos, delirantes en ocasiones, eficaces casi siempre, que juegan con el imaginario colectivo, con los guiños a la actualidad (Trump incluido) con los denominadores comunes del humor, fácilmente accesible… este montaje en concreto, se va llenando de engaños más o menos inocentes de tretas y trucos esperados y llevados al límite, de embarazos surrealistas, de persecuciones locas, y también de discurso de clase, de lucha obrera y de sana irreverencia. Todo al servicio de unos intérpretes con oficio… la parodia, la caricatura y la gamberrada encuentran perfecto acomodo en los textos de Fo, que siempre invitan a la soflama anárquica y Estudi Zero ha sabido sacarle jugo…
Rafael Gallego, Diario de Mallorca, 19-03-18
Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa.Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió.Fo era un visionari i un gran generador de situacions còmiques a partir d’una realitat incòmode i amb una crítica mordaç de les desigualtats i dels comportaments autoritaris.
SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.
La companyia ESTUDI ZERO TEATRE, després de girar per la península les darreres setmanes amb el muntatge UN CADÀVER EXQUISIT sobre textos dadaístes, dimarts dia 25 de setembre estrena al TEATRE SANS el seu nou muntatge Rrrprrr! en homenatge a Joan Brossa. Un muntatge que s’ha construït al llarg dels darrers mesos basat en els textos de poesia escènica de Joan Brossa a on hi han participat set actors de la pròpia companyia. L’espectacle s’ha estrenat avui en funció única i una vegada acabades les gires nacionals i internacionals previstes serà presentat en temporada al Teatre Sans.
UN MUNTATGE POLIÈDRIC COM EL SEU AUTOR QUE ENS SUBMERGEIX EN UN MÓN D’UNA REALITAT TRANSFORMADA,INCLASSIFICABLE, QUE PASSA DE LA QUOTIDIANITAT MÉS XIMPLE A L’APARENÇA MÉS SUBTIL.
Embarassos que no ho són, morts que no ho acaben d’estar, policies per triplicat, lladres morts de gana, proletaris extremistes amb problemes ètics i conviccions relatives amb alternatives, revolució social de supermercat, vaguistes i esquirols d’una crisi d’ombra allargada. Dario Fo en estat pur i en clau de vodevil, delirant, però com sempre font torrencial de material de denúncia per a franctiradors sociopolítics; crític, àcid, incisiu, demolidor amb els poders fàctics, amb el sistema… anarquia. Crònica social i política despietada, des de la broma, la caricatura, la paròdia, la pallassada, però càustica com sempre, com mai. Amb Fo rep tothom, i gaudim tots. I Estudi Zero se l’en duu cap al terreny de la bufonada, la barrabassada, l’embolic dialèctic i l’embull escènic, i es deixa portar pel ritme que marca el mateix text, convenientment adequat i actualitzat, i farcit de moments còmics realment efectius…
Javier Matesanz, Fancultura, 11-03-18
COMEDIA EN ESTADO PURO
…Noventa minutos diseñados para irse de la sonrisa a la carcajada y de paso echarle un vistazo a un duro día a día. Excelente el cuadro final mudo, con personajes protagonistas y secundarios deslizándose atropelladamente sin una dirección clara sobre el escenario en un claro homenaje a las comedias de enredo de Chaplin y Keaton… Unos personajes caricaturescos que darán pie a un sinfín de malentendidos, que provocan una accidentada sucesión de enredos con los que el dramaturgo italiano plantea su implacable crítica social…
Fernando Merino, Diario el Mundo, 18-03-18
COMEDIA ÁCRATA
…Un texto de Dario Fo, todo un nobel de literatura; sarcástico, incisivo -como todo lo que escribía- demoledor contra el sistema establecido, incluso cruel si se tercia, sirve de base y palanca para la última propuesta de Estudi Zero, recibida con entusiasmo por un Teatre Sans lleno en la función del sábado. Y es que la compañía no defrauda jamás a su público. El vodevil, intenso, algo caótico, la bufonada; ese continuo entrar y salir de personajes hilarantes; unos gags a veces histriónicos, delirantes en ocasiones, eficaces casi siempre, que juegan con el imaginario colectivo, con los guiños a la actualidad (Trump incluido) con los denominadores comunes del humor, fácilmente accesible… este montaje en concreto, se va llenando de engaños más o menos inocentes de tretas y trucos esperados y llevados al límite, de embarazos surrealistas, de persecuciones locas, y también de discurso de clase, de lucha obrera y de sana irreverencia. Todo al servicio de unos intérpretes con oficio… la parodia, la caricatura y la gamberrada encuentran perfecto acomodo en los textos de Fo, que siempre invitan a la soflama anárquica y Estudi Zero ha sabido sacarle jugo…
Rafael Gallego, Diario de Mallorca, 19-03-18
Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa.
Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió.
Fo era un visionari i un gran generador de situacions còmiques a partir d’una realitat incòmode i amb una crítica mordaç de les desigualtats i dels comportaments autoritaris.
SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.
INFORMACIÓ I RESERVES 971 72 71 66
Aquesta producció compta amb la col·laboració del:
Set actors donen vida als diferents personatges amb jocs d’equívocs que recorden un vodevil contemporani amb moments de participació i proximitat, i jocs inspirats en el clown o la farsa.
Davant uns esdeveniments dramàtics tractats en clau grotesca i a través del mecanisme de la diversió cerca crear la indignació civil i política transformant-la i usant la rialla com a alliberament de la repressió.
Fo era un visionari i un gran generador de situacions còmiques a partir d’una realitat incòmode i amb una crítica mordaç de les desigualtats i dels comportaments autoritaris.
SENSE PAGA, NINGÚ PAGA! representa un teatre social, popular, i polític… fins i tot èpic segons el mateix Fo arrelat en la més profunda tradició mediterrània, un teatre que beu del bufó i que entronca directament amb la commedia dell’arte com una joglaria contemporània.
INFORMACIÓ I RESERVES 971 72 71 66
Aquesta producció compta amb la col·laboració del:
UN CADÀVER EXQUISIT DIES 16, 17 i 18 de FEBRER de 2018Divendres i dissabte 20:30h i Diumenge 19:00h
INFORMACIÓ I RESERVES 971 72 71 66
Després de la seva gira per Mèxic i haver participat al VIII Festival de Teatro de La Rendija, Iberoamérica en Escena la companyia ESTUDI ZERO TEATRE presenta aquest espectacle estrenat al setembre de 2016 en homenatge al centenari de DADÁ al mític CABARET VOLTAIRE (1916-2016) que pretén reviscolar el caràcter rebel, creatiu, dinàmic, efervescent, provocador, rupturista, transgressor i inspirador amb textos, poemes, cançons i músiques de diferents autors dadaistes.
¿Cómo se vivió Un Cadáver Exquisito en el #8FTR? Aquí una probadita del trabajo de nuestros queridos amigos Estudi Zero Teatre#AsómatePorLaRendija #FONCADifusión #MéxicoEnEscena
Estudi Zero Teatre
